El Departament d'Educació farà proves als alumnes per detectar problemes relacionats amb el llenguatge, com la dislèxia, i altres necessitats educatives a partir del curs vinent. La consellera d'Educació, Esther Niubó, ha anunciat aquest dilluns a la Comissió d'Educació i Formació Professional del Parlament que es farà una prova per detectar problemes del llenguatge en arribar a 1r de primària i una prova de dislèxia a tot l'alumnat de 3r de primària. A més, es farà un cribratge genèric a 5è de primària i 2n d'ESO per detectar necessitats que no s'hagin detectat abans. I es faran proves a tots els alumnes que arriben amb la matrícula viva, és a dir, que arriben a un centre amb el curs ja començat —per mudança o emigració de les seves famílies—. Alhora, el departament prepara guies en col·laboració amb el Col·legi de Logopedes per ajudar els centres i les famílies dels nens amb diversitat neurocognitiva. Tot plegat, amb l'objectiu de fer una detecció precoç de qualsevol trastorn i poder actuar amb més temps per garantir l'èxit educatiu dels menors. De moment, es planteja per a aquest avenç en cribratge una prova pilot a centres de Cornellà, Manresa, Sabadell i Vic.
Niubó ha comparegut al Parlament per a defensar la seva acció al capdavant del Departament d'Educació des que el president Salvador Illa la va nomenar i s'ha enfrontat a la fiscalització dels grups parlamentaris de l'oposició, en una sessió en la qual s'han abordat tots els temes candents de l'educació a Catalunya: la fusió de matèries de ciències al batxillerat i el debat sobre si es perden hores o no, el tancament de línies a l'escola pública, els mals resultats a les proves de competències bàsiques, l'acord del Govern amb l'OCDE per a analitzar i proposar mesures pel sistema educatiu català, el blindatge del català, també a les aules d'acollida de l'alumnat nouvingut i, fins i tot, la presència de l'educació afectivosexual a les escoles.
Sobre la fusió de ciències al batxillerat a partir del curs 2026-2027, requisit del Ministeri d'Educació per equiparar totes les comunitats autònomes al qual molts docents s'oposen i que ha fet que s'hagin constituït en plataforma per lluitar-hi en contra, Niubó s'ha enfrontat a l'oposició dels Comuns, amb Jèssica Albiach present, i de la CUP, amb Laia Estrada, que recullen el malestar docent sobre la reducció d'hores lectives, i de Junts. La portaveu juntaire avui, Anna Erra, ha mostrat preocupació perquè això "obri la porta a una selectivitat unificada" i també ha rebutjat que es "difumini" el Treball de Recerca, una altra singularitat de l'educació catalana, que passarà a comptar com una assignatura més. La consellera Niubó ha reiterat que estan obligats pel Ministeri i per una sentència del TSJC i ha instat l'oposició a no "polititzar ni judicialitzar" els currículums educatius. També ha argumentat que no hi haurà una pèrdua d'hores perquè "es compensarà" la fusió amb més hores d'aquestes assignatures de modalitat de tres a quatre setmanals i amb les optatives "altament recomanables" que amplien els seus temaris. Niubó també ha defensat que homologar a la resta de comunitats és "garantir els drets" dels alumnes, perquè no es trobin problemes d'homologacions si marxen fora de Catalunya.
Des d'Esquerra Republicana —Najat Driouech i Mar Besses—, des dels Comuns i des de la CUP, han lamentat l'eliminació de 111 línies a la pública, amb especial incidència a Mataró o a Terrassa, i han instat a aprofitar la davallada de la natalitat per reduir ràtios. Estrada ho ha arribat a titllar d'"aberració". Niubó ha defensat que l'"ajustament" de l'oferta de places es fa amb l'objectiu d'evitar la segregació, donat que quan hi ha sobreoferta als centres, habitualment el vulnerable es queda en uns centres determinats i moltes famílies porten els seus fills intencionadament a d'altres. A més, després, aquests centres ja vulnerables, en tenir més espai, reben molta matrícula viva d'alumnes nouvinguts durant el curs. Així mateix, la consellera sosté que no hi ha una afectació a les ràtios en aquesta eliminació de línies, ja que, diu, es mantenen de 18 a 20 alumnes per classe. Amb tot, ha reconegut que no s'haN pogut reduir ràtios a secundària, tot i que és on més cal, per manca d'espai.
"Connivència amb l'ofensiva espanyolista"
Pel que fa a les aules d'acollida, la consellera ha enaltit l'augment en 417 més —donat l'arribada de 12.000 alumnes l'any passat amb el curs començat— i que s'està fent formació al professorat que les porta. El debat ha girat entorn de la llengua que es fa servir en aquests espais per integrar: la CUP ha acusat el Govern de "connivència amb l'ofensiva espanyolista" i ha censurat que es pugui emprar el castellà en aquests espais. ERC ha reclamat defensar la immersió lingüística i Junts ha lamentat que quan arriben nanos llatinoamericans "no van a les aules d'acollida i arrosseguen tothom a parlar castellà", per la qual cosa demana més control. Niubó ha defensat que el català és la llengua vehicular en aquests espais i, davant els discursos de PP i Vox, ha defensat que el castellà no està minoritzat i que si molts menors nouvinguts no aprenen català a l'escola no ho faran enlloc.
Sobre l'acord amb l'OCDE per millorar l'educació catalana amb anàlisi i propostes inspirades en altres països, s'ha reiterat el debat de quan el Govern va signar l'acord. Els Comuns i la CUP carreguen contra la institució internacional, que consideren més propera a l'empresariat i a la privatització que a les aules i creuen que la millora implica destinar més recursos, cap al 6% del PIB, no "perquè els docents hagin de ser coaches i treballadors socials" també. Mentre que Junts ha lamentat que suposaria deixar en un segon lloc els pactes previs a Catalunya en matèria d'educació i que no pertoca buscar un nou camí a fora. Niubó ha replicat que l'acord serà bo i no s'encavalca amb els consensos a Catalunya, ha demanat respecte a la via de decisió del Govern per millorar els mals resultats educatius a Catalunya i ha instat a esperar-ne els resultats per analitzar i criticar.
Educació sexual en menors de sis anys: consentiment i emocions
Finalment, pel que fa a l'educació sexual, el PP la considera fora de lloc a les aules per als nens menors de 6 anys, i Niubó ha explicat que l'educació afectivosexual és adaptada al grau maduratiu dels menors i que quan són tan petits és relativa al consentiment, com no obligar a fer o rebre petons si no ho volen, a conèixer el propi cos, a treballar les emocions i a abordar coses com el joc i el gènere. Per acabar, davant les crítiques de l'oposició, la consellera ha defensat que "no estem en el de sempre", que el Govern es mou amb tot un seguit de propostes i ha recordat que "sense pressupost és complicat abordar-ho tot". De cara al futur, Niubó també ha anunciat que estan començant a avaluar l'entrada de les pantalles a les aules i ha anunciat que les concrecions dels aprenentatges mínims de llengua i matemàtiques "estan a punt de publicar-se" i que està previst presentar-les a les direccions aquest mes.