Isabel Hervás i Sílvia Aquiles són les primeres dues mares a Catalunya que un recent estudi confirma que han patit violència institucional: l’Administració de Justícia els va “arrencar” els seus fills en assegurar que patien Síndrome d’Alienació Parental (SAP) -és a dir rebuig al pare per influència de la mare-, patologia falsa i proscrita, segons la comunitat científica, Nacions Unides i el mateix Consell General del Poder Judicial (CGPJ). L’acció contra aquestes dones segueixen els mateixos passos: van denunciar que els seus fills podrien ser víctimes d’abusos sexuals per part dels pares, i després d’una inicial protecció, l’equip de Família dels jutjats de Barcelona (EATAF) els hi atribuïa ser les instigadores del fals SAP o tenir preocupació mòrbida i els jutjats els hi va treure la tutela dels fills. El Tribunal Suprem, en una sentència de 2016, ja va posar en dubte aquest síndrome, “causes i conseqüències”. Ara totes dues mares reclamen als tribunals que els retornin la custòdia dels seus fills per reparar aquesta violència institucional patida, des de fa uns vuit anys; insisteixen que el principal és el benestar dels seus fills, a qui se’ls ha d'escoltar, i que la reparació s’ampliï a altres afectades pel fals SAP. Són mares protectores. Res més.
A més, Sílvia Aquiles ha d’afrontar el proper 11 d’abril un judici, on la Fiscalia li demana 2 anys de presó perquè -segons assegura- no va entregar la seva filla de 7 anys i el fill de 5 anys al jutjat. Una magistrada de Família va acordar el febrer de 2020, de forma excepcional, separar els dos germans: va retirar la pàtria potestat de la nena a la mare i el pare i va derivar-la a un centre de la DGAI, perquè no volia estar amb el pare, i el fill, amb el progenitor. La defensa de la mare aclareix que no va estar 15 dies sense entregar els nens, sinó que va marxar uns dies a Girona per recuperar-se d'una gastroenteritis (té justificant mèdic), i que la seva advocada estava malalta i no li va poder comunicar el requeriment judicial, i quan ho va fer, l’endemà mateix va dur els nens al jutjat, i “amb el cor trencat”, els va entregar. Per això, la seva defensa sosté que no ha comès cap fet delictiu. A més, recorda que la magistrada de Familia va celebrar el judici pel canvi de custòdia sense representació lletrada per a la Silvia -perquè no el va voler suspendre, tot i demanar-li perquè la seva lletrada estava malalta-,mentre el pare tenia dos procediments penals oberts per suposats abusos sexuals al nen.
Catalunya, pionera en definir violència institucional
Els casos d’Isabel Hervás i Silvia Aquilez formen part dels 47 procediments investigats, en l’estudi Violència institucional contra les mares i la infància. Aplicació del fals síndrome d’alienació parental a Espanya, que dues de les seves autores van presentar dilluns passat en el congrés Justícia Feminista i Llibertat Sexual, al CEJFE a Barcelona. Les autores de la recerca afirmen que “l’objectiu general” ha estat “conèixer les característiques i “l’abast de l’aplicació del fals SAP i la violència institucional” a l’Estat espanyol en el context de processos judicials per violència masclista i violència de gènere a nens, nenes i adolescent. Han examinat 40 sentències de l’àmbit civil i 63 de l’àmbit penal del 2020 i 2021, i s’han realitzat entrevistes a 37 mares que van denunciar que els seus fills (42) podrien ser víctimes de violència sexual.
En l’estudi, es reprodueix normativa internacional sobre la protecció dels infants, i es recorda que Nacions Unides ha cridat l’atenció a l’Estat espanyol fins a 5 ocasions per no protegir els infants. A més, precisen que Castella -La Manxa, en la llei 4/2018, per una societat lliure de violència de gènere, i Catalunya, en la llei 17/2020, de modificació de la llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, ja han assenyalat expressament que “l’aplicació del fals SAP i conceptes anàlegs constitueix violència institucional”, i precisa que Catalunya, a més és la primera que incorpora la violència institucional com un àmbit de la violència masclista, així com la protecció dels menors en la violència vicaria.
El 40% casos de violència sexual, arxivats
Dels resultats, és conclou que “hi ha un patró de discriminació” per part de l’Administració de Justícia, i que no es criminalitza tots els jutjats de Família, però que quan hi ha una irregularitat “es genera molt dolor”. Hi destaquen que en els 40 casos de violència sexual en l’àmbit familiar contra nens, nenes i adolescents exercida suposadament pel pare s’ha arxivat, i la gran majoria (86%) no han passat de la fase d’instrucció.
