Universitats i estudiants s’han hagut d’adaptar en un temps record al coronavirus i a l’educació a distància. Després d’uns mesos immersos de ple en aquest sistema, les diferents universitats intenten planificar, amb un núvol d’incertesa, el possible retorn a les aules de cara el curs vinent. Malgrat els avantatges i les dificultats de l’educació, algunes de les universitats consultades per ElNacional.cat es mantenen fermes: són universitats presencials.
“Som una universitat presencial i la nostra docència també ho és”, explica la vicerectora de docència de la Universitat de Barcelona (UB), Sílvia Burset. “Fa molts anys que la UB disposa d’un Campus Virtual utilitzat per tots els estudiants i professors. De fet, l’any 2018 es va fer un procés de pas del campus al núvol, que va significar un avanç molt important”.
Unsplash
“No ens cansarem de repetir-ho, la nostra màxima és seguir sent una universitat presencial”, detalla la vicerectora de Comunicació i de Promoció de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Virginia Luzón. “Les mesures que es prendran de cara el curs que ve seran extraordinàries perquè no serà un curs normal”. Tot i les mesures que proposa sanitat, tenir el 30% o 40% de la capacitat, des de la UAB insisteixen que la intenció és recuperar, tant com es pugui, la presencialitat. “El món digital era una eina de suport, ara sabem que també és una eina docent”.
Pel que fa els continguts, Luzón parla sobre els màsters amb format blended, és a dir, un percentatge elevat és formació a distància. Això, segons detalla, és una opció que trien molts estudiants de fora, que fan una part de la formació online i una altra part presencial, des de Barcelona. “Fer graus a distància ja és més complicat”.
Avantatges i inconvenients
La idea de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) també és la de ser una universitat presencial. En aquest sentit, la vicerectora de docència i estudiantat de la UPC, Núria Garrido, posa de manifest que la situació també ha posat en valor els avantatges i el valor afegit que suposa la presencialitat. Ara bé, remarca que en aquests dos mesos i mig s’han après coses noves i s’han desenvolupat noves eines. “Hem pogut comprovar que la distància abans era un problema i ara, en molts casos, ho ha deixat de ser”.
“D’una desgracia també en pot sortir una oportunitat”, explica la rectora de la Universitat Rovira i Virgili de Tarrragona (URV), Maria José Figueras. La URV tindrà, el curs vinent, 11 màsters que sempre havien sigut presencials a distància. “No ens volem convertir en una universitat no presencial però si que hem detectat un 20% menys de preinscripcions de cara el curs que ve i la virtualització ens pot ajudar”.
Unsplash
I malgrat la reivindicació de presencialitat, des de la UPC si que podrien arribar-se a plantejar alguna proposta a nivell de màster que en un futur podria oferir-se en format no presencial. Insisteixen, però, que la no presencialitat pot servir de complement en graus i màsters. La intenció és començar el curs que ve amb la màxima normalitat possible. “Demanarem què es prioritzi el format presencial, allò que dona més valor afegit”, subratlla Garrido.
Així, expliquen que han destinat una part important del pressupost perquè les classes es puguin gravar o bé retransmetre per streaming perquè els alumnes ho puguin seguir des de casa.
“Hem d’aprofitar l’avantatge del que hem après”, insisteixen des de la URV. “Hem donat una solució a un problema sobrevingut. No esperàvem pas una pandèmia”. Ara bé, tot i l’adaptació dels estudiants i professorat, Figueras ressalta que hi ha hagut problemes tècnics. “Alguns estudiants no tenien connexió a internet o era fluixa o bé es penjava. De fet, només el 45,4% dels estudiants tenien una xarxa òptima”.
Unsplash
“Les principals dificultats han vingut determinades per la urgència de passar en pocs dies d’una docència presencial a una de no presencial, sobretot en un entorn que no sempre és favorable, ja que molts professors i estudiants tenen problemes de salut, ells o les seves famílies. Estudiar en aquesta situació resulta complicat”, remarca la vicerectora d’ordenació acadèmica i qualitat de la UB, Amelia Díaz. D’aquesta manera, detalla que els estudiants també s’han trobat amb dificultats. “Alguns estudiants no tenien accés a la xarxa o bé ordinador”. La universitat, però, ha fet dues convocatòries d’ajut de les que se n’han beneficiat 277 estudiants.
Tot i la incertesa, la UB ressalta que els ensenyaments a la seva universitat són presencials. “Ara bé, tenint en compte com evoluciona la situació sanitària ens haurem d’adaptar, ja sigui mitjançant la docència presencial, no presencial o mixta”, recalca Díaz. El que tenen clar però és que no es plantegen deixar de ser una universitat presencial “ni a curt ni llarg termini”.
Per altra banda, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), nadiua online, també va aprovar un seguit de noves accions davant de la prolongació del confinament i la incertesa del calendari.
D'aquesta manera, es va acordar la virtualització completa de les proves d'avaluació contínua i finals, la suspensió temporal de pràctiques presencials i la substitució, sempre que sigui possible, per unes de virtuals o bé mitjançant el teletreball.
A més, també es van aprovar mesures de flexibilització en dates de lliurement d'activitats avaluables per tal de facilitar el seguiment de l'avaluació continuada a tots els estudiants.
MAPA | Els contagis de coronavirus a Catalunya per municipis i barris
MAPES | L'impacte del coronavirus a Catalunya per regions sanitàries