Aquest any, les dones tornen a treballar gratis durant gairebé un mes i mig a conseqüència de la bretxa salarial d'un 11,95%, que encara esquitxa el món laboral a l'estat espanyol. En total són 43 dies els que les dones treballarien sense cobrar si, amb el sou que tenen actualment, durant la resta de l'any haguessin cobrat el mateix que cobren els seus homònims homes. 

És per això que la UGT engega de nou la campanya #Jotreballogratis per denunciar la bretxa salarial i posar de manifest la situació de la pandèmia, que ha donat visibilitat a sectors fortament feminitzats, que han estat al capdavant de la crisi sanitària amb salaris baixos i condicions de treball més precàries que les dels companys homes.

Avenç lent 

L'any passat van ser 51 dies els que les dones van treballar de forma gratuïta respecte dels homes, segons informava la UGT i es registrava una bretxa salarial del 14%.  Si bé és cert que la bretxa s'ha empetitit, el sindicat ha alertat que, al ritme de progrés actual, l'eliminació d'aquesta bretxa no es produiria fins al 2104, malgrat que fa quaranta-cinc anys que existeix la legislació europea en matèria d'igualtat. 

Segons les dades de 2020 a escala europea, a la majoria dels països analitzats, la bretxa va reduir-se lleugerament excepte alguns països on va augmentar, com França (+0,1), Polònia (+ 1,6) i Eslovènia (0,7). En el cas d'Espanya, l'any anterior la bretxa es trobava per sota de la mitjana de la UE, del 15,7%.

El cost econòmic 

"La discriminació salarial és, de totes les discriminacions que sofreixen les dones, la que més dificultats comporta per a ser erradicada", assegurava el sindicat. 

La UGT ho justificava explicant que el motiu té a veure amb el cost econòmic que té per a les empreses. Un cost que no seria tal perquè corregir aquesta discriminació permetrà una major integració de les dones en el mercat laboral amb els consegüents beneficis per a la competitivitat i productivitat de les empreses i en l'àmbit econòmic i social. 

Altres discriminacions 

Explicaven que, en canvi, altres discriminacions que han suportat les dones, s'han anat corregint amb mesures el cost de les quals recau sobre la Seguretat Social, però també sobre les mateixes treballadores (reduccions de jornada, les excedències, o els permisos de cures, que podent ser gaudits pels homes, tampoc ells assumeixen el cost econòmic i de protecció social que representen). 

En aquest sentit advertien que "una de les lliçons d'aquesta crisi" generada per la pandèmia "ha de ser avançar en la igualtat real de les dones i els homes en l'àmbit laboral i social i asseguren que el procés de reconstrucció del país "haurà de fer-se des de la perspectiva gènere, la qual cosa suposa eliminar tota mena de discriminacions, inclosa la bretxa salarial".

Imatge principal: Teletreball / Pexels