L'associació Dret a Morir Dignament ha denunciat la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que ha frenat l'eutanàsia del Francesc A., un home de 54 anys que va demanar la mort assistida amb motiu de les greus seqüeles de salut que pateix després d'haver passat per tres ictus i dos infarts des del 2020. El pare del qual, representat pel grup d'extrema dreta Abogados Cristianos, ha fet paralitzar el tràmit portant-lo als tribunals amb un recurs. L'associació en defensa del dret a la mort assistida lamenta que la decisió de l'alt tribunal català "allarga el patiment" de l'home.
El TSJC ha acordat portar a judici de nou l'eutanàsia del Francesc, en considerar que els progenitors estan legitimats a intentar frenar la mort assistida d'un fill, encara que no en tinguin bona relació. En una interlocutòria, coneguda aquest dijous, l'alt tribunal català ha estimat els recursos presentats per la Fiscalia i pel pare de l'home contra la decisió d'una jutgessa d'avalar l'eutanàsia. Així, ha convingut que la petició de mort digna es dirimeixi en un judici al jutjat contenciós-administratiu número 5 de Barcelona.
Dret a Morir Dignament ha expressat aquest divendres en un comunicat la seva preocupació per aquesta sentència, que implica que el cas torni al jutjat i s'hagi de tornar a passar per la presentació de proves i testimoniatges. "És un procés que, inevitablement, suposa una nova dilació per a Francesc i, en conseqüència, perllonga el seu patiment", ha afirmat l'associació, que subratlla que l'eutanàsia és "un dret personalíssim" reconegut per la Llei Orgànica de Regulació de l'Eutanàsia i que "ningú pot demanar l'eutanàsia per a tu i ningú hauria de poder impedir-la quan s'han respectat totes les garanties".
Aval mèdic i del Comitè de Garanties
L'eutanàsia del Francesc va obtenir l'aval mèdic i també del Comitè d'Avaluació i Garanties de la Generalitat. Al novembre, el jutjat contenciós administratiu número 5 de Barcelona va permetre, al·legant que la decisió del pacient, en plenes facultats per decidir, no pot ser deslegitimada pel seu entorn. En la seva interlocutòria, la magistrada dona la raó al pacient i al comitè de Garanties de la Generalitat, en considerar que la decisió no correspon al familiar, sinó al pacient, i que, d'altra forma, aquest dret estaria en joc perquè no tindria garanties ni seria efectiu. Un tercer, tot i ser el seu pare, tal com argumenta la jutgessa, no pot atribuir-se el dret sobre la vida d'un adult en plenes facultats mentals per prendre aquesta decisió. Tanmateix, el pare de l'home va insistir en la causa i va presentar un recurs, que el TSJC ha estimat.
L'home de 54 anys pateix afàsia —que li dificulta la parla—, no pot escriure sense ajuda, li costa seguir el fil de frases llargues i, encara que comprèn el que se li explica, és incapaç de mantenir una conversa amb normalitat. A banda, tampoc pot conduir ni moure's sense ajuda d'un bastó. Per aquesta raó, i malgrat els tractaments, fa un any va expressar als metges que "arran de la seva discapacitat no li troba sentit a la vida". El pacient va relatar als sanitaris que "no vol arribar a tenir més discapacitat". El pare al·lega que el seu fill pateix problemes de salut mental i que, malgrat que és cert que tingui dolors, creu que amb un tractament adequat i pautes mèdiques el pot suportar. En canvi, els metges que van avaluar el cas, descarten qualsevol patologia mental.
Noèlia, de 24 anys: un cas similar
El cas d'aquest home de 54 anys ha discorregut als jutjats catalans en paral·lel al de Noèlia, la jove de 24 anys afectada per una lesió medul·lar —que li produeix una discapacitat del 74%—. La jove pateix un trastorn límit de la personalitat i ha passat per diversos intents de suïcidi. El pare de la qual, també representat per Abogados Cristianos, va aconseguir paralitzar in extremis l'agost passat la seva mort assistida. Tot i que finalment la jutgessa ha autoritzat l'eutanàsia de la noia i ha conclòs que el pare no tenia legitimació per intervenir en considerar que és un dret limitat als casos de menors o discapacitats.