L'escriptor valencià Santiago Posteguillo, que resideix a Paiporta, ha explicat el que va viure en primera persona la nit del 29 d'octubre, quan la DANA va arrasar el sud de València. La seva, a la zona zero, va ser una de les localitats més afectades pel temporal i les inundacions, amb almenys 45 morts i nombroses destrosses. L'autor de best-sellers de ficció històrica com "Roma soc jo" va parlar divendres 15 al Senat durant un cicle de conferències i va aprofitar per abans compartir un relat dur del "torrent brutal d'aigua sense control", de les destrosses, de la tardana resposta de les institucions i de com va veure el cadàver d'una noia jove al mig d'una plaça.
Posteguillo va explicar que la seva parella el va instar a pujar a la terrassa, un lloc alt, perquè l'havia avisat per telèfon la seva germana de les crescudes. La seva residència es troba a escassos metres del barranc de Poio, el pas d'aigua ja conegut per tots perquè va desbordar, negant tota la zona. L'escriptor relatà que va estar a punt d'anar a buscar el seu cotxe per apartar-lo de l'aigua, en veure que cobria ja un pam per sobre del terra. Afortunadament, uns veïns el van aconsellar que no ho fes perquè no era "una bona idea". "Evidentment, el meu cotxe el vaig trobar quatre dies després, a un quilòmetre de distància on l'havia aparcat. Però això és això de menys", va afegir Posteguillo.
L'escriptor valencià va narrar al Senat "l'impressionant" torrent "de dos metres d'aigua sense control", que s'emportava, diu, arbres, branques, cotxes i tota mena d'objectes durant almenys sis hores. Fins i tot una es van emportar una nau industrial que estava a prop de casa seva. En comparació, casa seva no es va veure molt afectada més enllà de l'aigua portar-se la porta i part de la façana. "Jo vaig tenir por per l'estructura de l'edifici", va afegir.
"No hi havia ningú, només el cadàver al mig de la plaça d'una jove"
"Ens fiquem al llit sense llum ni aigua pensant que, lògicament, al matí estaria la Guàrdia Civil, estarien els bombers, l'Exèrcit. Però no hi havia ningú. Només hi havia el cadàver al mig de la plaça d'una jove xinesa a la qual jo recordo haver-li comprat en el seu bar, en la plaça, alguna vegada alguna ampolla d'aigua quan m'oblidava de comprar aigua mineral, amb la qual algun somriure s'ha intercanviat perquè la dona no parlava molt d'espanyol. I al costat la seva mare vetllant el cadàver. Però no hi havia policia ni exèrcit. No va venir ningú en tot un dia. Els cotxes estaven bolcats. Tot ple de fang, silenci, por. Cau la nit. No ve ningú. Hi ha saquejos. No sé si han vist la pel·lícula La purga. El mateix", va relatar Posteguillo, deixant la sala muda.
El segon dia, igual. "No ve ningú, només han retirat el cadàver una miqueta més endins en un baix que han pogut buidar els veïns. Com pot ser que en 48 hores no vingui ningú? Algú m'ho pot explicar? A Espanya, segle XXI?", va inquirir. També va trucar a coneguts de l'Exèrcit, per als quals ha donat conferències: "No puc dir el que em van dir. Només que quan vaig penjar, li vaig dir a la meva parella que havíem de sortir d'aquí pels nostres mitjans". El tercer dia, explicà, van començar a arribar voluntaris. Ell va anar caminant fins a València capital, veient pel camí una zona "devastada" amb cadàvers que encara no s'havien retirat, destrosses i cotxes arrossegats. Posteguillo ha lamentat el que considera un abandonament per part de les institucions, que ha titllat de "miserable", alhora que va lamentar la disputa política.