El jutjat penal número 2 de Santiago de Compostel·la ha condemnat a dos anys i mig de presó Francisco José Garzón Amo, maquinista de l'Alvia que va descarrilar a Santiago el 24 de juliol de 2013, i al llavors director de Seguretat en la Circulació de l'Adif, Andrés Cortabitarte, segons la sentència facilitada aquest divendres pel Tribunal Superior de Justícia de Galícia. En el judici, Garzón Amo es va enfonsar en recordar el dia del descarrilament que va costar la vida a 80 persones i va causar lesions a prop de centenar i mig. Segons informa Efe, la pena és per la comissió de 79 delictes d'homicidi i 143 de lesions per imprudència greu. La resolució arriba quan han transcorregut onze anys i dos dies de la tragèdia, després que el 27 juliol de 2023 el cas quedés vist per a sentència, després d'una vista que es va estendre durant més de mig any i una instrucció de gairebé una dècada.
A més, també se'ls ha inhabilitat a tots dos per a l'exercici de les seves professions durant quatre anys i mig, i se'ls ha imposat el pagament d'una indemnització, amb responsabilitat civil directa de les entitats QBE i Allianz Global, asseguradores, respectivament, de Renfe Operadora i Adif, de més de 25 milions d'euros a les víctimes d'aquest sinistre ferroviari.
Absència de mesures i la trucada al maquinista
En la sentència, la magistrada María Elena Fernández Currás identifica com a causes del descarrilament ocorregut a la corba de Grandeira, a l'altura del barri de Angrois, l'absència de mesures per mitigar el risc de circular amb un sistema de seguretat, "que deixava tota la responsabilitat en mans del conductor"; i a "la distracció" d'aquest últim en rebre una trucada de l'interventor de bord, Antonio Martín Marugán.
La magistrada considera acreditat que, a més de la trucada de 100 segons rebuda pel maquinista, que va fer que es despistés, una altra de les raons per les quals el tren podia haver pres el gir pròxim a l'estació a una velocitat en la qual el descarrilament era “segur” —176 quilòmetres per hora— va ser que “no hi havia res en la via que el protegís en cas que, per qualsevol causa, el maquinista no complís l'obligació que li imposava el quadre de velocitats màximes d'arribar a aquest punt a 80 quilòmetres per hora”.
Tots dos acusats, segons la jutgessa, van infringir el deure de cura que els seus càrrecs els imposaven, perquè les seves actuacions van suposar "un increment il·lícit del risc d'un resultat danyós que estaven obligats a prevenir i capacitats per evitar; i que, per la importància dels béns jurídicament protegits posats en risc, i que van resultar fatalment lesionats, només poden ser definides com a greus.