Quins continguts aprenen els nens i les nenes a les escoles? I els referents que tenen? Com es deconstrueixen totes les barreres i murs que s'han aixecat al llarg del temps? "Tots els dies haurien de ser 8 de març". Aquesta frase, que sembla simple, és la que repeteixen una vegada i una altra els formadors i educadors que imparteixen cursos a les escoles sobre feminisme i diversitat. I no només ells. Cada vegada són més les veus que insisteixen a posar el focus sobre la igualtat no només el Dia de la Dona.

“Impartim tallers d’una hora, però també tenim un projecte molt ambiciós de tres anys per impartir unes formacions en diferents escoles”, explica el director de l’Institut Diversitas, Rodrigo Prieto, que es dedica a formar professors i nens en diferents matèries. De fet, explica que tenen feina tot l’any, no només per aquestes dates. Ara, però, estan molt bolcats, precisament, en aquest projecte de tres anys amb el Consorci d’Educació de Barcelona, que consisteix a fer formació als professors durant 20 hores a l’any però també als alumnes.

Concretament, és un programa de formació i acompanyament als centres públics i concertats basat en la mesura de govern de l’Ajuntament de Barcelona de juliol del 2014 per a la implementació d’un programa de prevenció de les relacions abusives, la violència masclista, la discriminació racial i la discriminació per diversitat funcional, sexual, de gènere, identitat, orientació sexual i etnicocultural i religiosa adreçat a les comunitats educatives de centres públics i concertats d’infantil, primària i secundària de la ciutat de Barcelona.

“Cal introduir canvis, com parlen els professors, quin tipus de continguts s’ensenyen. Què s’explica i què no s’explica”, i ressalta que “en la majoria de continguts, els referents són homes”.

Vivim en una societat patriarcal? Com creixen els nens i les nenes? Tenen bons referents? Com influeix això en el seu futur? “S’ha de mirar quin tipus de llibres de text treballen a les escoles, quin tipus d’imatges hi apareixen, quins rols tenen els homes quan hi apareixen i quins tenen les dones, si hi ha rols sexualitzats o no”.

D’aquesta manera, Prieto suggereix que caldria deixar de fer servir llibres i continguts que perpetuïn rols d'una societat patriarcal. “Hi ha un cas, per exemple, que va passar a 4t de primària, d’un vídeo que durava 5 minuts i el contingut era clarament molt sexista”, detalla. “Per altra banda, també cal analitzar els continguts audiovisuals. Si es fan servir vídeos on hi apareixen homes, què s’hi diu? I si en el vídeo hi apareixen dones parlant, de què parlen? Què hi guanyem si també parlen d'homes?", reflexiona.

Trencar amb els estereotips no és una cosa fàcil. Des de Diversitas expliquen que noten certes diferències pel que fa a les generacions. “Encara hi ha sexisme a les escoles”. I ressalten que s’ha d’actualitzar la perspectiva patriarcal que hi ha enquistada. Tot i això, reconeixen que s’ha fet feina i s’han llimat molts aspectes. 

Així, també destaquen que en tallers d’una hora, per exemple, on costa molt concentrar tot el que es vol treballar, nens i professors saben què es vol sentir i què no. D'aquesta manera, insisteixen que cal “rascar” per treure els estereotips arrelats.

Encara queda molta feina per fer. Malgrat els habituals comentaris de “la igualtat ja existeix” o “els nens i les nenes queden fora del sexisme”, Prieto recorda una cosa ben simple i interessant com la distribució de l’espai als patis. “Només cal veure l’espai que ocupen els nens i les nenes al pati, el temps que l’ocupen i també l’estona que parlen uns i altres”, conclou.