Escena poc habitual al parlament danès. La diputada de Groenlàndia Aki-Matilda Høegh-Dam ha posat en pràctica la defensa de la llengua aquest divendres pronunciant un discurs de set minuts al Folketinget, l'assemblea de Dinamarca, íntegrament en groenlandès, la llengua inuit que es parla al territori autònom del qual ella n'és representant. La sorpresa per a la resta de diputats va ser majúscula, especialment quan, un cop finalitzada la seva intervenció, Høegh-Dam va negar-se a repetir-ho en danès, com se li va proposar. Amb l'acció, la diputada ha volgut sortir en defensa d'una llengua que parlen uns 50.000 habitants, però que queda absolutament abandonada al parlament nacional.
L'acció va provocar algunes reaccions en directe que van evidenciar un cert malestar entre els seus col·legues per no parlar en danès. El diputat de dretes Erling Bonnesen, que presidia la sessió, va remarcar que estava fent "difícil" el diàleg, i la va animar a repetir el seu discurs en la llengua oficial de Dinamarca, oferta a la qual Høegh-Dam va respondre novament en groenlandès. Com que el diputat no la va entendre, va tornar a preguntar-li, i ella va dir aleshores 'no' en danès per fer-se entendre, abans de passar novament a la llengua inuit. Bonnesen va informar que portaria aquest cas a la direcció del parlament. Però també hi ha hagut reacció des de l'esquerra. Pel partit dels verds, Karsten Hønge va mostrar la seva molèstia assegurant que la diputada només havia intervingut en la seva llengua pròpia per interessos propis. "No vull ser un extra en això que està passant, que només s'utilitzarà als mitjans groenlandesos", va dir.
Høegh-Dam va néixer a Dinamarca i parla el danès amb fluïdesa, però va créixer a Groenlàndia i, per tant, també parla la llengua pròpia del seu territori. És una de dues diputades groenlandeses al parlament danès. Després del debat, va explicar el perquè de la seva intervenció en una llengua habitualment apartada del parlament. "No entenc per què és tan odiós parlar en el que està categoritzat com l'idioma oficial de Groenlàndia, que és el meu districte electoral", va dir en declaracions a Reuters. "Ja no tenim por de parlar, no tenim por d'utilitzar la nostra veu i la nostra llengua". Precisament, el debat en què havia intervingut a la cambra tractava sobre les relacions entre Dinamarca i Groenlàndia. Per això, la diputada va incidir que "l'esperit de canvi és aquí, i el pròxim pas en la bona direcció seria la formació d'un estat".
Entre l'autonomia i la independència
Groenlàndia havia estat una colònia danesa fins a l'any 1953, quan es va convertir en una part formal del Regne de Dinamarca, però sempre s'ha sentit majoritàriament com un territori diferent de la de l'estat europeu. Ja va sortir de la Comunitat Econòmica Europea el 1973, dotze anys després d'entrar-hi --a diferència de la resta del país, que s'hi va quedar--, i ha celebrat dos referèndums --el 1979 i el 2008-- amb els quals Groenlàndia ha ampliat considerablement la seva autonomia fins a ser un país constituent. A dia d'avui, el govern danès només té competències sobre els afers exteriors i la defensa de l'illa. Tot i això, el danès continua ensenyant-se a les escoles groenlandeses. Les relacions entre els dos territoris han estat històricament tenses, i encara s'han complicat més recentment des que s'ha revelat que doctors danesos van forçar controls de natalitat sobre la població groenlandesa durant els anys seixanta i setanta, amb dispositius intrauterins col·locats en milers de dones i nenes.