Mares castigades, pares sense valoració
En l’estudi, s’indica que de la mostra estudiada, en un 78% dels casos el pare obté en algun moment del procediment judicial la custòdia dels fills i filles (exclusiva o compartida) “sense una valoració rigorosa del risc que el canvi de custodia pot suposar als menors”. Així, en un 65% dels casos la mare perd la custòdia en favor del pare, que passa a tenir la custòdia exclusiva. I la pàtria potestat es retira a la mare en un 20% dels casos. Les autores de l’estudi mostren la seva “sorpresa” per la “severitat de les mesures judicials dictades” arran de les acusacions que es fan a les mares, a través dels informes dels serveis socials i de Família, com ara: “La mare dificulta el vincle paternofilial” o “ha posat denuncies per violència sexual en l’àmbit familiar poc fiables” o ”les mares modifiquen el seu domicili i les condicions d’escolarització dels nens”.
Les investigadores sostenen que els arguments basats en “estereotips i prejudicis i no en dret” sobre la mare, “teixides en el marc del fals SAP”, són les que sustenten les “decisions jurídiques conegudes com arrencament, que s’ha produït en el 65% dels casos investigats”. I manifesten: “Això és la manera més extrema i violenta d’aplicació del fals SAP, que els nens siguin separats en contra de la seva voluntat del seu progenitor de suport i ser entregats a l’altre amb qui ha manifestat que no vol viure-hi”. Aquesta realitat provoca que en un 65% dels casos, les mares perdin la custòdia dels fills, “amb una limitació maternofilial molt severa”, i que en un 36% dels casos suposa la pèrdua de contacte amb els fills, en processos judicials llargs que poden arribar als deu anys. Les autores conclouen: “La desprotecció per part de les institucions, que en lloc de prendre mesures de no repetició de la violència, la reprodueixen i augmenta el trauma viscut, ocasiona en mares, nens, nenes i adolescent, un grau sever de patiment i dolor amb danys a curs, mitjà i llarg termini.”
El calvari d’Isabel comença el 2013
Tots els estereotips són els que ha viscut Isabel Hervás, fisioterapeuta de professió. El 2013 la seva filla de 3 anys va expressar-li abusos sexuals del pare. Va anar a la Fundació Vicky Bernadet, que la van derivar a la unitat especialitzada de l’Hospital de Sant Joan de Déu, i com no li donaven cita fins un mes i mig més tard, ho va plantejar a la seva sogra i al marit, que la van acusar de fer-ho perquè estaven en el procés de separació. Davant la falta de solució ho va denunciar als jutjats i va aconseguir una ordre d’allunyament. Tot el procediment va ser un calvari, i Isabel sosté que tant a Sant Joan de Deu com a les especialistes de l’EATAF de Família la van culpar. “Em van tractar amb prepotència i una professional de la Ufam ara jubilada em va dir que aixecaria l’ordre de protecció, que quina mania teníem les mares de separar els fills dels pares. La conclusió del seu informe va ser que tenia 'preocupació móbida materna amb risc de ruptura de lligams de filiació'. Jo només volia que examinessin la meva filla”, declara Hervás. Arxivada la via penal, el pare va poder tenir un règim de visites i la custòdia compartida. Quan la nena tenia 7 anys es va tornar a obrir un procediment penal, ja que un informe públic va acreditar que la menor tenia cops al cul. No obstant això, la jutge de Familia no va esperar la resolució de la via penal, i com la mare va ser etiquetada amb preocupació mòrbida i alienadora, el 2018 li va treure la custòdia i la pàtria potestat mèdica i psicològica. "És un càstig i deixen totalment desprotegida a la nena; i jo estic etiquetada per a tota la vida", afirma. Actualment, Isabel veu a la seva filla els dimecres, els caps de setmana i per vacances.
