Suècia, que ja aquesta setmana ha expressat les seves reticències a la incorporació del català, el gallec i el basc com a llengües oficials de la Unió Europea, ha oficialitzat la seva postura aquest divendres amb un document del Consell d'Estat al qual ha tingut accés ElNacional.cat. En aquest, el govern suec, liderat pel conservador Ulf Kristersson, expressa "dubtes" a revisar el reglament europeu que regeix l'ús de les llengües oficials de l'organisme supraestatal per a introduir-ne aquestes noves, en considerar que "és necessària una avaluació de l'impacte" que pugui tenir sobre "l'eficàcia de la feina de la UE" i els "efectes pressupostaris i pràctics" que pugui comportar.
El Reglament número 1 sobre les llengües oficials de la UE, adoptat en 1958, implica que els estats membres i les persones sota la jurisdicció d'un estat membre tenen dret a comunicar-se amb les institucions de la UE en qualsevol de les llengües oficials. A més, els reglaments i altres textos, com el Diari Oficial de la Unió Europea, s'han de publicar també en aquestes llengües. Aquest és el text que s'hauria de modificar per a incloure el català, el gallec i el basc, com ha posat sobre la taula Espanya a la UE. Ho fa fet un Executiu en funcions de Pedro Sánchez, instat per l'independentisme català, ja que és una de les condicions que Carles Puigdemont ha exigit a canvi del suport dels diputats de Junts al Congrés a una eventual investidura de Pedro Sánchez.
Finlàndia, també reticent
Si bé Suècia ha estat el primer país a mostrar els seus "dubtes" a la incorporació del català a la UE, Finlàndia també s'ha mostrat aquest divendres reticent. El Govern de Finlàndia, liderat pel conservador Petteri Orpo i amb l'extrema dreta formant part, considera que incloure noves llengües implicaria càrregues financeres i administratives i afirma que hi ha altres formes "més senzilles" de promoure qüestions relatives a llengües minoritzades. Orpo també ha assenyalat que ampliar el llistat de llengües oficials pot alentir la presa de decisions en l'àmbit comunitari i retardar l'entrada en vigor de futures normatives.
Irlanda, oberta
Per la seva part, Irlanda està a l’espera de conèixer “els detalls” de la proposta “formal” d’Espanya per a l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea, però basarà la seva decisió final en la seva política de defensa “del pluralisme lingüístic” i de facilitar al màxim l’accés dels ciutadans a la informació europea. Així ho ha indicat el ministre d’Afers Exteriors d’Irlanda, Michéal Martin, en resposta a una pregunta parlamentària escrita del Sinn Féin sobre aquesta qüestió. En la resposta, amb data de l’11 de setembre, el ministre apunta que “encara és massa aviat” per explicar si Irlanda votarà ‘sí’ o ‘no’ a l’oficialitat del català, basc i gallec, però a diferència de Suècia i Finlàndia, no planteja “dubtes”.