La secretària de Transformació Educativa, Núria Mora, ha explicat aquest dissabte en una entrevista a Rac1 que els centres educatius han de seguir el protocol corresponent quan hi ha indicis d'assetjament escolar o altres problemes. Això és el que ha afirmat després de conèixer que l'institut on estudiaven les dues bessones que es van tirar pel balcó de casa seva a Sallent no havia activat cap protocol en el cas d'una possible víctima d'assetjament escolar, i ha afirmat que s'està investigant el motiu perquè no es va activar aquest mecanisme de protecció dels infants. Mora ha afegit que es treballarà amb el centre per detectar la motivació per no haver activat el protocol. També ha destacat que una de les dues víctimes havia manifestat en un àmbit molt privat que volia fer un canvi de gènere, però no ho havia fet obertament a la comunitat educativa.
La secretària també ha donat a conèixer que hi havia un acompanyament dels serveis socials de l’Ajuntament de Sallent i estava activada l’atenció psicològica. Ha remarcat també que els casos d'assetjament escolar són multifactorials i que no només depenen del temps que els alumnes passen als centres educatius, sinó també d'altres àmbits, com ara les activitats extraescolars o els telèfons mòbils, que són una de les armes que actualment generen més preocupació entre els experts, ja que atorguen als assetjadors l'escut de l'anonimat. Des de l'entorn de les dues víctimes s'ha confirmat que patien assetjament escolar a l'escola, una informació que no acaba de casar amb el fet que no s'activessin els protocols corresponents.
El conseller d'Educació va confirmar que l'institut no va detectar "cap cas d'assetjament"
El conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, va lamentar aquest divendres el cas de les bessones de Sallent i va indicar que l'institut al qual anaven les joves "no va detectar cap situació específica d'assetjament escolar". Ho va afirmar en una roda de premsa aquest divendres a la Conselleria d'Educació per presentar els detalls sobre l'oferta d'educació obligatòria per al curs que ve. El conseller va afirmar que el departament ha traslladat "tot el condol" per aquests fets, i que ha parlat directament amb la direcció de l'institut i l'alcalde de la localitat.
Segons el conseller, malgrat no tenir indicis, el Govern ha activat la Unitat de suport a l'alumnat en situació de violència (USAV) que actuarà en coordinació amb els professionals de Benestar Emocional, i també s'ha posat en funcionament l'Equip d'Assessorament i Orientació Psicopedagògic (EAP) i el Programa de Benestar Emocional, per acompanyar el dol. Cambray va assegurar que amb l'activació d'aquesta unitat es pretén "recollir tota la informació sobre el que ha pogut passar", en paral·lel a la investigació que estan duent a terme els Mossos d'Esquadra, i ha avançat que no descarten cap hipòtesi.
El cas de les bessones de Sallent és un altre exemple de l'assetjament escolar que es viu en molts centres educatius. Les bessones, de 12 anys, van ser víctimes d'assetjament per part d'altres companys de classe, segons han denunciat els seus pares a través de les xarxes socials. Els pares van afirmar que les seves filles havien patit insults i amenaces, així com una sèrie d'agressions físiques que van portar una de les noies a haver de ser ingressada a l'hospital. El cas va generar una gran indignació en la societat, i va ser denunciat per diverses organitzacions i col·lectius. Les autoritats educatives també han pres mesures per aturar l'assetjament i han obert una investigació per esbrinar les causes dels fets.
600 víctimes d'assetjament escolar a Catalunya des de 2021
La Unitat de Suport a l'Alumnat en Situació de Violència (USAV) del Departament d'Educació ha recollit 1.590 casos d'assetjament i violències contra infants des de la seva posada en marxa l'abril del 2021, ara fa gairebé dos anys. Del total, el casos més nombrosos són els d'assetjament entre l'alumnat, amb un total de 598. Per cursos, durant els aproximadament tres mesos del primer curs de funcionament de la unitat, el 2020-2021, se'n van recollir 84; el 2021-2022, 347, i durant el primer trimestre del curs actual, 167. Al marge del ‘bullying’, la unitat també ha recollit 445 casos per maltractaments infantils i adolescents i 326 casos de violència masclista.