La immersió lingüística té fuites i el Govern no ha optat per al moment per la via sancionadora. El Departament d'Educació de la Generalitat no ha obert cap expedient a docents en els darrers tres anys per no fer classe en català, tal com mostren les dades de la conselleria que ha avançat aquest dijous RAC1. A Inspecció de Serveis d'Educació no consta cap expedient per incomplir la norma del català a l'escola —que no aplica a les assignatures de castellà o llengües estrangeres com a classe d'anglès o francès—.
L'absència d'expedients contrasta amb el fet que tan sols el 47% dels professors de secundària a Catalunya parlen sempre en català a classe, d'acord amb un informe presentat pels departaments d'Educació i Cultura de la Generalitat el 2021. La resta ho fan "sovint", "poques vegades" o "gairebé mai". El mateix informe de l'administració, elaborat a partir d'un qüestionari sobre usos de la llengua a una cinquantena d'instituts, assenyala també que un 3% dels docents no parlen mai en català. La tendència, a més, sembla a la baixa: el mateix informe elaborat el 2006 assenyalava que el 64% dels docents sempre empraven el català, per la qual cosa hi ha hagut una caiguda de 17 punts en 15 anys.
“Constatem un ús infreqüent del català en les interaccions orals de l’alumnat, una tendència per part dels professors al canvi de llengua i que aquesta situació també passa en els temps no lectius: menjadors, activitats extraescolars i patis”, va dir Gonzàlez-Cambray, després substituït com a conseller per Anna Simó, en la presentació de l'informe el 2021. El Govern va atribuir llavors aquesta tendència al fet que els actuals models educatius esperonen les activitats d'interrelació entre alumnes i el docent intervé menys a classe, per la qual cosa es dilueix la figura del professor com a referent lingüístic.
L'esmentat informe va arribar acompanyat d'un pla estratègic dels departaments implicats en la seva elaboració, llavors encapçalats per Natàlia Garriga i Josep Gonzàlez-Cambray, amb l'objectiu de fer un pas endavant en les polítiques lingüístiques i revertir la pèrdua d'ús de la llengua catalana als centres educatius. Cada centre ha hagut de fer un informe lingüístic i es va prometre promoure grups de professors i equips directius en cada centre dedicats a establir objectius de millorar i proposar idees pel projecte lingüístic.
Tot plegat també coincideix amb les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que han instat diverses escoles a fer un 25% de la docència en castellà, arran de la denúncia de familiars contraris a la immersió lingüística. En resposta, el Govern del president Pere Aragonès va aprovar un decret per blindar el català a l'escola, que va entrar en vigor el 2022 i que es va començar a aplicar a partir del curs següent. Aquest va establir que no es podien aplicar percentatges d'ús de llengües a l'ensenyament. Aragonès va afirmar que s'havia donat ordre a Inspecció per vigilar de prop els projectes lingüístics de cada centre per assegurar el compliment del català a l'escola. "Si la classe de matemàtiques s'ha de fer en català, cal garantir que es faci en català", va dir el president en una compareixença el desembre del 2021.
L'absència d'expedients sancionadors no ha sorprès la portaveu del sindicat majoritari USTEC, Iolanda Segura, que en declaracions a la citada ràdio catalana ha afirmat que "no s'ha aplicat aquesta mesura i s'ha fet un seguiment del que passa a les aules en matèria lingüística". "Obrir expedients per faltes d'assistència està acceptat, però que s'obrin per no utilitzar la llengua sembla que sigui un pecat", ha afegit Segura, en referència al fet que sí que s'han obert 130 expedients per males praxis.