Els Agents Rurals han documentat un llop a l'Alta Ribagorça que ha fet més de mil quilòmetres des d'Alemanya, segons han informat aquest dilluns. És el moviment de dispersió més llarg mai fet al món per un llop gris (Canis lupus), ja que l'individu ha recorregut 1.240 quilòmetres entre el seu lloc de naixement a prop de Nordhorn l'any 2020 i el municipi de Vilaller —on se l'ha detectat per darrer cop el febrer del 2023—. Anteriorment, les distàncies en línia recta més llargues que s'havien registrat implicaven 1.092 quilòmetres entre Noruega i Finlàndia el 2007, 880 quilòmetres entre Alemanya i Bielorússia el 2009, i 829 quilòmetres entre Suïssa i Eslovàquia el 2022-2023.
El Grup Especial Caní (GEK9) d'Agents Rurals, coordinat per l'agent Gabriel Lampreave, va trobar el 13 de febrer de l'any passat uns excrements a l'Alta Ribagorça. A la zona ja hi havia un mascle identificat des del 2021, però les fotografies automàtiques durant l'hivern 2022-2023 van aportar elements que feien sospitar la presència d'un possible segon exemplar. És per això que es va incrementar la prospecció i es van recollir els excrements al vessant sud del Pirineu, a Vilaller. L'anàlisi genètica feta pel Servei Veterinari de Genètica Molecular de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va indicar un llinatge "w1", referit a la població de llops de l'Europa central i oriental. Era el primer cas de detecció d'aquest tipus a l'estat espanyol.
Localitzat a França el 2022
Es va enviar una mostra dels excrements al laboratori francès Antagene, que va confirmar la coincidència amb un individu ja localitzat anteriorment a la regió de Borgonya (a l'est de França). Es tractava de l'individu anomenat pels científics GW1909m, que també havia estat anteriorment localitzat a Alemanya.
El mateix llop detectat a l'Alta Ribagorça ja havia estat localitzat el 17 de juny del 2022, quan un conductor va veure un cànid que corria per una carretera a la comuna de Fleurey-lès-Faverney (Alt Saona). El va identificar com un cànid semblant al llop, va aconseguir fer una foto i va avisar les autoritats locals. Un oficial de l'Agència Francesa de Biodiversitat (OFB) va aconseguir recollir uns pèls en un tancat de filferro al lloc on el testimoni va indicar que havia passat el llop. L'esmentat laboratori Antagene va analitzar els pèls i va trobar-hi l'haplotip d'ADN anomenat "w1", força inusual per als llops de França... però freqüent a Alemanya i zones adjacents al centre i nord-est d'Europa.
Un viatge impressionant
Així, es va enviar una mostra al laboratori alemany de referència i la validació creuada va revelar que coincidia perfectament amb el mascle anomenat GW1909m, ja conegut a la base de dades genètica alemanya. Gràcies a mostres fecals analitzades l'agost del 2020, se sap que l'individu neix en un grup situat a prop de Nordhorn (Baixa Saxònia) —a pocs quilòmetres de la frontera amb els Països Baixos—. L'anàlisi va permetre assignar l'individu al seu grup de naixement, on es va tornar a detectar el maig del 2021. L'evidència genètica demostra que GW1909m devia haver nascut a la primavera del 2020, ja que el seu grup parental no es va reproduir abans d'aquest any.
Els Agents Rurals han recordat que els llops s'estenen per Europa "gràcies a una estricta protecció legal des de finals dels anys 70". "La recolonització de noves àrees s'ha produït des d'Itàlia fins als Alps i també des del centre d'Europa fins a les planes d'Alemanya o l'oest de Polònia", han afegit, alhora que han indicat que "l'espècie és coneguda per la seva plasticitat de comportament i la seva capacitat de dispersió a llarga distància, que pot estendre's per centenars de quilòmetres". Així doncs, GW1909m és un exemple de la plasticitat de comportament i la capacitat física del llop. El viatge que ha fet és impressionant, tenint en compte que l'animal no va viatjar per grans zones salvatges: es va dispersar pels paisatges antròpics o antropitzats d'Europa occidental.
Tot i que encara es desconeix el destí actual de GW1909m, cal veure si les anàlisis genètiques futures poden tornar a detectar aquest animal, o fins i tot la seva descendència. Els Agents Rurals han remarcat que les poblacions de llops ibèrics, italians i centrals es troben d'alguna manera aïllades i que els esdeveniments de reproducció entre aquests tres llinatges genètics mai s'han registrat, de manera que els esdeveniments de dispersió de llarga distància són importants per connectar poblacions de llops llunyanes i prevenir tant l'aïllament genètic com la consanguinitat.
Finalment, cal tenir en compte que les poblacions de llop pràcticament van desaparèixer de Catalunya a inicis del segle XX. A partir del 2003, es van començar a fer les primeres identificacions, sobretot a la zona del Cadí i del Ripollès. Vint anys després, no hi ha una població reproductora establerta, tot i que hi ha presència d'individus aïllats, que provenen de la dispersió natural de la població present a França. És a dir, que tots són d'origen italoalpí. Actualment, hi ha quatre exemplars de llop identificats genèticament a Catalunya: tots mascles, els darrers cinc anys no s'ha detectat cap femella ni cap evidència de reproducció.