Enrique Pons fa 50 anys que viu als baixos del número 281 del carrer Sardenya, a escassos metres de la Sagrada Família. Aquest històric dibuixant i guionista de l'editorial Bruguera fa uns dies que acudeix a l'antiga Casa de Cádiz, convertida des de fa uns mesos en un alberg improvisat on viuen una trentena de sensesostre. La paga de 600 euros que rep mensualment la gasta pràcticament en la seva totalitat en el lloguer de casa seva. Després de veure com aquesta quantitat augmentava any rere any, la immobiliària propietària amenaça ara de fer-lo fora del pis als 85 anys.

"Que se m'emportin amb els peus per davant", brama Pons des de la seva butaca. El dibuixant no està acostumat a les visites i diu tenir completament assimilat que el seu destí es viure sol. Només entrar a casa seva és impossible no adonar-se de la quantitat de fotografies, pòsters i quadres de Marilyn Monroe que pengen de les parets, pintades en tres grans franges de color verd, vermell i groc.

La petita habitació de llum tènue és plena de detalls i records de tota mena que configuren una primera impressió de trencadís. Una gran quantitat dels objectes de la sala tenen motius egipcis i onírics. Això és perquè després del tancament de l'editorial Bruguera a finals de la dècada dels vuitanta, Pons es va dedicar al tarotisme, activitat que encara practica. Els dos milions de pessetes que va rebre de compensació per la pèrdua del lloc de treball els va deixar prestats a una amiga, que mai els hi va tornar.

Des d'aleshores, aquest dibuixant i escriptor ha anat estalviant per poder pagar cada mes el lloguer dels baixos on es va instal·lar amb tota la seva família quan només era un nen. Pons tenia la calefacció espatllada i mantenia el consum elèctric al mínim per tal de poder arribar a fi de mes. Fins fa aproximadament tres anys, el preu que havia de pagar per la casa on va créixer amb prou feines superava els 300 euros. 

Tanmateix, el nou propietari va començar a reformar l'escala i les diferents instal·lacions de subministres, elevant la quantitat total a pagar fins als 530 euros. Gràcies a l'ajuda d'una advocada, l'antic treballador de Bruguera va poder contactar amb un menjador social i accedir a les ajudes socials de l'Ajuntament de Barcelona.

La situació d'aquest dibuixant ha cridat l'atenció dels organitzadors de la veïna Casa de Cádiz, que han decidit ajudar-lo, oferint-li menjar i arreglant-li la calefacció. "El poc que té ho comparteix. Ens recolzem mútuament", explica Lagarder Danciu, un sensesostre activista i un dels promotors de l'ocupació de l'antiga seu de la ciutat andalusa.

Per tal de visibilitzar el seu cas, Lagarder ha explicat a través de Twitter la història de Pons i ha fet una crida a comprar l'últim llibre del dibuixant.

El hombre del traje pistacho es pot comprar a la mateixa casa okupada i ja són diverses les persones que s'han acostat per adquirir un exemplar firmat i així contribuir a la causa.