Aquest matí el director general de la Policia, Pere Ferrer, ha citat al seu despatx de la comissaria de les Corts, a Barcelona, els comissaris Eduard Sallent, actualment cap dels Mossos d'Esquadra, i Alícia Moriana, cap de la Regió Policial Central, per entrevistar-los en el procés obert per escollir el nou major de la policia catalana. Després d'escoltar els dos projectes i les respostes, el director ha signat l'informe previ i ha proposat que sigui el comissari Eduard Sallent qui faci el curs de major a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC). Segons ha pogut saber ElNacional.cat, aquest mateix divendres Ferrer ha signat l'informe i l'ha fet publicar a la xarxa interna del cos de la policia catalana. Resolt aquest procés administratiu, ara Eduard Sallent haurà de participar del curs i podrà ser nomenat oficialment major. Serà el segon major en actiu, un rang, el més alt dels Mossos, que compartirà amb Josep Lluís Trapero, que és major des de 2017.
La Llei 10/1994 de la Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra permet que hi hagi dues persones que tingui el rang de major. Ara per ara només Trapero tenia aquest rang, el de màxim comandament de la policia catalana, si bé Eduard Sallent, sent comissari, exercia de cap del cos i Trapero està apartat de l'operativa com a cap de la Comissaria General d'Avaluació i Serveis, amb oficina a la comissaria de les Corts. Abans de Trapero, que va ser nomenat amb anterioritat als convulsos mesos del 2017 -atemptat a la Rambla de Barcelona i Cambrils i el referèndum del Primer d'Octubre-, el cos havia estat deu anys sense major, des de la jubilació, l'any 2007, de Joan Unió.
Josep Milán va assumir la direcció operativa dels Mossos de 2007 a 2013, però com a comissari. Va deixar pas, després, a Trapero, com a comissari en cap del 2013 al 2017. Després de ser nomenat major, però, per l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola després de l'intent fallit d'independència, va ser destituït i va ser nomenat, des de Madrid, Ferran López com a cap del cos. Entre 2018 i 2024 diversos caps han assumit aquest càrrec. Miquel Esquius, Josep Lluís Trapero, Josep Maria Estela i Eduard Sallent -que avui ha estat escollit per ser nomenat major.
Reforçar el lideratge de Sallent a la Prefectura
Ara Sallent, com a major, seguirà sent el cap del cos. El rang de major, però, com s'ha vist en el cas de Trapero, no t'assegura ser el màxim comandament operatiu, però sí que és durador en el temps. Escollir el cap del cos és una prerrogativa del conseller d'Interior i del director general de la Policia, en consonància amb el president de la Generalitat, que és, segons l'Estatut de Catalunya, el cap suprem de la policia catalana. El departament d'Interior ha decidit crear aquesta segona plaça de major, que ara assumirà Sallent, per reforçar el lideratge del cap del cos i donar estabilitat a l'equip de la Prefectura que lidera amb la comissaria Rosa Bosch i el comissari Ferran López. La plaça, que contempla la llei, va ser anunciada dies abans que Pere Aragonès, després de no poder aprovar els pressupostos, convoqués eleccions. Això ha fet que el procés d'elecció del nou major s'hagi hagut de fer durant la campanya electoral, si bé s'ha pogut acabar, aquest divendres, abans dels comicis, quan el Govern encara no està en funcions.
Tot i això, no s'ha evitat que l'oposició, amb l'exconseller Ramon Espadaler (PSC-Units) al capdavant, hagin criticat la creació de la segona plaça de major. Va ser Albert Batlle, director general de la Policia, ara company de partit d'Espadaler, qui l'any 2017, amb el referèndum al cap del carrer, va convèncer Carles Puigdemont per nomenar Trapero com a major. També els sindicats dels Mossos d'Esquadra, sobretot els dos majoritaris, USPAC i SAP-SME-FEPOL, han criticat la idoneïtat d'aquesta convocatòria, en el temps de descompte de la legislatura.
La comissaria Alícia Moriana, que també havia presentat la seva candidatura a ser major, ha presentat un recurs per impugnar l'oposició, segons ha avançat Ser Catalunya; tot i això, el procés segueix en marxa i caldrà que es resolgui el recurs més endavant, tal com han explicat a ElNacional.cat fonts d'Interior, que també han explicat que s'han desestimat les mesures cautelars que havia demanat Moriana. Després del curs a Mollet es farà un acte de nomenament formal d'Eduard Sallent com a major; serà un acte solemne, però discret que distarà al que es va fer, l'any 2017, al pati del Palau de la Generalitat, quan es va nomenar Josep Lluís Trapero.
El model d'Eduard Sallent
El departament d'Interior que lidera el conseller Joan Ignasi Elena i la direcció general de Pere Ferrer són els que van proposar l'any 2021 a Sallent com a cap del cos i també els que avui han proposat al del Baix Llobregat com a nou major. Des d'Interior avalen la trajectòria del cap del cos i aposten pel seu model de transformació que ha aplicat el gairebé any i mig que ja porta al capdavant de la policia catalana. Durant aquest temps, destaquen des d'Interior, s'ha reactivat la modernització del cos amb el desplegament de la comissaria general TIC i la regió virtual, però també el model de policia nacional, per terra, mar, aire i ciberespai, amb la Policia Marítima i la Policia Aèria -l'aposta pels drons i l'adquisició d'un dron d'ala fixa per lluitar contra el narcotràfic-, l'aposta per la tecnificació i posar la intel·ligència en el centre del model policial i també la proximitat, amb l'obertura de noves comissaries i el reforç de les Unitats de Seguretat Ciutadana (USC) per millorar l'atenció als ciutadans.
En la celebració del dia de les Esquadres, a mig abril, el comissari en cap també va avisar que caldria ara iniciar tots els canvis a la Comissaria General d'Investigació Criminal (CGIC) per revertir les dades, dolentes, de criminalitat. Durant aquests mesos, també quan va ser el número dos del cos, amb el comissari Estela al capdavant, Sallent ha dibuixat la nova estructura del cos, el decret d'estructura dels Mossos, per pensar-la amb l'horitzó 2030, creant noves àrees i reforçant les que ja hi havia i que l'actual context havia deixat petites.