La tragèdia o massacre de Melilla fa dos anys. El 24 de juny de 2022 unes 2.000 persones van intentar saltar la tanca de la ciutat autònoma espanyola pel pas del Barrio Chino, que fa frontera amb la ciutat marroquina de Nador. La majoria d'aquests immigrants irregulars eren d'origen sudanès i s'estima que, després de la intervenció de les forces policials a les dues bandes de la frontera, hi va haver 37 morts i el nombre de desapareguts supera els 70. Ara, després de les investigacions i conclusions dels documents oficials del succés, ha sortit a la llum un informe elaborat per tres organitzacions internacionals que asseguren que el salt es va produir per una "trampa" parada per les autoritats marroquines. A tot això se li ha de sumar la gestió migratòria de l'Executiu espanyol, on les dades i la problemàtica a Melilla persisteix, mentre es desplaça i aguditza a Ceuta i les Illes Canàries.
La "trampa" del Marroc que va horroritzar Europa
Cal recordar que l'any 2022, uns mesos abans de la tragèdia del 24 de juny al pas fronterer del Barrio Chino, més de 2.000 persones d'origen subsaharià van intentar creuar la tanca de Melilla, de les quals 491 ho van aconseguir i es van dirigir al Centre d'Estada Temporal d'Immigrants (CETI). En aquesta ocasió no hi va haver víctimes mortals, tot i que sí que va aguditzar la crisi migratòria arran de les també tensades relacions diplomàtiques entre el govern espanyol, liderat per Pedro Sánchez, i el del Marroc, encapçalat per Aziz Ajanuch. La massacre a la ciutat autònoma, en territori aparentment neutre entre els dos països, va fer obrir diverses investigacions sobre les morts i les actuacions de la policia marroquina i de la Guàrdia Civil. La Fiscalia les va arxivar el 23 de desembre de 2022, exonerant així a Interior, l'Institut Armat i tots els agents, alhora que afirmava que "els fets que van determinar l'allau van succeir a territori marroquí" i que l'"amuntegament de persones es va produir entre tots dos recintes fronterers". També es va assegurar que l'actuació policial va ser proporcionada i oportuna, afirmació amb què el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, va insistir al Congrés abans de ser reprovat per la cambra baixa per la seva gestió de la crisi mortal.
Però ara, un informe elaborat per Border Forensics, el Centre per la Defensa dels Drets Humans Iridia i l'Associació Marroquina de Drets Humans (AMDH) contradiu les conclusions de la majoria de documents oficials: la tragèdia a la frontera hispanomarroquí es va produir com a conseqüència d'una "trampa" parada per les autoritats marroquines als immigrants que esperaven per poder creuar a l'Estat espanyol. "La massacre del 24 de juny de 2022 va ser una emboscada", asseveren, una vegada que des del Marroc es propiciés que creuessin gairebé 2.500 persones que ja havia "planejat amb temps l'estratègia repressiva" i que havien desplegat als campaments d'immigrants a informants infiltrats.
Les dades obtingudes pels autors "suggereixen un cert grau de preparació, i fins i tot de premeditació, de la repressió exercida contra les persones migrants per part de les forces de seguretat marroquines abans del 24 de juny". Els mateixos supervivents descriuen la seva arribada al pati del lloc fronterer del Barrio Chino, sota control operatiu marroquí, on es va produir la tragèdia, com l'entrada en una "trampa", assenyala l'informe. Afegeixen que, en contra de la versió oficial de les autoritats espanyoles, que "les forces espanyoles van participar en la violència de forma directa, ferint persones migrants i tractant-les de forma inhumana i degradant". Això suposa una contradicció a la investigació arxivada el desembre de 2022 i les organitzacions internacionals, que han investigat el cas durant un any amb l'assessorament del Centre Europeu per als Drets Constitucionals i Humans (ECCHR), remarquen que des del costat espanyol es va contribuir "a la violència practicada per les forces marroquines, retornant en calent indiscriminadament a moltes persones migrants". Aquest mitjà s'ha intentat posar en contacte amb la Ciutat Autònoma de Melilla en diverses ocasions per analitzar aquesta nova informació, sense obtenir resposta.
L'incident previ a Ceuta i indignació a la ciutat autònoma
L'incident fronterer entre l'Estat espanyol i el marroquí de 2021 és un cas d'estudi previ i de com el país magribí, conscientment o inconscientment, pressiona Madrid amb la immigració descontrolada a les ciutats autònomes espanyoles que considera com a territoris ocupats. La nit del diumenge 16 de maig de 2021, les forces frontereres marroquines, segons els rumors d'aquell moment, van relaxar el control i van permetre el pas. Els dos dies següents van entrar a Ceuta més de 8.000 immigrants il·legals, dels quals aproximadament 1.500 eren menors d'edat, la majoria d'ells nedant. Sánchez va anunciar que els arribats de forma irregular serien "retornats immediatament", tal com s'especifica a l'acord bilateral entre els dos Estats. També es va desplegar l'exèrcit per vigilar i gestionar les devolucions en calent, fet molt criticada per les organitzacions a favor dels drets humans.
