En la seva última actualització del Diccionari de la Llengua Espanyola (DLE), la Reial Acadèmia Espanyola (RAU) ha inclòs i redefinit oficialment la paraula 'lobby' en espanyol, una decisió que des de diferents sectors consideren que marca una fita en l'adaptació del lèxic contemporani a l'idioma, reconeixent la influència creixent d'aquest terme en la vida política, econòmica i social.

La RAU defineix ara 'lobby' com a "Grup de pressió": "Conjunt de persones o entitats que, en benefici dels seus propis interessos, influeix en una organització, esfera o activitat social", i "Activitat l'objectiu de la qual és influir a la presa de decisions en l'àmbit públic o privat en favor d'interessos determinats".

Servimedia ha contactat amb lideris destacats de la professió a Espanya i valoren molt positivament la iniciativa de la RAU, ja que entenen que, amb aquesta inclusió, la RAU adapta el seu diccionari a la realitat de l'ús quotidià del terme en l'àmbit hispanoparlant, on 'lobby' s'ha incorporat sense traducció directa des de l'anglès, encara que sovint s'utilitzin equivalents com a "grup de pressió" o "intriga".

El terme 'lobby' no està exempt de controvèrsia. La decisió de la RAU d'incloure i redefinir 'lobby' reflecteix la globalització del llenguatge i la necessitat de donar cabuda a termes que, encara que d'origen estranger, tenen un ús estès als països de parla hispana. Segons els acadèmics, aquest reconeixement també respon a la creixent rellevància del concepte en les democràcies modernes.

El secretari de la RAU, Santiago Muñoz Machado, va declarar durant la presentació de l'actualització que "el llenguatge és viu i evoluciona amb la societat. 'Lobby' és un terme que s'ha naturalitzat en espanyol, i la nostra missió és incorporar aquestes veus al diccionari perquè l'idioma reflecteixi la realitat actual."

L'entrada de 'lobby' en el DLE no només estandarditza el seu ús en l'espanyol escrit i parlat, sinó que també fomenta un debat sobre la transparència i l'ètica en els processos de representació d'interessos. Per als experts, el terme ja és part de la conversa pública en temes com a política, economia i drets civils. En definitiva, la incorporació de 'lobby' al diccionari de la RAU simbolitza un pas més en l'adaptació de la llengua als desafiaments del segle XXI, un recordatori que l'espanyol, igual com les societats que el parlen, està en constant transformació.

Diferents professionals han valorat, en declaracions a Servimedia, la decisió de la RAU. Joan Navarro, sociòleg, politòleg i president de l'AP Institute, afirma que "participar en l'elaboració de les polítiques públiques és un dret democràtic que exigeix rigor i professionalitat i ha de començar per comptar amb definicions adequades que demostrin el valor de societats col·laboratives".

Per la seva part, David Álvaro, director general adjunt d'Accent Public Affairs, considera que "reflectir adequadament l'acompliment, bondats i implicacions del lobby era una obligació de l'Acadèmia i per la qual molts hem treballat des de fa anys. Ara queda un pas més, aconseguir la regulació del sector".

En aquesta línia, Alfonso López, CEO de Rud Pedersen España, va destacar "la importància de comptar amb una definició que aglutini als diferents actors que operen en la millora de les polítiques públiques que afecten als ciutadans, mostrant l'enfocament més gran possible i comptant amb el coneixement d'experts professionals".