Per Joan-Ignasi Ortuño la jubilació no va ser una bona notícia. El periodista es va trobar vivint al carrer tot just havent-se retirat, amb 67 anys. Deixar la feina va suposar-li una reducció dràstica dels diners dels quals disposava mensualment, ja que la seva pensió és de 830 euros. Amb un subsidi tan baix, Ortuño es va veure obligat a marxar del seu pis de Barcelona, en adonar-se que no podia pagar el lloguer.
El periodista va provar sort a una altra ciutat, a Granada, amb l’esperança que la vida fos més econòmica allà. Però la cosa no va anar bé i la seva situació no va millorar, així que, en un moment donat, va tornar a Barcelona, on es va trobar sense una llar, vivint durant uns dies al carrer.
Aquest divendres ha sigut entrevistat a TV3, on ha deixat anar declaracions colpidores com que ser un sensesostre ha sigut una experiència que l'ha "destrossat com a persona". Ortuño ha dit que trobar-se sense casa l’ha deixat “emboirat”, que l’ha empetitit com a ésser humà. "Em vaig trobar sol; la gent del teu entorn no es pot imaginar el grau de patiment que experimentes", ha explicat.
En aquests moments el periodista viu amb un amic de manera temporal. La seva baixa pensió no suposa només que li sigui molt difícil assimilar el cost de la vida, sinó que, a més a més, li impossibilita accedir a qualsevol mena d’ajuda o subvenció pública. Diu que ara necessita “un suport incondicional” perquè no vol ser “una càrrega per a ningú”. Tot i això, admet a contracor que encara és una “persona dependent”. Ortuño ha culminat la seva entrevista amb una frase ben colpidora: "per poder morir dignament, primer has de viure dignament".
Una prolífica carrera com a periodista
Joan-Ignasi Ortuño es va llicenciar en ciències de la informació a la Universitat Autònoma de Barcelona. Més tard també va estudiar Psicologia i Història de l’Art. El periodista va néixer el 1957 i, 17 anys més tard va començar a treballar a El Correo Catalán, durant els anys finals del franquisme. Més tard, es va traslladar al Diari de Terrassa i, seguidament, a El Periódico de Catalunya, on va estar durant dotze anys.
La seva trajectòria sempre ha estat vinculada al periodisme cultural, sobretot d’espectacles, fet que l’ha portat a desenvolupar-se en diverses disciplines artístiques. Ortuño és escriptor, poeta visual, director teatral, monologuista i autor de diversos llibres. La seva última obra és un exemplar d’aforismes anomenat Dry Martini para todos.