Aquest dimarts primer d'octubre se celebra el Dia Internacional de la Gent Gran, que enguany se centra en "envellir amb dignitat". Així ho destaca l'ONU, que recorda que l'envelliment de la població transforma les estructures socials arreu del món: s'espera que la gent gran superi la xifra de joves arreu del planeta cap al 2030. Es tracta d'un canvi demogràfic que ha transformat significativament l'àmbit de les cures, que engloba una àmplia gamma de necessitats d'assistència, tant remunerada com no remunerada, en entorns formals i informals.
Nacions Unides insisteix en el fet que a mesura que la població envelleix, la demanda de serveis integrals d'atenció sanitària, cures i suport social ha crescut substancialment, sobretot per persones amb malalties com la demència. És per això que el tema d'enguany és "reforçar els sistemes d'atenció i assistència a la gent gran en tot el món". Arribats a aquest punt, cal preguntar-se: quins són els reptes en les residències i l'envelliment a Catalunya?
Reptes de les residències a Catalunya
D'una banda, la Coordinadora de Familiars de Residències 5+1 ha demanat a la nova Conselleria de Drets Socials que les ràtios de tots els centres es redueixin i se situïn en un cuidador per cada quatre residents en els torns de matí i tarda, així com en un professional per cada deu al torn de nit. Són unes xifres "tres cops aprovades pel Parlament", però que el Govern encara no ha implementat. Així mateix, ha reclamat que es flexibilitzin els horaris i s'adaptin a les necessitats de les persones grans.
La Coordinadora ha denunciat que a les residències s'ha normalitzat la vulneració dels drets de la gent gran, "perquè les ràtios de personal són absolutament insuficients per oferir-los les cures que necessiten". En un comunicat d'aquest dilluns, ha recordat que les ràtios varien en funcions del tipus de centre: a les públiques de gestió directa, un gericultor/a per cada set residents; a les públiques de gestió privada, i a les quals s'aplica la Cartera de Serveis del 2010, un gericultor/a per cada 10 residents.
Pel que fa a les privades amb places concertades, la plataforma ha criticat que la Generalitat "permet incomplir la Cartera de Serveis no només pel que fa al nombre de gericultors, sinó també pel que fa a les hores d'atenció als residents que presta el personal tècnic". Així, ha detallat que s'ofereixen 17 hores de fisioteràpia anuals en lloc de les 35 estipulades. "S'estableixen tres classes socials de residents, vulnerant així el principi d'igualtat i no discriminació, perquè totes les persones tenen les mateixes necessitats de cura i atenció", ha lamentat.
La Coordinadora també ha assenyalat que els residents pateixen discriminació sanitària i ha exigit "que siguin atesos pels Centres d'Atenció Primària, en igualtat de condicions que la resta de població". Pel que fa a "la rígida organització i horaris establerts per les empreses gestores d'aquests centres", ha lamentat que els residents no tinguin "cap marge de decisió sobre com volen viure l'última etapa de la seva vida, ni cap continuïtat a les aficions i interessos, el que vulnera el dret a decidir sobre la pròpia vida".
Reptes de l'envelliment a Catalunya
D'una altra banda, la Societat Catalana de Geriatria i Gerontologia ha reclamat polítiques de salut que garanteixin un envelliment actiu durant el màxim temps possible. Concretament, ha assenyalat la importància d'articular polítiques públiques de salut "en un món on l'esperança de vida s'ha allargat gràcies als avenços sanitaris i socials". "Catalunya és una de les societats més longeves del món, amb una esperança de vida de 83 anys. Actualment, els ciutadans de 65 o més anys representen el 19% de la població, una xifra que augmentarà fins al 22% el 2030 i arribarà al 30% el 2050", ha recordat l'entitat.
Aquestes xifres suposen "una gran oportunitat per promoure un envelliment més digne i equitatiu", ha afegit la Societat Catalana de Geriatria, que també ha indicat que "l'envelliment no es defineix per una edat concreta, sinó com un procés al llarg dels anys que ens afecta a tots". "Envellir és inevitable, però com envellim depèn de nosaltres", ha apuntat, abans de considerar "essencial" lluitar contra "l'edatisme i les percepcions estereotipades sobre les persones més grans, per construir una visió de l'envelliment més positiva, diversa i inclusiva, que reconegui la riquesa i l'heterogeneïtat d'aquest col·lectiu".
La Societat Catalana de Geriatria ha recordat que l'esperança de vida a l'estat espanyol és superior a la mitjana de la Unió Europea, tot i que "els anys de vida saludable són relativament més baixos, especialment entre les dones, cosa que evidencia un clar biaix de gènere". També ha incidit en el fet que la població amb malalties cròniques i dependència genera una demanda creixent de serveis sanitaris, socials i cures de llarga durada.
Les solucions per atendre les necessitats del col·lectiu "són complexes" i passen "per un reforç de l'àmbit sanitari, una integració social i sanitària i un canvi de model a les cures de llarga durada". Una de les mesures concretes que ha demanat l'entitat és millorar el finançament de la xarxa d'atenció intermèdia de la població amb cronicitat complexa que requereix atenció geriàtrica i/o pal·liativa, així com orientar-la cap a una atenció més integrada i comunitària —en col·laboració amb una atenció primària enfortida—. Finalment, sobre l'ús de la tecnologia, la Societat Catalana de Geriatria ha considerat que "és clau per facilitar un envelliment saludable, sobretot quan apareixen dificultats físiques o mentals" i que "és fonamental continuar lluitant contra la bretxa digital".