El dret a l'avortament quirúrgic encara no està garantit "amb equitat territorial" a Catalunya. Així ho admetia fa poc el mateix conseller de Salut, Josep Maria Argimon, al Parlament i és que, en ple 2021, segons a la zona on visquem, les dones ens podem trobar sense un hospital públic on fer-ho. Això passa perquè els professionals d’alguns hospitals es declaren objectors de consciència i alguns ho fan perquè el patronat del centre està compost per formacions religioses, que exerceixen com a lobby de pressió.

Argimon ha reconegut en més d’una ocasió que l'objecció de consciència dels professionals per interrompre l'embaràs és "molt elevada" i que hi ha un 42% que la practiquen.

Alguns casos

Un exemple és el cas Lleida. A l'Hospital Arnau de Vilanova tots són objectors i això fa que les dones no tinguin l’opció d’interrompre el seu embaràs a prop de casa. Tot i les promeses de la conselleria de Salut, que afirmava que abans de l'estiu s'oferiria el servei d'IVE's instrumentals en una clínica privada de Lleida ciutat, realment, avui dia, segons informen fonts properes, aquest servei no es fa efectiu al conjunt de la demarcació. 

Però això no només passa a Lleida. Alguns hospitals públics de les Terres de l'Ebre encara no ofereixen el servei. L'Assemblea Vaga Feminista de les Terres de l'Ebre va posar en marxa el passat maig la campanya A les Terres de l'Ebre, l'avortament a la sanitat pública per reclamar que els hospitals públics del territori practiquin la interrupció quirúrgica de l'embaràs amb caràcter voluntari. Actualment, les dones que volen avortar amb aquest mètode són derivades a centres de salut privats de Tarragona i Barcelona. Alternativament, només poden acollir-se a la interrupció farmacològica durant les nou primeres setmanes de gestació. El col·lectiu denuncia l'estigmatització de les dones que volen exercir aquest dret i els obstacles que suposen el desequilibri territorial, els metges objectors de consciència i la privatització del sistema de salut.

ACN

L’avortament, al Parlament

De fet, aquest estiu el Parlament va instar el Govern a garantir la realització de la Interrupció Voluntària de l'Embaràs (IVE) als hospitals de referència de cada regió sanitària amb l'objectiu que les IVE's s’assumeixin des de la sanitat pública i no siguin derivades a centres privats i concertats en tots els territoris. La moció, presentada per la CUP, es va aprovar majoritàriament per tots els grups del Parlament a excepció de Vox i del PPC. L’objectiu, era reclamar a l'executiu català un reglament que inclogui l'accés a la interrupció voluntària de l'embaràs i impedir que es produeixin objeccions institucionals en la pràctica de l'IVE.

Unsplash

En aquest sentit, el Parlament també demanava garantir a tot el territori l'opció d'elecció del mètode farmacològic o instrumental de forma igualitària i que la informació per l'elecció sigui basada en l'evidència, el confort i la tria de la dona, exclusivament; així com combatre els assetjaments per part de grups fonamentalistes contra dones i professionals que accedeixen als centres que practiquen avortaments.

A Catalunya, la llei diu que s’ha de garantir l’avortament a través del mètode farmacològic (possible fins a les nou setmanes de gestació) i quirúrgic (fins a les 14) a tot el territori. Salut, en alguns casos, quan no hi ha hospitals públics, posa pedaços i externalitza aquest servei a clíniques privades, però admeten que “no és la solució que voldrien”. El sistema té escletxes, però és el nostre dret avortar voluntàriament a la sanitat pública visquem on visquem.