Les dones ja són majoria en el sector jurídic. Malgrat tot, porten casos menys rendibles econòmicament, tenen menys projecció laboral per les càrregues familiars, dificultats per denunciar situacions d'assetjament i accedeixen a molts menys càrrecs de responsabilitat en comparació amb els seus companys homes. Aquestes són les conclusions a les quals ha arribat l'Estudi sobre la igualtat en el sector legal del Consell General de l'Advocacia Espanyola (CGAE), presentat aquest dijous al 'Women Business & Justice European Forum' al Col·legi de l'Advocacia de Barcelona. Davant aquesta situació, recomanen implementar una sèrie de mesures, des de campanyes de sensibilització i protocols fins a introduir quotes de gènere per fer front la discriminació de gènere. Així i tot, les troballes de l'informe, que s'ha elaborat a partir de 15 'focus groups' en 15 col·legis d'advocats arreu de l'Estat, indiquen que hi ha problemes més profunds i difícils d'abordar, com ara el biaix inconscient que els homes advocats són més agressius o que en els despatxos el masclisme ni tan sols es veu com un problema a tenir en compte.
Ningú creu que és masclista
En les noves generacions les dones ja superen els homes en l'advocacia i en total són el 53% dels professionals del sector, però només el 22% dels col·legis de tot l'Estat estan dirigits per dones. Aquest és un dels clars indicadors del 'sostre de vidre' en el sector de l'advocacia. En l'informe, el CGAE alerta que "és molt difícil reconèixer quan es tenen prejudicis de gènere". És per això que les dones en aquesta professió pateixen el masclisme de manera que passa desapercebuda sobretot pels companys dels grans despatxos, i dificulta encara més poder millorar la situació de les advocades. En aquest sentit, l'estudi indica que l'advocacia segueix sent vista com una professió per a homes, en el sentit que els clients creuen, encara que sigui de manera inconscient, que un home gran serà més agressiu i farà millor la seva feina que una advocada jove. Així, indirectament, es penalitza a les dones i acaben portant menys casos importants. L'informe també destaca l'aprofitament dels advocats que passen per davant de les seves companyes i veuen amb normalitat quan els clients demanen que els representi un home. En aquest cas, l'estudi recomana implementar campanyes de visibilització i implicar els homes de manera activa i que "formin part de la solució".
La conciliació i la maternitat, clau per la bretxa salarial
Si bé les advocades que treballen en gabinets petits o pel seu propi compte no expressen preocupacions quant al salari, en els grans despatxos segueix sent una problemàtica clara. Malgrat que el salari base sigui el mateix, les dones guanyen menys en retribucions variables perquè no tenen oportunitats de fer networking i fer xarxa amb possibles clients en esdeveniments fora de l'horari laboral a causa de les càrregues familiars, maternals i de cures. Al seu torn, aquesta càrrega desproporcionada en l'àmbit domèstic afecta també a les possibilitats d'accedir a càrrecs de més responsabilitat i poder de decisió. En aquest sentit, l'informe recomana, més enllà de l'educació i les campanyes de conscienciació, promoure les xarxes laborals de dones amb pràctiques com el mentoring. Sovint, les dones que treballen en l'advocacia renuncien a "participar en aquells espais en els quals s'obté més visibilitat professional i projecció" i, per conciliar, a la feina només se'ls ofereix una reducció de jornada. En aquests casos, recomanen flexibilitzar horaris i afavorir les opcions per fer teletreball, que no és incompatible amb portar la feina al dia.
No hi ha protocols per denunciar l'assetjament
En l'estudi, destaquen com els comentaris sobre l'aspecte físic de les advocades davant els seus clients per part de companys de la professió, molt poc freqüents en el cas dels homes. De nou, alerten que el fet que els homes no siguin capaços d'entendre quan es produeix una situació masclista el converteix en un problema més profund, endinsat en la cultura del sector professional. Tant és així que fins i tot les mateixes advocades entrevistades per a l'estudi admetien que els costava distingir les conductes inapropiades i en quins casos podien denunciar, i que en tots els 'focus groups' hi havia dones que reconeixien que havien patit masclisme casual a mesura que es generava el debat i se n'adonaven. En els casos d'aquelles que sí que han presentat queixes per assetjament, destaquen que les conseqüències han estat pitjors per a les afectades: "Elles canvien de posició o de feina, i ells no". És per això que es recomana dur a terme campanyes de sensibilització per deixar clar quines situacions són denunciables i com fer-ho, a més d'establir protocols clars, àgils i basats en la política de tolerància zero perquè els casos d'assetjament no quedin impunes i suposin un detriment encara més gran per a les vides professionals de les víctimes.