El tradicional banc dels acusats pot tenir els dies comptats si tira endavant la petició feta pel Tribunal Suprem (TS) que considera que l’actual distribució als judicis, amb l’acusat sol, assegut mirant el tribunal i d'esquena al públic, respon a “velles inèrcies rituals de dubtós ancoratge constitucional”.
Aquesta cort, en una sentència pel recurs presentat per un policia local de Miranda de Ebro, sostenen que fer asseure els acusats davant del tribunal “pot transmetre una imatge estigmatitzant, poc compatible amb la seva condició de persona innocent confirmatòria del que ha vingut a anomenar-se per la sociologia jurídica com una predicció social creativa de culpabilitat”.
Un judici que es va dur a terme a Barcelona per un banc expropiat i on es veuen els condemnats d'esquena al públic / ACN
Canviar la disposició dels judicis
En el cas del judici del policia de Miranda de Ebro va reclamar asseure's al costat de la seva defensa, però se li va negar aquesta opció, cosa que el Suprem ha resolt que va afectar "l’equitat del procés i al seu dret a una defensa eficaç”. Tot i no acceptar aquesta al·legació com un motiu per rebaixar-li la condemna, la sentència del TS sí que reconeix que cal canviar la disposició clàssica dels judicis, ja que considera que l'actual distribució respon a "velles inèrcies rituals de dubtós ancoratge constitucional".
Un altre dels arguments per modificar la composició de la sala judicial és que la que regeix avui en dia pot comportar una "distància insalvable" entre l'advocat i el client que pot acabar afectant el dret de defensa.
A més, segons defensa el Suprem, l'actual distribució a la sala converteix a l'acusat es converteix "en un convidat de pedra" en el plenari, que el seu "desenllaç pot suposar-li, ni més ni menys, que la pèrdua de la seva llibertat" alhora que hi afegeix: "(la persona jutjada) No ha de ser tractada com un espectador impassible reclòs en una zona rigorosament acotada d'intervenció, limitada a l'última paraula".
El precedent del judici del procés
Per ara, només hi ha un precedent a Espanya que és el judici del procés, en el qual els presos polítics es van poder asseure al costat de les seves defenses en el moment que no declaressin.
Durant el judici del procés, els presos polítics van poder asseure's al costat dels seus advocats
La distribució que es va materialitzar durant el judici del procés, celebrat entre el 2018 i 2019, va néixer arran d'una demanda de l'advocat d'Oriol Junqueras, Andreu Van den Eyden. Abans que comences l'audiència, el president de la sala, Manuel Marchena, va acceptar aquesta petició.
"Pel que fa al contacte directe entre advocat i client, cap objecció per part de la Sala perquè la distribució d'espais tingui en compte el desig de proximitat i contacte físic entre el lletrat i els processats", va manifestar llavors el magistrat del TS.
Imatge principal: El conseller Bernat Solé en el judici en contra seva per, suposadament, haver facilitat la votació durant el referèndum de l'1-O quan era l'alcalde d'Agramunt