L’Institut Català de la Dona (ICD) va certificar el març de 2022 que Isabel ha estat víctima de violència de gènere institucional i va iniciar un procès de reparació familiar, amb l’equip multidisciplinar de la unitat AIDA, de la Fundació Concepció Juvanteny, amb trobades amb la filla, i altres familiars, “ per reparar el dolor acumulat i obtenir eines i recursos”. La conclusió de l’informe sosté que Isabel “no té un perfil de manipulació, respecta les necessitats de la seva filla, i per tant el seu diagnòstic és incompatible amb la preocupació mòrbida”. Aquest informe i l’estudi són proves clau que ara l’advocada d’Isabel presentarà per poder recuperar la tutela de la seva filla. En aquest 10 anys de processos judicials, Isabel també sosté que ha patit violència econòmica: s’ha gastat més de 80.000 euros, i moltes respostes masclistes des del centre escolar als jutjats. “Ara, no actuaria igual. Si sospités que la meva filla pateix abusos alertaria a tot l’entorn familiar per vigilar-ho, per prevenir-ho”, conclou Isabel.
El cas de Sílvia, extrem
Silvia Aquiles, administrativa, també va caure en el parany judicial i social el 2015, quan la seva filla tenia 3 anys i el nen, 4 mesos. “Vivíem com una família normal, perfecte, acabava de tenir el segon fill ”, recorda. De sobte, la filla li expressa que li fan mal les parts íntimes, espera dos mesos en “sentir-se confosa”, fins que al final marxa de casa, i quan el marit no hi era “per por”, va anar a viure amb la seva mare. Va fer el mateix recorregut que Isabel: de la unitat de Sant Joan de Déu no li donaven hora, a més de tractar-la “fatal” i va denunciar-ho al jutjat. Va obtenir la custòdia exclusiva dels menors durant 5 anys, fins que el 2020, la magistrada de Família va canviar els termes: el menor va anar a viure amb el pare, amb qui no tenia relació; la nena quasi un any en un centre de la DGAI perquè no volia anar amb ell, i Silvia només els pot veure per separat en un punt de trobada. Un càstig. Abans, el 2018 Silvia va alertar que el menor tenia comportaments preocupants i podia ser víctima d’abusos, una jutgessa substituta de Família i la fiscal van estar d’acord en aplicar la mesura de separar els dos nens dle pare, davant informes de professionals que ho acreditaven. “La mateixa fiscal que el 2018 va assegurar que el nen podia ser víctima d’abusos, amb la jutgessa titular, va tornar-li al pare”, declara Silvia, que ha denunciat fins a quatre jutges per prevaricació en les seves resolucions.
“M’he enfrontat al sistema i m’han arrencat els nens i m’ha aplicat la teràpia de l’amenaça”, sosté Silvia, que també denuncia que ha superat el temps que legalment es fixa en els punts de trobada i que se li està prorrogat de forma il·legal. El canvi de règim li va arribar amb ple confinament per la covid-19 i va estar un any i mig sense veure els seus fills, i ara els veu de forma separada. “No vull que se m’escolti a mi, sinó als meus fills”, conclou.
Isabel i Silvia amb altres mares han creat la Plataforma Yo sí te creo , a Faceboock i a Twitter i qui vulgui contactar amb elles o demanar-los assessorament tenen el correu electrònic pataformayositecreo@gmail.com
Accions de la Fiscalia
Davant la realitat d’aquestes dues mares i altres casos, les investigadores proposen que s’elabori una estratègia de prevenció i reparació integral de situacions de violència institucional per aplicació de fals SAP. Detallen, que seguint els estàndards de drets humans, aquesta estratègia ha de promoure, amb deguda diligència, la investigació, sanció, restitució, indemnització, rehabilitació, satisfacció i garanties de no repetició d’aquesta forma de violència institucional.
A més, es reclama que la Fiscalia, que té l’encàrrec de la tutela dels drets dels menors, revisi tots els casos en els que s’ha aplicat el fals SAP o figures similars i iniciï les actuacions que corresponguin per reparar integralment a les víctimes. Precisament, en l’estudi es reprodueixen les manifestacions que va fer la fiscal de sala delegada de violència contra les dones, Teresa Peramato, en el Encuentro Internacional Feminista el febrer de2 022,que assegurava: “El Síndrome d’Alienació Parental no existeix, és un invent i té supòsits falsos: el nen menteix, la mare és dolenta i el pare bo” i que assegurava que es dictaria una ordre perquè els fiscals “han d’impugnar” tots els informes que incloguin el fals SAP, així com “escoltar el menor” perquè “els experts ens adverteixen que el rebuig dels fills al pare no és a una manipulació del menor”.
A la imatge principal, Silvia Aquiles i Isabel Hervás, aquesta setmana a Barcelona. / Foto: Montse Giralt