El 4 d’abril es va celebrar el Dia Mundial de l’Animal sense Llar, un problema que pateixen sobretot els gossos adults i sèniors, que són els que més costa que trobin una família d’adopció. Això és el que es desprèn del darrer estudi, Ell mai ho faria, sobre abandonament, pèrdua i adopció d’animals de companyia a l’Estat espanyol, que ha elaborat la Fundació Affinity, basat en dades del 2022. Dels 170.105 gossos recollits, el 28% van ser cadells, el 57% eren gossos amb una edat entre 1 i 7 anys (considerats adults) i un 15% tenien una edat avançada (més de set anys), el que es tradueix en 25.515 gossos sèniors recollits. L’estudi també demostra que l’edatisme també existeix a l’hora d’adoptar un gos, donat que els gossos adults i sèniors passen a les protectores quasi un any (11,7 mesos), mentre que els cadells són adoptats en menys de 3 mesos (2,8 mesos).

Els falsos mites dels animals sèniors

Segons la Fundació Affinity, existeixen tres aspectes que afavoreixen els falsos mites estesos sobre l’adopció dels gossos en edat avançada. El primer és que és difícil o impossible establir un vincle amb els animals de major edat, cosa que Isabel Buil, directora de la Fundació, desmenteix. “El que és important és crear una bona comunicació basada a entendre les necessitats reals del gos o gat. Això és clau perquè aquesta relació sigui satisfactòria i duradora”. Segons la fundació, la intensitat d’un vincle que s’estableix amb un animal de companyia traspassa fronteres de gènere, edat i inclús de cultura, i pot ser la mateixa amb un gos de 7 setmanes amb un de 7 anys.

El segon mite erroni és que quan un gos ja és gran, no se’l pot educar de la mateixa manera que a un cadell i ja té vicis que no es poden treure. La creença que el procés de desenvolupament només es dona en els primers anys de vida, també és desmentida per la Fundació Affinity, que assegura que l’educació dels gossos és la mateixa independentment de l’edat, donat que es forma a partir de la combinació dels seus instints innats i les influències de l’entorn que els envolta. “Això inclou el que aprenen de la seva mare des que són cadells fins a com són educats pels seus amos”.

I el tercer fals mite, és que un gos adult o sènior no interactua igual amb els seus adoptants. Això no és ben bé així. És cert que quan els animals ja tenen una edat, moderen els comportaments, són més relaxats i menys reactius. Però això no vol dir que siguin gaire passius o que no juguin. “De fet, poden ser gossos ideals per exemple per a una persona gran, que és possible que busqui un animal més tranquil”, argumenten en la fundació Affinity.

La realitat dels gossos ancians

Però una cosa són els números, i un altre, la realitat diària que viuen les associacions dedicades especialment als gossos més grans, i que poden explicar-la de primera mà. SOS Abuelos és un compte de difusió a les xarxes socials dedicat als animals ancians que es dedica a trobar una llar als gossos de més de set anys. Es va crear precisament per donar visibilitat a aquests animals que, per raó d’edat, tenen molta més dificultat en trobar una família que els adopti. També tenen un compte de teaming en el que ajuden a recaptar fons que cada mes destinen a una protectora que ajuda als peluts de més de set anys.

 

 Aquest mes l’entitat beneficiada ha estat Los rescadados de Fragel, una associació de Granollers que van crear l’Eva i el Carlos, on una trentena de gossos, la majoria de cinc o sis anys, viuen en un entorn natural i en família, perquè no estan en gàbies, sinó que conviuen junts en manada en una masia. Fragel, que dona nom a la protectora, és, precisament, un dels gossos de la parella, “el cap de la manada”, que ajuda als gossos amb pors i inseguretats a adaptar-se. “Són gossos rescatats d'espais públics, trets de situacions de maltractat o bé de gosseres. Molts malalts, amb pors i problemes de conducta, els recuperen i treballen amb ells fins que estiguin llestos per a l'adopció. Participen a més activament en el rescat amb gàbia trampa de gossos de difícil captura, animals que després es reubiquen a diferents protectores o a la seva pròpia”, expliquen a SOS Abuelos. 

Fraguel
'Fragel'

 

L’Eva explica que entre els seus sèniors estan el Cobi (13 anys), el Sordo, un galgo de 12 anys, l’Angel (12 anys), la Gertrudis; una setter anglesa de 13 anys -protagonista de la foto que il·lustra el reportatge- o el Juanjo (8 anys), que ja ho tenen molt difícil per trobar una família. “Si quan un gos ja té més de cinc anys, és molt més complicat que els adoptin i el percentatge baixa molt, imagina’t amb més de deu…”, tot i que també explica que hi ha persones que cerquen precisament els gossos més grans per poder donar-los un final de vida d’amor i qualitat. És el cas d’un beagle de vuit anys, que tenia molts problemes de salut, però que malgrat tot, va ser adoptat per una família. “Recentment, l’hem hagut d'adormir, i és molt trist, perquè no l’han pogut tenir ni un any. Però és una família deu, sabia el que hi havia, i, així i tot, el van voler adoptar, sense comptar amb els diners que han gastat en veterinaris”, explica l'Eva.

L’Eva i el Carlos també van viure aquesta trista realitat en primera persona amb la Nuka, una mastí de 40 quilos que va arribar a Los Rescatados de Fragel fa tres anys, quan en tenia vuit, i en un estat gairebé terminal, amb tumors i seqüeles les pallisses i el maltractament que va patir, i amb el cap deformat per un cop que li va trencar el crani. “A la Nuka la vam rescatar d’un hort de Sant Feliu. El seu propietari la volia sacrificar, i li van donar tres mesos de vida, però tenia moltes ganes de viure, i amb tot el que ha patit i el que ha aguantat, ha viscut tres anys més. Vam contactar amb vuit protectores, però ningú la va voler. Mai va tenir una família fins que va arribar aquí. Al Carlos i a mi ens ha marcat molt. Tant de bo tots els gossos grans poguessin tenir l’oportunitat de tenir un final de vida digne i envoltats d’amor com el que l’Eva i el Carlos li van oferir a la Nuka.

Nuka
'Nuka'
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!