Recuperar restes òssies de la Guerra Civil amb l’ajuda d’un dron. El Departament de Justícia, Drets i Memòria informa que ha usat aquesta tecnologia, que qualifica d'“iniciativa pionera”, amb la col·laboració del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), per realitzar l’escaneig aeri de les més de 400 hectàrees afectades pels incendis de 2022 a Corbera d’Ebre (Terra Alta), que van fer aflorar a la superfície “un gran volum de restes òssies”, entre els anys 1936 i 1938. El departament, que dirigeix Gemma Ubasart, detalla que ha usat el dron arran dels “múltiples avisos de troballes” que ha rebut la Direcció General de Memòria en aquesta zona cremada. La Batalla de l’Ebre fou la més mortífera de la Guerra Civil, amb més de 30.000 morts, recorda Justícia.
El departament explica que el juliol passat es va realitzar una part de la prova amb un dron amb tres càmeres incorporades de gran precisió per capturar l’espai en alta definició. S’hi precisa que l’aparell va tenir en compte diferents espectres electromagnètics, com l’espectre visible, el tèrmic i l’infraroig. L’escaneig des de l’aire amb l’aparell de la zona al voltant del Mas de la Pila ja s’ha completat i, aquest setembre, un equip d’experts de la Direcció General de Memòria actuarà en el terreny. S’hi assegura que s’han planificat les intervencions arqueològiques i que “podrien indicar l’existència de fosses fins ara desconegudes”.
Anàlisi amb intel·ligència artificial
Ara, les imatges obtingudes s’estan analitzant amb tecnologia d’intel·ligència artificial (AI), basada en xarxes neuronals de convolució, algunes d’aquestes ja preparades per detectar imatges aèries, segons s’informa. A més, està previst que al setembre es faci un treball de prospecció en extensió, amb el suport de les imatges capturades pel dron, que permeti recollir totes les restes, tant de les informades com de les que hi pugui haver de descobrir amb l’escaneig. Justícia exposa que la prospecció comptarà amb un equip interdisciplinari d’arqueòlegs, antropòlegs i historiadors. A més, es preveu localitzar també altres indrets susceptibles de ser excavats més endavant, com trinxeres o altres espais on els soldats del front de l’Ebre hi van viure i combatre.
Paral·lelament, Justícia també informa que durant l’agost s’han excavat tres localitzacions al Mas de la Pila, en les quals sovint apareixen restes en superfície per tal d’intentar localitzar possibles llocs d’enterrament. En la primera localització, s’han excavat fins ara més de quinze metres de trinxera i s’han localitzat restes que podrien correspondre almenys a set individus. S’explica que tot i que la zona està plena de barrancs i és de difícil accés, actualment hi ha documentades diverses línies de trinxera construïdes en el decurs de la tercera o la quarta contraofensiva franquista (agost i setembre de 1938). A causa dels combats i la falta de recursos de l’exèrcit republicà provocà que molts cossos quedessin escampats o parcialment enterrats. És per aquesta raó que apareixen restes humanes de manera recurrent. Justícia informa que les restes òssies recuperades seran objecte d’estudis arqueològics, antropològics i genètics amb l’objectiu final d’identificar-les i poder-les retornar a les famílies adherides al Programa d’identificació genètica de la Generalitat de Catalunya.
La majoria són soldats
Precisament, en el primer semestre de 2023, es van registrar a Catalunya un total de 25 avisos de troballes humanes en superfície relacionades, presumptament, amb el període de la Guerra Civil. D’acord amb el protocol vigent, quan s’informa la troballa de restes en superfície, un equip d’arqueòlegs es desplaça fins a la zona per recollir les restes i avaluar-ne el context. Aquests casos impliquen actuacions d’urgència que poden alterar el calendari de les actuacions programades del Pla de fosses; tanmateix, mostren una realitat històrica de la Guerra Civil a Catalunya, en què gran part dels desapareguts registrats són soldats morts en els fronts i inhumats de forma precària en fosses fora de cementiri de les quals no se’n té cap dada.
Justícia exposa que aquest tipus d’actuacions sobrevingudes serveixen per fornir i ampliar la informació del mapa de fosses amb noves localitzacions que, d’una altra manera, seria impossible documentar. Actualment, el web de fosses compta amb 911 registres documentats, 57 dels quals corresponen a actuacions fetes des del 2008 per recollir restes en superfície del període de la Guerra Civil i la dictadura franquista. D’aquestes actuacions, n’hi ha 26 que van derivar posteriorment en excavacions de fosses.