El nombre de catalans que expressa haver estat víctima d'una estafa o frau ha augmentat un 79% entre 2017 i 2020. Així ho detalla l'Enquesta de seguretat pública de Catalunya publicada pel departament d'Interior de la Generalitat aquest dimecres. La delinqüència s'ha desplaçat de la via pública a l'entorn virtual o domèstic a causa de la pandèmia. Dos de cada tres fraus patits es van produir a l'esfera d'Internet.
Si quatre anys enrere només el 7,7% de ciutadans expressava haver patit alguna mena d'estafa, aquesta estadística s'ha disparat ara fins al 13,8% de la població. Això suposa gairebé el doble d'estafes. Un increment que correspon a "la finestra d'oportunitat" que els delinqüents han vist en la pandèmia. En canvi, la resta de tipologies delictives baixen o es mantenen estables.
Estafes digitals
Una part important d'aquesta tendència té relació amb l'avís que els responsables dels Mossos d'Esquadra han repetit els últims mesos, que remarca que la pandèmia ha desplaçat una part de la delinqüència de la via pública i l'ha traslladat a l'entorn digital o als domicilis. Segons els enquestats a finals de 2020, dos de cada tres fraus patits es van produir a l'esfera d'Internet. La resta d'enganys delictius es produeixen mitjançant el telèfon (14,1%) i presencialment (12,9%).
La directora general de Seguretat del Departament d'Interior, Sonia Andolz, ha explicat durant la presentació de les dades que l'increment de les estafes i els fraus correspon a "la finestra d'oportunitat" que els delinqüents han vist en la pandèmia. Andolz ha apuntat que l'àmbit de fraus, estafes i enganys inclou, per exemple, l'ús indegut de la targeta bancària, la falsificació de les dades o un missatge de 'phishing'.
Creix la virtualitat
El fet que avui s'utilitzin més els recursos virtuals per comprar o per altres tasques, ha dit, és coherent amb el fet que sigui l'àmbit que més ha crescut i corrobora una tendència que indiquen informes d'altres policies, com ara Scotland Yard i l'FBI.
L'enquesta encarregada pel Govern també mostra com cauen la majoria de delictes. El 6,9% dels catalans apunta haver patit alguna mena de furt o robatori de les seves pertinences, dos punts per sota de les xifres del 2017. Igualment es redueixen lleugerament els catalans que diuen haver estat víctimes d'alguna mena d'agressió (3,9%) i es manté estable el percentatge de la població a qui li han entrat al domicili (2,7%) o a una segona residència (1%).
El menys denunciat
Una de les particularitats d'aquesta enquesta és que la mateixa tipologia delictiva que es dispara entre els catalans és, alhora, la que menys es denuncia. Així, només el 16,8% de les víctimes d'estafes, fraus i enganys haurien posat els fets en coneixement de la policia. Això suposa que cinc de cada sis fets al voltant de les estafes queden sense denunciar.
Segons Andolz, si els delictes relacionats amb les estafes o els fraus es denuncien menys també pot ser desconeixement o perquè hi ha més "vergonya social", com en el cas de les persones estafades per haver clicat en un enllaç que era una trampa.
Els més joves
L'enquesta, realitzada a 7.900 persones, permet veure també com alguns delictes, com les agressions contra les persones o els furts, se centren especialment en les franges d'edat més joves. Pel que fa als delictes que afecten directament les persones en l'àmbit físic o psicològic, el 29,6% dels afectats tenien entre 16 i 25 anys i el 36,8%, entre 26 i 40 anys. Entre els ciutadans que expressen haver patit alguna mena de robatori de les seves pertinences per part d'un carterista, un de cada tres agreujats tenia entre 16 i 25 anys.
Per contra, en els robatoris a domicilis i cases d'estiueig la situació és a la inversa. Són les persones de 40 anys en amunt les que aclaparen el gruix de la victimització. En el cas de les primeres residències es veu molt clar. Gairebé la meitat (44,3%) dels catalans que diuen haver patit un delicte a casa seva tenien entre 41 i 64 anys.
La directora general de Seguretat del Departament d'Interior ha assenyalat que si es creuen les dades s'observa com les dones joves pateixes més delictes contra el patrimoni i els homes grans més delictes relacionats amb segona residència i vehicle.