La Diputació de Barcelona ha decidit emprendre noves mesures per lluitar contra la pobresa energètica, considerada com una de les emergències socials més greus d'aquest país. Aquesta iniciativa parteix d'una demanda dels municipis, que veuen com els serveis socials reben cada cop més demandes en aquest àmbit. Es calcula que d'un 8 a un 9 % de les llars de la demarcació de Barcelona estan en perill de pobresa energètica: el problema és alarmant i s'agreuja quan s'apropa l'hivern. La diputada de Benestar Social, Maite Fandos, i el cap dels Serveis Socials de la Diputació, Francesc Hernández, han presentat un programa d'actuació en aquest àmbit, que contempla millorar l'eficàcia energètica de les llars afectades, fomentar uns hàbits de consum més ecològics i informar a les famílies vulnerables de les possibilitats d'ajustar les seves tarifes.
"Mesures preventives"
El programa es presenta com una iniciativa complementària a la cessió de fons als Ajuntaments per al pagament de factures de les famílies vulnerables (una pràctica que es mantindrà). Parteix d'un estudi realitzat recentment per la Diputació, La pobresa energètica a la demarcació de Barcelona, que ha detectat que les llars que demanen ajuts per a la pobresa energètica en demanen en diverses ocasions. Un estudi que no pot ser complet, perquè no hi ha dades completes i fefaents sobre aquest tema. Maite Fandos apunta que seria millor intentar evitar que aquestes famílies arribin a una situació d'impagament enlloc de que hagin de recórrer de forma sistemàtica als serveis socials. Presenta aquest programa, doncs, com una forma "d'empoderar la gent".
Ajustar la facturació
Una de les estratègies de la primera fase d'aquest programa, que s'allargarà durant un curs, és formar als tècnics de serveis socials municipals, que són els que atenen directament a la gent que està en situació de pobresa, sobre tarifes i relacions amb les companyies. Se'ls informarà sobre les possibilitats que té la gent d'acollir-se a tarifes reduïdes (per exemple, amb la discriminació horària o amb l'ajustament de la potència contractada). També es vol potenciar l'ús del bo social, un dret que tenen els pensionistes, les famílies nombroses i els aturats a una reducció del 25 % en la factura elèctrica (sigui quin sigui el seu nivell econòmic). L'estudi de la Diputació ha detectat que el 80 % de les persones en situació de pobresa energètica que tenen dret a aquest bo no l'han demanat, per desconeixement, o per les dificultats administratives que implica demanar-lo. A partir d'ara els tècnics de serveis socials també ajudaran a cursar les sol·licituds a aquells que tinguin dret a accedir-hi.
Fomentar l'estalvi
A la població en situació de pobresa energètica també se li recomanarà canviar els hàbits de consum, per tal de reduir la factura energètica. Per a això s'han preparat uns fulletons que repartiran els tècnics de serveis socials. Les recomanacions van des de posar estores si es tenen terres de rajola, fins a no obrir sovint la nevera, passant per obrir les cortines i les persianes durant les hores de sol i tancar-les quan es fa fosc. Inclouen consells sobre l'ús de la cuina, els radiadors, la nevera, l'aïllament de la llar... Mesures que, en realitat, haurien de ser comuns a tots els ciutadans i que formen part dels hàbits de consum que permeten una millora del planeta. No hi ha cap estudi que documenti que les llars en risc de pobresa energètica tinguin uns hàbits de consum pitjors que la resta de llars.
Auditoris i intervencions
La Diputació és conscient que moltes vegades l'estalvi energètic a les llars en perill de pobresa energètica és complicat, perquè les cases no estan adaptades a les necessitats i perquè la gent no té recursos per invertir en la millora de l'habitatge. Hi ha moltes cases pobres amb humitat, filtracions o amb electrodomèstics i bombetes amb un alt consum. Per això, després de realitzar un programa pilot a Vilanova i la Geltrú i a l'Osona, la Diputació ha decidit posar en marxa un programa d'auditoria i intervenció de 4.000 llars en 212 municipis que s'han sumat al pla. Es tractaria d'enviar inspectors a les llars triades pels serveis municipals i facilitar, de forma gratuïta, mitjançant un servei professional contractat, una millora de l'eficiència energètica, amb la instal·lació de bombetes de baix consum, aïllants, cuines més eficients...
Mesures limitades
Segons la Diputació, la reducció del consum energètic pot facilitar un descens de la despesa energètica de 103 euros anuals per llar de mitjana (front als 362 € de mitjana que es pot aconseguir estalviar amb l'assessoria tarifària). És a dir, només afectaria a un petit percentatge de la factura energètica de les llars afectades. Per altra banda, hi ha un problema amb l'aplicació de les mesures d'adequació: la major part dels afectats per la pobresa energètica viuen de lloguer. Per tant, en funció de les actuals lleis de lloguer, probablement passin menys de tres anys en l'habitatge que es reformarà. Les millores, doncs, que es preveuen bàsicament a mitjà termini, no beneficiaran als més necessitats sinó als propietaris de les llars. La inversió prevista en la primera fase d'aquest programa serà de un milió d'euros, i es calcula que el primer any generarà un estalvi de 1,2 milions d'euros a les llars intervingudes, tot i que es preveu que en els anys següents l'estalvi es mantindrà.
Debat sobre el deute generat
Des de la llei 24/2015 les companyies no poden tallar els subministraments a les llars necessitades. Gràcies a aquesta llei, el 2015 es van aturar 32.000 talls de subministraments. Però la llei no deixa clar qui assumeix el deute generat per aquestes llars. Les companyies subministradores i les institucions estan en plena polèmica sobre aquest aspecte: mentre les institucions aposten perquè siguin les companyies les que assumeixin aquesta facturació, aquestes reclamen que sigui pagada per les institucions. La Diputació de Barcelona denuncia que moltes companyies, especialment les de gas i electricitat, es neguen a col·laborar amb les administracions per resoldre els problemes derivats de la pobresa energètica.
El butà, tema pendent
La llei de pobresa energètica no garanteix els subministraments a aquelles llars que empren gas butà. El Síndic de Greuges ja va exigir que les institucions havien de negociar un preu social per al butà amb les companyies subministradores, però això no s'ha realitzat. És més: a moltes zones s'està pagant la bombona de butà un preu molt superior al legal. Maite Fandos ha apuntat que, dins les mesures que promou la Diputació, també hi ha inclòs el canvi de gas butà a gas ciutat en les llars on sigui possible, tant per motius d'estalvi com per motius de seguretat.