Algunes persones han passat el confinament enganxades a les pantalles de Zoom. D’altres no li han trobat el sentit a tot un seguit socialitzacions a través d’una pantalla. Unes han optat per aprendre idiomes o treballar la creativitat. Altres han preferit escriure cartes. Cartes a elles mateixes, cartes al futur o cartes a amistats i familiars.
“Som éssers socials però no tothom ho manifesta de la mateixa manera ni necessita que aquesta socialització sigui igual”, detalla la professora de la UOC i membre del projecte de la incubadora de la mateixa facultat Cultura Emocional Pública, Mireia Cabero Jounou. També influeix el moment individual de cada u amb el que ens ha tocat passar aquest confinament, la connexió amb un mateix o amb l’entorn.
Encara és d’hora per analitzar dades però Cabero comenta que al principi hi havia més connectivitat i ara hi ha menys connexió. Ho atribueix al fet que “som éssers adaptatius” i que, per tant, ja ens hauríem adaptat en aquesta nova situació.
“Comunicar-nos a través d’una pantalla té un punt no realista”, insisteix. “Posar cara i cos sense poder abraçar... hi ha persones que han pogut no necessitar-ho”. Així, explica que algunes “han aprofitat aquest moment per fer una introspecció molt superior. Persones que han aprofitat per tancar-se en elles mateixes”.
I quan ens mirem endins apareixen moltes necessitats expressives. Cabero justifica d’aquesta manera el fet que moltes persones hagin escrit o hagin començat a escriure cartes durant aquest confinament. “Puc comunicar el que sento per elles, detallar les conclusions a les que arribo i, en definitiva, observar amb més consciència i detall”.
El fet que es triï el gènere epistolar no és casualitat. La psicòloga argumenta que és una comunicació més íntima. “D’una banda hi ha la intenció de voler immortalitzar el moment d’una manera concreta, el moment actual. Però també hem tingut temps per idear guions de futur o fixar-nos objectius i reptes personals. I ens ho diem al nostre jo del futur, esperant haver superat aquest moment”.
Durant aquests més de dos mesos de confinament s’han viscut moltes coses en l'àmbit col·lectiu. “Hem vist com el sistema sanitari estava a punt de col·lapsar-se, persones que han perdut amistats o familiars, una feina o relacions de parella que han quedat molt tocades perquè no s’han pogut veure”, detalla. A més, també insisteix en el fet que aquests dos mesos, en la història d’una persona són molt curts però “ho hem viscut tancats a casa. Tancats sols, amb persones amb les quals no ens sentim a gust o amb les quals estem en perill o en un lloc on hi ha gaire llum”. Tot això, remarca, fa que la realitat de cada u hagi estat un món.
“Tenim una vida tan de portes enfora que no tenim una relació sana i positiva amb nosaltres mateixos. De sobte, ens han tret l’entorn i ens hem tancat a casa on el verb 'ser' ha quedat reduït i hem adaptat el verb 'estar'”, ressalta. “No hem estat educades per viure així”.
I després del confinament, què?
Tot just ara comencem les fases de desescalada, per tant, encara es fa difícil preveure els efectes del confinament. Ara bé, l’experta assenyala que veient estudis preliminars d’altres pandèmies i la situació d’altres països que ens porten cert avantatge “l’afectació en salut mental i emocional dura temps i és més de la que ens podríem imaginar”. D’aquesta manera, puntualitza que “el que ens diu la història i la ciència és que hi haurà un impacte i serà important, especialment en persones vulnerables, com el personal sanitari que ho ha viscut des de primera línia, i persones que venien d’una salut mental o salut emocional vulnerable”.
Així, recorda que el coronavirus ha evidenciat certes desigualtats en diferents àmbits, de gènere, professionals o d’educació.
MAPA | Els contagis de coronavirus a Catalunya per municipis i barris
MAPES | L'impacte del coronavirus a Catalunya per regions sanitàries