El 26 de març se celebra des de fa 33 anys el Dia Mundial del Clima, una jornada que es va crear en la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, concretament en la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro de 1992, per conscienciar i sensibilitzar sobre la importància del clima i l’impacte del canvi climàtic sobre l’ésser humà a escala mundial. L’efemèride arriba, però, en un moment paradoxal, quan els indicadors clau dels efectes per culpa del canvi climàtic tornen a assolir nivells rècord i el món assisteix a l’auge del corrent negacionista impulsat per l’augment de la influència en la societat dels corrents d’ultradreta o els nacionalismes extrems, que reneguen o minimitzen els efectes del canvi climàtic, com pel president nord-americà Donald Trump, que ha arribat a dir que és “l'engany més gran de tots els temps” i “una estafa” per la humanitat.

Vols calcular la petjada de carboni en el teu dia a dia? Des d'El Nacional tenim aquesta calculadora per descobrir-ho. T'hi apuntes?🌳

Estudis cada cop més preocupants

Però les dades no menteixen i els estudis són cada cop més preocupants, com demostra l’informe de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) sobre l’Estat del Clima Mundial en el 2024, que es va presentar el passat dimecres 19 de març i en el que assegurava que el 2024 havia estat l’any més càlid en els 175 anys de registres observacionals. La temperatura mitjana mundial de la superfície de la Terra va ser d’1,55 °C per sobre de la mitjana del període preindustrial (1850-1900); un límit advertit pels científics com determinant per no patir les conseqüències negatives del canvi climàtic. L’informe també constata que les concentracions de gasos amb efecte hivernacle també van arribar a màxims històrics, que el nivell del mar i l’escalfament dels oceans van seguir augmentant, amb efectes que seran irreversibles durant segles, i que la pèrdua de la massa de les glaceres en els darrers tres anys ha estat la major que s’ha mesurat fins ara perquè el 90% de l’excés de calor del planeta s’acumula en els oceans. I com a conseqüència, la pujada del nivell del mar ha assolit el seu màxim històric en aquest 2024 des que es van iniciar els registres en 1993, passant de  2,1 mil·límetres (mm) per any entre 1993-2002 a 4,7 mm/any entre 2015-2024, un ritme d’ascens que s’ha duplicat en aquests anys.

La formació, eina contra el negacionisme

El Dia Mundial del Clima està relacionat amb un dels Objectius de Desenvolupament Sostenibles (ODS), concretament l'ODS 13 d'acció pel clima que té una sèrie de metes per complir d'aquí al 2030. Aquest Objectiu pretén introduir el canvi climàtic com a qüestió primordial en les polítiques, estratègies i plans de països, empreses i societat civil, millorant la resposta. La commemoració del 26 de març ha de generar consciència i ha d’ajudar a sensibilitzar a les persones sobre la importància i influència del clima i el canvi climàtic a tots els nivells, perquè la formació de la població és la millor eina contra els discursos que neguen l’evidència científica.

Segons expliquen a EFE alguns experts amb motiu del Dia Mundial del Clima, aquesta conscienciació és “essencial” per “disminuir les vulnerabilitats de la societat” i per aconseguir l’adaptació climàtica de les ciutats per incrementar la seva resiliència davant fenòmens extrems. El portaveu de l’Associació Espanyola de Climatologia, Abel López, assegura que el canvi climàtic és “inherent a la vida del planeta”, però paradoxalment, “el que estem presenciant ara no té precedents en milers d’anys”, perquè els canvis que s'estan produint, causats per l'acció humana, són “generalitzats, ràpids i s'estan intensificant” escurçant els temps de resposta i fent “més freqüents i extrems” els fenòmens extrems. 

Les morts pel canvi climàtic

“El canvi climàtic mata”, afirma Abel López, i ho fa “fonamentalment, des del punt de vista tèrmic: durant el 2023 hi va haver 47.000 morts atribuïbles a altes temperatures només al continent europeu” que afecten sobretot la població més vulnerable, en un context amb onades de calor més prolongades, fora de les temporades habituals i associades a l’augment de les conegudes com a nits tropicals -les més de 20º C-, equatorials -més de 25 ºC- o tòrrides -més de 30º C-. Però també es mor per les temperatures mínimes, "sobretot gent que presenta alguna patologia prèvia, que es veu agreujada per les condicions climàtiques", precisa. Un estudi publicat per The Lancet Planetary Health en 2023, que avaluava l'impacte en la salut a 854 ciutats europees, ja va estimar que “anualment es produeixen al voltant de 204.000 morts atribuïbles al fred”.

Per què la ultradreta i els nacionalistes ho nega?

Però malgrat que cada cop són més evidents els arguments científics que demostren els efectes adversos del canvi climàtic, el negacionisme climàtic creix, i no és producte de la desinformació, sinó d’una estratègia política calculada i planificada, basada en les fake news i en la falsedat de què no existeix consens científic sobre el canvi climàtic. I per què? Per diverses raons estratègiques o econòmiques. D’una banda, els interessos de grans corporacions, especialment del sector dels combustibles fòssils, que defensa la ultradreta i que es veuen afectades per polítiques climàtiques. També forma part d’una estratègia política calculada, perquè és utilitzat com a eina electoral per generar por al progrés i mantenir un model econòmic que beneficia a certs grups. El finançament dels lobbies d’empreses petrolieres o altres sectors industrials interessats a mantenir l’statu quo o la propagació d’informació falsa o distorsionada per sembrar dubtes en la població són altres motivacions per l’extrema dreta.

El rebuig nacionalista de Trump

Però també hi ha altres raons que mouen interessos que alimenten el discurs nacionalista, com el que propaga Donald Trump, que veu les polítiques climàtiques globals com una amenaça a la sobirania nacional, amb el consegüent rebuig a les institucions i els acords internacionals. També utilitzen el discurs nacionalista per desviar la responsabilitat cap a nacions com la Xina, minimitzant la seva responsabilitat. També aquest corrent presenta les polítiques climàtiques com a part d’una conspiració per controlar les economies nacionals.

Trump va retirar als Estats Units de l’Acord de París el 20 de gener, en el seu primer dia com a president després de guanyar les eleccions, signant una ordre executiva per iniciar el procés de sortida de l’acord climàtic internacional, tot i que la sortida no serà immediata. Segons les regles de l’ONU, el procés de retirada trigarà aproximadament un any a fer-se efectiva, el que es preveu pel 27 de gener el 2026. Trump ja havia tret als EUA de l’acord durant el seu primer mandat, en el 2017, i van tornar de nou sota l’administració de Joe Biden (2021-2025). Ara, la decisió de Trump suposa un nou cop per la lluita contra el canvi climàtic, perquè experts i grups ambientalistes consideren que dificultarà els esforços globals per abordar els impactes del canvi climàtic.

🌳Estàs compromès amb la sostenibilitat del nostre planeta? Nosaltres també. Per això, et convidem a la nostra comunitat GREEN i, com a primer pas per combatre el canvi climàtic, a calcular la teva petjada de carboni i reduir-la plantant arbres. 👉🏼Suma-t'hi aquí i fem junts un món millor!