Tres anys després d'aquest creuament massiu, que va ser l'alerta prèvia a la tragèdia de Melilla, es va realitzar el passat 11 de juny la reunió de la Conferència Sectorial d'Infantesa i Adolescència a Madrid. A aquesta espècie de cimera va anar el conseller de Presidència i Governació de Ceuta, Alberto Gaitán, amb l'esperança de poder distribuir per tot l'Estat els menors no acompanyats arribats il·legalment a la ciutat autònoma. La majoria de comunitats autònomes no va acceptar la proposta de derivació a la península, tot i "la situació d'emergència migratòria que es viu a la ciutat des de principis d'any", va asseverar l'Executiu ceutí aquell mateix dimarts. L'únic que van aconseguir és un finançament extraordinari per gestionar la immigració irregular de 4,5 milions d'euros per a cada ciutat autònoma i de 6 milions per a les Canàries. Una quantitat idèntica a l'aportada l'any 2023.
La immigració irregular silenciosa: sense salts però desencadenada
La tragèdia de Melilla o de Nador del 24 de juny de 2022, sumat a l'esmentat incident fronterer a Ceuta pel trasllat del líder del Front Polisario, Brahim Ghali, a un hospital de la Rioja (abans que el govern espanyol donés suport a l'autonomia marroquina i annexió de iure de tot el Sàhara Occidental), han estat episodis que han impactat a la societat europea. Les morts de fa dos anys i els salts desbordats de 2021, i altres que s'han succeït després, han inundat les pantalles dels dispositius i han generat una imatge de descontrol durant els últims anys. No només perquè mostra el fotograma de la gestió migratòria, sinó també per la cruesa dels vídeos i les fotografies amb milers de persones intentant entrar a Europa.
Malgrat això, les xifres d'entrades irregulars per via terrestre a les ciutats autònomes són similars al 2024 i el 2022, tant abans com després dels incidents. Segons les dades del Ministeri de l'Interior, des de l'1 de gener al 15 de juny de 2024 van arribar 1.123 migrants i al mateix període de 2022 1.402, que assoleix els 1.606 després de l'assalt de la tanca de Melilla de juny. És a dir, la pressió per terra continua vigent, però l'alarmant és el creixement marítim que comporta, a més, riscos més grans i perills mortals per a tots aquells que emprenen el viatge per intentar entrar a Europa.
Les xifres totals en el mateix període de l'1 de gener al 15 de juny, tant per via terrestre com marítima, mostren que la immigració irregular pràcticament s'ha duplicat en només dos anys. Mentre el 2022 van entrar per mar i terra 13.561 persones il·legalment, en el que va d'aquest any 2024 ja ho han fet 24.160, segons les últimes dades acumulades d'Interior. Això implica que el focus de la pressió migratòria que, en part, s'ha encomanat al Marroc controlar basant-nos en les col·laboracions firmades amb l'Estat espanyol i la resta de la Unió Europea, s'ha traslladat al mar. Concretament, a l'Atlàntic, a les Illes Canàries i amb sortides d'embarcacions que moltes vegades procedeixen de la zona del Sahel, posant en risc la vida de milers de persones, utilitzades normalment per màfies, que intenten arribar a Europa per aquesta perillosa ruta migratòria. De fet, dijous passat les autoritats del Marroc van interceptar una embarcació de més de 90 migrants subsaharians que anaven cap a les Canàries.
Operació Pas de l'Estret i suport econòmic al Marroc
Aquest salt massiu amb imatges que van recórrer mig món es va produir durant els primers dies de l'Operació Pas de l'Estret de 2022. Com cada any, entre el 15 de juny i el 15 de setembre, es produeix un creuament de fronteres entre l'Estat espanyol i el marroquí, principalment a través dels ports d'Andalusia, però també en gran mesura per Ceuta i Melilla. Durant aquesta campanya, a més, el Ministeri de l'Interior compta amb el reforç de Frontex, que va ser a punt de perillar aquest any per una suposada mala gestió de l'Executiu espanyol que volia controlar tota la informació relativa a la immigració. Finalment, va arribar la solució i es van acordar plans per a l'Operació Conjunta Indalo, Minerva i les Canàries. De fet, segons apunta Frontex a ElNacional.cat, han desplegat 282 agents, avions i altres equips especialitzats en qualitat de suport estratègic als ports d'Algesires, Tarifa i Ceuta.
Frontex, com a guàrdia de fronteres i costes de la Unió Europea, ha assegurat a aquest mitjà que, tot i que dona suport a l'Estat en el control de vehicles, persones i passaports, no té cap activitat conjunta amb el Marroc o Algèria. El Regne del Marroc, d'altra banda, rep grans sumes de diners de l'Executiu espanyol i de la UE per gestionar la immigració irregular, no només entre els seus nacionals, sinó especialment amb aquells migrants procedents del Sahel. La UE va destinar entre 2015 i 2021 un total de 234 milions d'euros al país magribí en l'àrea de migracions, mentre que l'any 2023 es va firmar a Rabat un nou acord per 152 milions d'euros per a l'administració de les fronteres marroquines, així com per a la integració d'immigrants i refugiats. Malgrat això, i després de dos anys de la tragèdia de Melilla, la pressió ha crescut a l'Estret i a les Canàries, amb xifres que, com ha pogut confirmar ElNacional.cat, no baixen de les 1.000 persones mensuals des d'abril de 2023, tenint en compte únicament les detectades a les illes espanyoles de la Macaronèsia.