Disputa al cor del Tarragonès. La frontera entre Tarragona i el municipi veí d'Altafulla ha estat element de controvèrsia des de fa molts anys. I és que la capital de la comarca s'estén administrativament molt més enllà del seu nucli urbà, allargant-se cap a l'est per la costa fins a sobrepassar el riu Gaià i topar amb les primeres cases de territori altafullenc. Això provoca una situació curiosa, que comporta que l'estació de tren Altafulla-Tamarit es trobi realment en el terme municipal de Tarragona, que el restaurant El Buffet d'Altafulla i el Búnquer d'Altafulla no s'ubiquin en l'indret que indica el seu nom, o que hi hagi tarragonins que s'abasteixin a casa seva amb aigua de la xarxa municipal del poble del costat. Ara, l'ajuntament afectat vol resoldre aquesta anomalia, i per això ha demanat moure la frontera amb Tarragona per tal de guanyar més de 70 hectàrees de terreny.
L'àrea en disputa es troba a l'anomenat Pla de Vinyet, una esplanada que s'estira entre el riu Gaià i les primeres cases de la urbanització marítima d'Altafulla, des de la platja fins a la carretera N-340. En aquest ampli espai només s'hi compten una vintena d'edificacions, entre les quals hi ha l'estació de tren d'Altafulla-Tamarit i una àrea de servei, mentre que la majoria dels terrenys són camps de conreu i extensions abandonades.
El canvi suposaria passar a situar el límit administratiu entre Tarragona i Altafulla sobre el riu Gaià, una frontera natural. Antigament, en aquesta esplanada s'hi havia ubicat l'antic municipi de Tamarit de Mar, que s'estenia al voltant de la desembocadura del riu i incloïa els pobles de Tamarit, Ferran i Monnars. Amb els anys, però, aquest nucli pesquer va anar entrant en decadència fins que pràcticament va desaparèixer per la marxa dels veïns. Va ser el 1952 quan Tarragona va absorbir els terrenys de l'antic municipi per engrandir la seva extensió territorial. A més, Altafulla forma part de la comarca natural del Baix Gaià, que comprèn també altres municipis costaners a l'est de la comarca del Tarragonès com són Torredembarra, Creixell i Roda de Berà: que aquestes 70 hectàrees fossin ara gestionades per Altafulla permetria tocar el riu Gaià també en la seva desembocadura, cosa que avui en dia no passa.
La polèmica entre els ajuntaments la resoldrà la Generalitat
Al febrer, el ple municipal d'Altafulla va aprovar el procés per determinar l'alteració del terme municipal, portant la demanda impulsada per l'alcalde Jordi Molinera davant de la Generalitat. La iniciativa, però, ha rebut les inevitables al·legacions de l'Ajuntament de Tarragona, que no està disposat a cedir els terrenys i per això ha demanat arxivar l'expedient. L'alcalde Rubén Viñuales argumenta que no hi ha "cap novetat geogràfica, demogràfica, econòmica o administrativa" que justifiqui la modificació, i ha carregat contra el seu homòleg altafullenc. Ara, la pilota està sobre el terrat de l'Ajuntament d'Altafulla, que haurà de decidir si continua endavant amb el procediment o el frena. En cas de prosseguir, la qüestió acabarà passant a mans de la Generalitat, qui tindrà l'última paraula.