Les escoles s'estan convertint en un espai hostil per als professors. Desenes de docents de Catalunya estan començant a aixecar la veu per l'increment d'agressions, tant verbals com físiques, que han viscut en els darrers anys. Una tendència a l'alça que també evidencien els estudis sobre aquesta qüestió, i que no està sent abordada amb urgència des de la Generalitat. ElNacional.cat ha volgut parlar amb alguns dels desafortunats protagonistes d'aquesta xacra —que han preferit aparèixer en aquest reportatge sota un pseudònim— per entendre què està passant.

L'Alba (nom fictici) és professora de Llengües Estrangeres a un institut del Garraf. Explica que el primer trimestre del curs actual ja ha patit dues agressions greus, una de física i una de verbal. "La física va venir per part d'un alumne de 2n de Batxillerat. Volia sortir de l'escola, en horari lectiu, sense tenir l'autorització paterna. S'estava discutint amb la conserge per poder marxar, jo vaig voler ajudar i em va empènyer", relata. L'atac verbal va arribar poc després. Mentre feia guàrdia a una classe de 4 d'ESO, es trobava al final de l'aula vigilant un grup d'alumnes més conflictiu. "Aleshores, com que la porta era oberta, va passar un alumne d'un altre grup de 4t, que és molt dèspota i despectiu amb els docents. Va treure el cap per la porta pensant que no hi havia cap professor, i quan em va veure a mi allà al final va dir ben fort 'Hòstia, si está la puta gorda esta'". L'Alba va fer veure que no havia sentit res, però els alumnes van comentar l'insult allà mateix. Un altre professor que passava pel passadís va sentir l'agressió i va encarar l'alumne, el qual es va "mantenir ferm" en el seu missatge. Finalment, se'l va sancionar i expulsar del centre uns dies.

La Raquel (nom fictici) és una professora de Ciències a un institut de Vilanova i la Geltrú, i també va viure una escena igualment espantosa que de ben poc va arribar a ser una agressió física. "Vaig intentar canviar de lloc un noi, de 2n d'ESO, que volia seure amb una noia, tots dos amb un comportament bastant dolent de forma habitual. Fins i tot vaig anar a buscar el professor de guàrdia per ajudar-me, però encara així no volia sortir. Així que vaig dir que no continuaria fins que sortís de classe. Quan el noi va veure que jo m'havia plantat, va començar a cridar 'Te voy a partir la cara, te voy a pegar'. Finalment, es va aixecar i, en sortir, va donar un cop de puny fort a l'armari que hi ha al costat de la pissarra. Que jo pensava 'Sort que l'ha donat a l'armari, perquè potser li hauria agradat donar-me'l a mi. Em va deixar molt nerviosa".

Aquests són només dos exemples d'una tendència molt més generalitzada, i que s'ha accelerat en els últims anys, per la qual els alumnes comencen a mostrar una major agressió contra els docents. A les xarxes socials, són molts els professionals que han volgut compartir les seves experiències per conscienciar sobre la problemàtica.

Ni els pares ni la Generalitat ajuden

Les dades demostren el desastre. El sindicat d'ensenyament ANPE, amb forta presència en el sector públic, va posar en marxa fa uns anys un servei conegut amb el nom de Defensor del Professor que els ofereix atenció immediata i gratuïta davant de qualsevol situació de conflictivitat i violència a les aules. L'últim informe, del curs 2022-2023, revelava les dificultats que es troben els docents per fer classe. Aproximadament un de cada cinc va fer front a falses acusacions i faltes de respecte per part dels alumnes, així com problemes per donar classe. A més, prop del 15% va patir amenaces i assetjament dels estudiants, i un 7% va patir algun tipus d'agressió. Un estudi del sindicat UGT amb una mirada més àmplia subratlla que tres de cada quatre docents han patit alguna vegada al llarg de la seva carrera per la seva integritat física o emocional a mans d'algun membre de la comunitat educativa. Més de la meitat ha viscut agressions verbals, un de cada cinc ha viscut agressions físiques, i un de cada deu ha patit actes vandàlics.

I és que, a la violència d'alguns alumnes, cal sumar-hi l'actitud de les famílies. Els professors lamenten que, en moltes ocasions, els pares i les mares surten a la defensiva i es posen del costat dels seus fills quan agredeixen els seus superiors a classe. "De vegades, els mateixos pares et qüestionen. Si castigues el noi sense pati et diuen 'No pots fer això perquè està fora de la llei'. Bé, d'acord, però si el teu fill ha fet una malifeta ha de tenir conseqüències, no? Perquè si no, al final estarem creant una societat de consentits i immadurs", denuncia la Raquel.

