El Departament de Justícia, Drets i Memòria ha dignificat i reinhumat aquest dissabte al cementiri de Móra d'Ebre les restes de 173 soldats morts a la Guerra Civil, víctimes del conflicte que van ser exhumades d'una fossa del mas de Santa Magdalena, a la mateixa localitat. Un d'ells ha pogut ser identificat: es tracta de Narcís Mediavilla, un soldat barceloní que va morir a la batalla de l'Ebre l'agost de 1938, quan tenia 32 anys, i el cos del qual s'ha entregat a la seva família. Les restes d'aquestes persones es van localitzar en una fossa durant la intervenció arqueològica que la direcció general de Memòria Històrica va fer entre desembre del 2020 i juliol del 2021, juntament amb quatre cossos més que ja s'havien pogut identificar i retornar a les seves famílies i nou amputacions.
🔴 Vestigis de l'horror: exhumades les restes de 26 soldats republicans a dues fosses comunes catalanes
🟡 Identificats 700 brigadistes internacionals desapareguts a Catalunya durant la Guerra Civil
Fins ara, aquesta és la intervenció en fosses de la Guerra Civil a Catalunya amb més individus localitzats. A banda s'hi va trobar material mèdic, fet que va permetre corroborar que l'espai era un hospital militar. "A les fosses hi intervenen historiadors, arqueòlegs, antropòlegs i genetistes. Extraiem de totes les restes una mostra d'ADN i el creuem amb el de les famílies que ens l'han cedit i que hem incorporat al programa d'identificació genètica", ha explicat el director general de Memòria Democràtica de la Generalitat, Alfons Aragoneses, que ha valorat en l'acte de reinhumació que "en una democràcia avançada com la nostra no es pot permetre que hi hagi persones enterrades en fosses". "És important treure aquestes restes i donar-los una sepultura digna. Van lluitar per la democràcia i la república i es mereixen un repòs digne", ha afegit.
Identificat Narcís Mediavilla
Entre els cossos hi havia el de Narcís Mediavilla Cardó, un soldat que s'ha pogut identificar i s'ha contactat amb els seus descendents. Va néixer el 1906, a Barcelona. Era fill de l’Àngel i la Rosa i residia a l’Hospitalet de Llobregat, a on era ebenista. Durant la Guerra Civil, va formar part de l’exèrcit republicà, adscrit al batalló 594 de la 149 Brigada Mixta, i va desaparèixer l’agost de 1938; les darreres notícies el situaven a Sant Guim de Freixenet. El 2009 el seu net en va sol·licitar la recerca a la Generalitat de Catalunya i Narcís Mediavilla va ser inscrit al Cens de persones desaparegudes.
Posteriorment, la família va facilitar una mostra d’ADN al Programa d’identificació genètica per tal que el seu perfil genètic pogués ser comparat amb els de les restes que s’exhumen a les fosses intervingudes per la Direcció General de Memòria Democràtica. L’encreuament de les dades genètiques de familiars i de restes exhumades va donar indicis de parentiu amb unes restes exhumades a la fossa del mas de Santa Magdalena. Per confirmar la identificació, la Direcció General va demanar a la família una mostra d’ADN a la filla de Mediavilla, atès que la mostra d’un familiar de primer grau permet confirmar la identitat de les restes amb la màxima certesa possible. Una vegada confirmat, la família ha decidit que romangui al cementiri ebrenc amb la resta de companys seus. "Per a nosaltres és molt important. No el vam conèixer i tenir informació d'ell i saber tot el que feia és molt bonic", ha afirmat David Segarra Mediavilla, un dels nets presents en l'acte.
La família, present: "Alegria escèptica"
"El meu germà i jo vam començar a fer indagacions en temes de memòria democràtica sense massa il·lusions de trobar el nostre avi", ha explicat a l'ACN Xavier Segarra Mediavilla, net del soldat republicà. El procés el van iniciar el 2009 i enguany des de la direcció general de Memòria Democràtica els van informar que hi havia possibilitats que entre les restes trobades a Santa Magdalena hi hagués les del seu avantpassat, com s'ha confirmat finalment mitjançant el programa d'identificació genètica. Entre el que ja sabien a través de la família i el que han descobert a partir de les excavacions ara, expliquen, tenen un retrat més complet de com era el seu avi. "Feia dibuixos des de la trinxera. Dibuixava cares, que les dedicava a la seva esposa", rememora David Segarra. A més, també enviava cartes en les quals explicava el dia a dia al capdavant "sempre amb un esperit positiu, amb la intenció de transmetre que ell es trobava bé".
Un cop van poder certificar la presència del seu avi a la fossa del mas de Santa Magdalena, els nets van sentir alegria. "No el vam conèixer i tenir tota la informació d'ell i saber tot el què feia és molt bonic", ha detallat David Segarra. Tot i això, entre la resta de la família, la desaparició de Narcís Mediavilla havia estat un tema força tabú. "Hi havia un mur de silenci. Entenem que va ser tan traumàtic que la manera de sobreviure per ells va ser fer un mur de silenci", ha apuntat. De fet, Xavier Segarra diu que la seva tieta va sentir "una alegria escèptica". "Per a ella, el seu pare va morir fa molts anys. Hi va haver cartes confuses quan va morir. Està contenta d'haver-lo trobat, però per a ella és un capítol tancat", ha reflexionat Xavier Segarra.
Memòria democràtica
En el cementiri de Móra d'Ebre s'ha habilitat un petit espai en el qual s'hi han dipositat les 173 caixes amb les restes dels difunts. Cadascuna d'elles etiquetada i amb la informació suficient perquè si, en el futur, més famílies proporcionen el seu ADN hi hagi la possibilitat de comparar-lo amb el dels cossos reinhumats. A la porta, una placa commemorativa recorda les víctimes del conflicte bèl·lic. Per a l'alcalde de Móra d'Ebre, Rubén Biarnés, "tocava tenir un espai al cementiri on puguin reposar, prop d'on van caure". El batlle ha valorat que "és important fer un homenatge a aquestes persones" i ha recordat que encara hi ha moltes famílies que han de trobar els seus difunts.
