Passejant sobre l’asfalt de places i carrers, només cal alçar la vista per adonar-se que no tots els habitatges i edificis que es troben a la capital catalana estan ocupats o s’hi desenvolupa certa activitat dins seu. A Barcelona, així com en molts altres indrets arreu del planeta, també s’hi troben edificis on al seu interior l’activitat s’hi ha paralitzat. Es mantenen tancats, amb les portes i les finestres tapiades, i la pols i els ratolins s’han convertit en els inquilins més habituals.
La gran majoria passen desapercebuts, malgrat la seva localització en molts casos els situa al bell mig de la ciutat. Tot passejant, si estàs una mica al cas, en podràs descobrir alguns que et detallem a continuació i que de ben segur hi deus haver passat pel davant en més d’una ocasió.
El Paral·lel amb el Teatre Arnau a la dreta de la imatge, tapat pels arbres i actualment en desús / Font: Ajuntament de Barcelona
El Teatre Principal de La Rambla
Els seus orígens es remunten a l’any 1579. Aquest el primer teatre que es va construir a la ciutat de Barcelona i representa un dels teatres més antics de tot l’estat espanyol. A l’octubre del 1787, el teatre va patir el seu primer greu incendi, que el va destruir per complet. Anys més tard, quan ja estava renovat i reconstruït de nou, el 1915 el teatre patia un segon incendi. Però no van ser els únics, el 1924 i el 1933 n’hi van haver dos més.
El 1964, el Grup Balañá pren les regnes de l’espai i en lloga les seves dependències. Reformada i reconstruïda la Sala Gran del Teatre Principal, el 1997 es posa en marxa de nou amb algunes representacions. El 2006 el teatre abaixa la persiana. Durant un temps, fins el 2014 l’espai va passar a convertir-se en una discoteca, tot i no obtenir-ne la llicència pertinent. El 2017 el teatre va tancar definitivament les seves portes.
Façana actual del Teatre Principal / Font: Google Maps
El Palau del Cinema de Via Laietana
Ubicat al número 53 de Via Laietana, el Palau del Cinema va abaixar la persiana el 2001, ara fa 20 anys. El propietari de l’edifici és també el Grup Balañá, qui en aquests moments manté l’edifici buit i sense fer-ne cap ús.
El 2013, el Palau del Cinema es va convertir en notícia, i no per la seva reobertura o per la seva nova usabilitat. Si va ocupar titulars, va ser perquè centenars de persones el van ocupar per projectar-hi un documental sobre el “cas 4-F”. Una acció que es va portar a terme per mostrar els fets ocorreguts el 4 de febrer de 2006, quan nou persones van ser condemnades per l’agressió d’un agent de la Guàrdia Urbana, ferit de gravetat en una festa que va tenir lloc en una casa ocupa.
Façana principal del Palau del Cinema a Via Laietana / Font: Google Maps
L’Hivernacle del Parc de la Ciutadella
El 1884 es va construir aquesta estructura dividida en tres naus, per Josep Amargós i Samaranch, com a edificació que s’incloïa a l’Exposició Universal del 1888. L’objectiu de la seva edificació era que servís per cultivar-hi plantes tropicals, però amb el pas del temps, la seva superfície es va fer servir com a espai de festes i per portar-hi a terme algunes fires o mostres.
Aquest 2021, l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat un pla de restauració de l’edificació, fa que està en desús un total de 15 anys. Una inversió municipal de 2 milions d’euros, segons detallen fonts municipals que en pretén renovar l’estructura del seu interior, així com el seu exterior. L’Hivernacle actualment es troba abandonat, amb alguns vidres trencats, brutícia i la presència pel seu entorn de grups d’indigents que hi passen la nit habitualment.
Estructura exterior de l'Hivernacle / Font: Ajuntament de Barcelona
La Torre del Fang de La Sagrera
D’origen medieval, la Torre del Fang és una masia situada al carrer del Clot amb Espronceda. Se’n desconeix l’any de la seva construcció, però tal com el propi nom indica, originàriament es va construir amb maó i fang. El seu ús ha estat bàsicament agrícola, degut a la seva localització prop del Rec Comtal, tot i que al llarg de la seva història, també s’ha utilitzat per part de les tropes borbòniques per bombardejar Barcelona el 1713 - 1714.
Anys més tard, es va convertir amb fàbrica i fa dos anys, el 2019, va ocupar titulars per un incendi que s’hi va produir que va obligar el SEM a atendre una desena de persones que l’havien ocupat. Actualment els seus accessos es troben tapiats i se’n desconeix l’ús que se’n farà de cara al futur, tot i que segons fonts municipals, en breu es posarà en marxa un projecte d’actuacions a la zona.
Finestres tapiades a La Torre del Fang / Font: Google Maps
El Teatre Arnau del Paral·lel
Amb un programa enterrat des de fa més de vint anys, al costat de la Sala Barts encara s’hi troba el teatre Arnau, un edifici abandonat, ple de grafits, tapiat i envoltat per una estructura que aguanta la façana principal. L’Arnau és el darrer teatre barraca de Barcelona construït amb fusta, i enguany, l’Ajuntament de Barcelona -qui en té la titularitat-, ha anunciat la intenció de remodelar-lo, conservant la seva estructura original.
Mentre la reforma no arriba, s’ha posat en marxa el projecte ‘Arnau itinerant’, expliquen fonts municipals. I en què consisteix? “El projecte pretén desenvolupar les activitats i projectes que acollirà el Teatre Arnau en diferents espais de la ciutat, fins que el teatre estigui rehabilitat”.
Façana del Teatre Arnau al fons de la imatge / Font: Ajuntament de Barcelona
El Palau del Laberint d’Horta
Dins el Parc del Laberint d’Horta que, tal com indica el nom, inclou el laberint més famós i el jardí més antic de Barcelona, es troba el Palau del Marquès d’Alfarràs, anomenat també Palau Desvalls. El Palau, que data del segle XIX i que inclou la Torre Sobirana, es troba abandonat i en un estat deplorable. S’ha ensorrat part del sostre i les esquerdes abunden per tota la seva estructura.
Des del 1971 el propietari de l’immoble és l’Ajuntament de Barcelona, qui ara n’ha aprovat un pla de restauració amb una inversió de 4 milions d’euros segons fonts municipals, que es portarà a terme de cara a un futur i en millorarà la seva consolidació estructural i constructiva de tot l’edifici. Els veïns en demanen la seva execució des de fa anys i en aquests moments, el recinte que ocupa el Palau està acordonat per tal d’evitar possibles despreniments que puguin causar danys personals.
Estat en què es troba el Palau del Laberint d'Horta / Font: Google Maps
Són uns edificis, alguns d’ells de titularitat pública, que podrien ser reaprofitats com a espais d’oci o de lleure per a la població. Una opció per donar-los una segona, tercera o quarta vida útil, aprofitant el seu ús i allargar-ne així la seva usabilitat al llarg de la història que porten construïts.