Cada any, Carnaval 2024 arriba amb el Dijous Gras i acaba el Dimecres de Cendra. Aquestes dates van canviant cada any entre febrer i març i, concretament, el Dimecres de Cendra dona inici a la Quaresma, que és el compte enrere cap a Setmana Santa. Si no saps molt bé d'on ve tota aquesta tradició cristiana, que és l'enterrament de la sardina i que té a veure amb el Carnaval, t'ho expliquem tot a continuació!
🥳 Carnaval 2024 a Barcelona: dates, programa i totes les activitats
🎭 Caarnaval de Sitges 2024: programa, rua i dates de la tornada del Carnaval català per excel·lència
Dimecres de Cendra 2024: Quan és i què té a veure amb el Dijous Gras
Malgrat que Carnaval és una celebració pagana, li precedeix el Dijous Gras, dia en què es consumin els plats que posteriorment es prohibeixen en la Quaresma —tradició cristiana—, o sigui aliments d'origen animal, especialment la botifarra d'ou, típica a Catalunya aquest dia. De nou, la festivitat carnavalesca es tanca amb Dimecres de Cendra, també vinculat a la religió catòlica, i l'enterrament de la sardina, ritual irònic que posa fi a l'alegria i festa.
La Quaresma, en la majoria de calendaris litúrgics, com el catòlic, anglicà i protestant, entre altres, se celebra 40 dies abans de Dijous Sant, que aquest any cau el dia 28 de març, marcant Dimecres de Cendra 2024, que és una data movible —pot celebrar-se entre el 4 de febrer i el 10 de març—, el 14 de febrer. A més, el ritual d'imposar la cendra al front dels creients —provinent de la cremació dels rams beneïts en Diumenge de Rams de l'any anterior— els recorda la mort i que en algun moment el cos es converteix en pols.
Origen de l'enterrament de la sardina per acomiadar Carnestoltes
Coincidint amb aquest ritu litúrgic tan arrelat a la religió cristiana, es produeix l'enterrament de la sardina, tradicional a Espanya i alguns països d'Amèrica Llatina, que se celebra per acomiadar el Carnestoltes amb magnificència abans de començar la Quaresma i els seus sacrificis fins a Pasqua. Es tracta d'una desfilada amb connotació irònica en la qual es passegen carrosses amb persones vestides de dol que ploren i passegen el taüt d'una sardina morta, per ironitzar sobre la idea d'acabar amb l'alegria carnavalesca fins a l'any següent.
El seu origen és bastant complicat de determinar: l'enterrament de la sardina es va popularitzar a partir del segle XVIII, des de quan es té constància dels primers manuscrits sobre la celebració. Hi ha diverses teories, entre les quals destaca una que apunta que, quan regnava Carles II, va ordenar portar un carregament de sardines a Madrid per a la celebració de la Quaresma, que va resultar estar en mal estat i que va haver de ser enterrat per evitar que l'olor se sentís per tota la ciutat. Una altra teoria consolidada és la que atribueix la tradició al ministre de Carles III, Jerónimo Grimaldi, que tenia per malnom "la sardina" per estar prim. Grimaldi abandonava el Palau Reial en l'inici de la Quaresma, moment en el qual el poble va ironitzar acomiadant-lo amb una festa de màscares.