En les darreres 24 hores, uns 700 migrants en pasteres han arribat a les cotes granadenques, alacantines, balears i, sobretot, canàries. Aquests darrers són un repunt del nombre de migrants que arriben en embarcacions precàries procedents de costes del nord d'Àfrica. Segons dades de La Moncloa, l'any 2022 l'Estat espanyol va tancar amb un descens del 25,6% en la immigració irregular. "La reducció és més acusada a les entrades per via marítima, que mostren una caiguda generalitzada a les costes de la península, Ceuta, Illes Balears i Canàries, tant pel que fa al nombre d'immigrants irregulars com al d'embarcacions". Per què aquest canvi sobtat? Què hi ha darrere? Quina és la situació es viu a Canàries?
Què passa a Canàries?
Segons informa Radio Televisión Canaria, el mes d'octubre van arribar a les costes canàries 4.616 persones que migraven del continent africà. Van arribar a bord d'un total de 55 pasteres. Es tracten de xifres extraordinàries fins i tot dins del repunt que viuen les illes. En els darrers deu dies s'ha concentrat el 23% del total de les arribades de tot l'any. Si bé el gran volum d'arribades del que va d'octubre és excepcionalment alt, és un símptoma d'una tendència: tornar a augmentar l'ús de les rutes marítimes. Tot plegat, ha dut el sistema d'acollida canari al límit, fent que el seu govern insisteixi a la Moncloa solucions col·lectives per part de l'Estat.
Per què aquest canvi?
En l'estira i arrossa en les relacions diplomàtiques de l'Estat espanyol amb el Marroc s'han utilitzat moltes eines de pressió, per una banda, i per una altra. El Marroc sovint ha fet servir el control migratori per posar pressió sobre la Moncloa. Després que darrerament les relacions entre els dos països hagin millorat durant el 2022, Rabat ha posat mà dura a la regulació de la migració. És a dir, bona part dels moviments migratòria que passaven per Marroc o les seves costes han estat barrats, Tanmateix, quan es tanca una porta, s'obre una finestra (sobretot quan es busca).
Mentre el Marroc controla les seves costes i les sahrauís, la inestabilitat política al Senegal fa que molts joves marxin, fins i tot si la ruta habitual està més vigilada. Molts dels migrants que estan arribant a les costes canàries són d'aquest país i relaten situacions d'extrema pobresa i repressió de les forces de seguretat de l'Estat per raons polítiques.
Un altre canvi: El Hierro
Hi ha un altre canvi a tenir en compte. Tradicionalment, la majoria de les embarcacions arribaven a Lanzarote, Gran Canària o Tenerife, sent aquestes les illes més pròximes a les costes africanes. Tanmateix, darrerament El Hierro, una illa de poc més 11.000 habitants i situada a l'extrem occidental de l'arxipèlag, està sent la que més embarcacions rep. Només la primera setmana d'octubre van arribar en pasteres més de 5.000 persones. A què és deu aquest canvi? El País apunta que diversos experts consideren que en estar més allunyada que altres rutes les autoritats tenen menys control. Cal recordar que les rutes marítimes són de les més perilloses, però a més, la situació tan allunyada d'El Hierro en ple oceà Atlàntic fan que la travessa sigui extremadament perillosa.
Què s'està fent?
"Ni una trucada, ni una mostra de suport" per part del govern d'Espanya s'ha denunciat des de l'Executiu canari que al llarg dels mesos ha insistit en la manca de resposta des de la península. Finalment, aquest Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 i les comunitats autònomes han acordat el "trasllat solidari" de 396 nens, nenes i adolescents migrants no acompanyats des de les Canàries i Ceuta. Es tracta d'una mesura, no la solució, ja que cal recordar que a Canàries continuen en el sistema d'acollida milers d'adults.
Tant l'Executiu canari, com la representant de Coalición Canaria (CC) al Congrés dels Diputats estan centrant les seves demandes a Madrid en aquest repunt migratori, no només pel seu volum sinó pel canvi mateix de la seva morfologia, passant a estar El Hierro a l'ull de l'huracà. De fet, en el pacte que CC va fer per investir Alberto Núñez Feijóo es va incloure la gestió de la migració que arriba a les illes com un punt clau de l'agenda canària. És d'esperar que en les noves negociacions, ara per investir Pedro Sánchez, aquest segueixi sent un requisit indispensable pel seu suport.