Tampoc hi ha el suport necessari per part de la Generalitat. Malgrat que en la majoria dels casos les direccions dels centres són conscients dels problemes i intenten fer d'intermediaris en els conflictes entre professors i estudiants, l'administració no reacciona davant el crit al cel dels docents. "No estan fent absolutament res, perquè la cosa va a pitjor. Si els importés, ja s'hi haurien posat fa dies", indica l'Alba. Des de la Conselleria d'Educació, s'ha posat en marxa alguna comissió per abordar aquesta problemàtica, però és insuficient. "Amb una reunió i parlar una miqueta tampoc s'arregla res", adverteix la Raquel, qui reclama més recursos per part de la Generalitat per fer front a aquesta xacra.

Els professors han perdut tota autoritat

I és que els docents asseguren haver perdut el respecte que rebien abans i ja no tenen "cap mena d'autoritat dins de la classe", segons explica l'Alba."Hi ha menys disciplina, menys respecte i menys autoritat", resumeix la Raquel. Totes dues consideren que els instituts són tan sols un reflex de la societat, i que dintre de les aules es constata aquesta deriva negativa.

Entre altres motius que troben per explicar aquesta tendència, hi ha els recents canvis que han viscut els instituts. D'una banda, hi ha la irrupció de les noves tecnologies a l'hora d'ensenyar i la presència incontrolada dels mòbils. "Es passen tot el dia mirant la pantalla", critica l'Alba. De fet, i enmig del debat per prohibir l'ús dels telèfons personals a classe, ella creu que aquests no són ja el principal error. "El problema és tenir un dispositiu amb connexió a internet, perquè en el meu centre entres en una classe i estan tots a l'iPad. I no tenen el mòbil a la mà", afegeix. Per això, considera que seria necessari recuperar les aules específiques d'informàtica i recuperar per norma els llibres de text, el paper i el bolígraf a classe. La Raquel incideix que, en moltes ocasions, les noves tecnologies poden ser "una eina molt útil" en algunes assignatures, però que s'haurien de limitar i només permetre quan el professor ho indiqui.

També hi ha els efectes de la nova llei d'educació de l'ESO, que ha decidit suprimir les qualificacions numèriques i permetre que els alumnes puguin passar de curs amb un nombre il·limitat d'assignatures suspeses, i l'aposta per l'aprenentatge basat en projectes. "El sistema educatiu s'ha tornat més laxa, tot és molt més fàcil, ara tot va per projectes i els continguts són els mínims, tot és molt superficial. I els nanos veuen que passen de curs encara que ho hagin suspès tot, així que pensen 'Per què m'he d'esforçar? Per què he d'estar atent a classe i fer els deures?'", diu l'Alba. Al final, això acaba tenint un efecte negatiu per al conjunt dels alumnes: les dificultats per ensenyar s'estan traduint en un menor nivell de coneixement i de formació per als estudiants, fins i tot per a aquells que mostren ganes d'aprendre. Per això, entre la comunitat educativa no sorprenen els desastrosos resultats de les PISA.

Els professors es plantegen deixar la feina

Aquesta etapa, plagada d'agressions, està sent un autèntic malson per a molts professors, i està tenint efectes directes sobre la seva salut mental. En el cas de la Raquel, l'espantós incident amb l'alumne va obligar-la a agafar-se una baixa de dos mesos, tot i que en un principi va intentar continuar donant classes. "Va coincidir que també tinc el meu pare molt malalt i ja estava nerviosa. Havia d'anar cada dia a Barcelona i físicament i psicològicament estava molt dèbil", revela. L'aturada li va anar bé, tot i que se li va fer difícil haver de tornar a les aules. En el cas de l'Alba, tres quarts del mateix. En vint anys de carrera, mai s'havia demanat la baixa laboral per salut mental, però fa dos anys ja va començar a fer aturades d'algunes setmanes "per saturació". Fins i tot ha començat a patir ansietat i estrès, per la qual cosa ha començat a fer teràpia. "És una malaltia laboral i m'ho estic pagant de la meva butxaca", denuncia. De fet, les visites als psicòlegs estan començant a formar part de la normalitat de l'ofici. Per això, afloren les demandes perquè la Generalitat ofereixi un servei de salut mental també per als docents, més enllà dels alumnes.

Hi ha una sensació de tristesa barrejada amb tot plegat. L'Alba havia estat sempre una professora molt animada, però està perdent l'amor per la seva professió a causa de l'actitud dels alumnes. Tant ella com la Raquel estan fins i tot plantejant-se la possibilitat de canviar d'ofici perquè no saben si podran arribar a la jubilació, tot i que només els quedi poc més de deu anys. I no són les úniques: la falta de professors està començant a ser un problema preocupant per a la Generalitat. "Seria una pena deixar-ho, però sí que m'estic pensant deixar-ho", reconeix la Raquel. "El primer és la salut, i si m'ha de causar una depressió no em surt a compte continuar".