Els continguts amb "discursos d'odi" a la xarxa social X, antic Twitter, han augmentat aproximadament un 50% des que la va comprar el magnat Elon Musk i va esdevenir director general de l'empresa l'octubre del 2022. Així ho assenyala un estudi científic publicat aquest dimecres a la revista indexada Plos One i elaborat per acadèmics nord-americans de la Universitat de Califòrnia a Berkeley i de la Universitat del Sud de Califòrnia. La investigació assenyala una proliferació més gran de missatges racistes, homòfobs i trànsfobs i que gairebé s'ha duplicat el nombre de "m'agrada" (likes) a publicacions que els autors inclouen en aquestes categories.
L'estudi acadèmic, liderat per l'investigador Daniel Hickey, ha abordat també la presència de comptes falsos i bots, habituals per la generació de contingut brossa (spam) i en les campanyes de desinformació organitzada amb intencions malicioses. Sobre això, l'estudi assenyala que no s'ha donat en cap cas una reducció del nombre d'aquests comptes i que, fins i tot, s'ha produït un augment de la seva activitat. "No trobem cap reducció (i sí un possible augment) en l'activitat d'aquests usuaris després que Musk comprés X, la qual cosa podria indicar altres resultats negatius, com la possibilitat d'estafes, interferència en les eleccions o danys a les campanyes de salut pública", assenyalen.
Precisament, i l'estudi ho recull en les pàgines inicials, una de les promeses de Musk en l'època que va comprar la xarxa social de missatges curts per excel·lència va ser la de reduir els bots i els comptes falsos, si bé no s'ha avançat en la moderació i control d'aquests. Pel que fa als discursos d'odi, la investigació assenyala també que el magnat ha adoptat una postura explícita de "llibertat d'expressió, no llibertat d'abast", per la qual cosa s'opta per més flexibilitat a l'hora de deixar que es publiquin aquests missatges sota la premissa que això farà que tinguin menys ressò i la plataforma no els mostrarà a tants usuaris. Entre els factors que els investigadors també assenyalen com a "explicació temptadora" del perquè de tot plegat està la reducció de l'equip dedicat a la moderació i la marxa o acomiadament de tants treballadors alineats amb l'anterior política de la companyia abans de la compra de Musk.
Amb tot, també assenyalen que als mesos immediatament anteriors a la compra del magnat ja es veia la tendència d'un augment de discursos d'odi, que amb Musk s'ha accentuat. Sobre això, els acadèmics suggereixen que es pot deure al fet que l'anunciada compra de Musk podria haver anticipat la proliferació d'aquests missatges per la impunitat promesa. L'estudi també contempla que les recents eleccions als Estats Units —si bé el període d'anàlisi és anterior— hagin pogut ser una espurna per la proliferació de continguts polítics, de polarització, i, en conseqüència, discursos d'odi d'alguns usuaris. Els autors ho emmarquen en la "guerra cultural" que s'ha intensificat en el debat públic nord-americà, i a tot el món, entre sectors progressistes i conservadors.
Per tot plegat, els investigadors han expressat la seva "preocupació" pel que consideren un augment a llarg termini dels discursos d'odi i la prevalença de comptes potencialment falsos en les xarxes socials, "ja que aquests factors poden soscavar els entorns en línia segurs i democràtics i augmentar el risc de perills fora de la línia". "Si bé les plataformes de xarxes socials tenen el potencial de promoure orientacions prosocials i augmentar el suport a accions col·lectives constructives, també poden servir com a vehicles per a la difusió de l'odi i la desinformació, enfrontant a un grup contra un altre, fragmentant comunitats, sistemes polítics i nacions senceres de maneres que condueixen directament al sofriment i impedeixen solucions als desafiaments globals", adverteixen.