Les torres del barri del Nou Campanar es van cremar en poc més de mitja hora, amb una virulència i rapidesa inusitada, amb les flames produint un efecte hipnòtic, estenent-se a tota velocitat, en bona part, per l’efecte xemeneia i el fort vent que va contribuir a propagar les flames de l’edifici de 14 plantes a l'edifici del costat, de 10 plantes. Però, què és l'efecte xemeneia? Bàsicament, és l’efecte que es produeix pel moviment de l’aire que entra i surt dels edificis a través dels diferents forats, com obertures no segellades, xemeneies, conductes de fum o de ventilació, a conseqüència de la flotabilitat de l’aire. En el cas dels edificis que han quedat calcinats, aquest efecte s’ha estès, en bona part, a través de la façana ventilada de l’edifici.
🔴 Incendi en un edifici a València, DIRECTE | Última hora dels morts i desapareguts
Poliuretà, façana ventilada i fort vent, letal
La combinació del material de poliuretà que es va emprar en la construcció de la façana ventilada, així com l’efecte xemeneia, i el fort vent que bufava, van resultar letals. Una façana ventilada al·ludeix a un sistema constructiu de tancament exterior conformat per una fulla interior, una capa aïllant i una fulla exterior no estanca. El seu ús és comú, ja que es fa servir per obtenir un acabat de gran durabilitat que, alhora, compti amb garanties d'aïllament tèrmic. A més, juga el fet que la flotabilitat de l’aire és més gran o menor depenent de la diferència entre la densitat de l'aire interior i exterior, que es produeix tant per les temperatures dispars i la humitat. Com més gran sigui la diferència tèrmica i l'alçada de l'estructura, més gran serà la força de flotació i l'efecte apilament, cosa que permetrà que el foc pugui viatjar amb molta més facilitat per la resta de l'edifici. És a dir, que com més gran sigui la diferència de temperatura i l’altura de l’estructura, major serà l’efecte xemeneia, que contribueix a impulsar la ventilació natural, però també les flames en un incendi. En aquest cas, ens trobem amb un edifici de 14 plantes i, a més, aquest dijous es va ajuntar amb un fort vent que va fer efecte de bufador, com quan utilitzem un atiador d’aire per avivar el foc d’una xemeneia o el carbó de la barbacoa.
Foc originat en la cinquena planta
Així, amb l’efecte xemeneia, com ja ha passat en altres incendis importants com el de la torre Grenfell (Londres), que va posar fi a la vida de 72 persones el juny del 2017, o el de la també londinenca estació de tren de King's Cross, el foc originat a la cinquena planta de l'edifici de València es va propagar ràpidament per tot el bloc a conseqüència del moviment de l'aire que entrava i sortia a través d'obertures no segellades com a resultat de la flotabilitat de l'aire. Tot això mitjançant una cavitat entre el revestiment exterior d'alumini i l'aïllament interior de l'edifici de la façana ventilada, els quals han format una mena de xemeneia que ha arrossegat el foc cap a la resta de plantes de l'edifici. Les flames també s’han pogut estendre a través d’altres punts, com són els forats de les escales i dels ascensors. Així s’explica que el petit foc que es va originar al voltant de les 17.30 hores en la cinquena planta del bloc d’habitatges situat a la cruïlla de l'avinguda del Mestre Rodrigo i el carrer Poeta Rafael Alberti, es propagués ràpidament i poques hores més tard les flames havien consumit completament dos blocs units d'habitatges, de 14 i 10 plantes, on hi havia 138 habitatges i on hi vivien uns 450 veïns. El balanç de la tragèdia és, de moment, de 4 víctimes mortals, 16 ferits, entre ells sis bombers, i 14 persones desaparegudes.
Les explicacions tècniques
El president del Col·legi Oficial d'Arquitectes de València (COAV), Luis Sendra, ha explicat que l’edifici, construït entre el 2005 i el 2007 per la promotora Fbex (que va fer fallida posteriorment), "és un edifici aparentment ben fet" i ha confirmat que l’efecte xemeneia que es va produir a través de la façana ventilada ha estat una de les claus de què l’incendi es propagués tan de pressa. "La façana ventilada es comença a posar en aquesta època per millorar les condicions tèrmiques de fred-calor. Es crea una petita cambra entre la façana i el revestiment, que és per on han pujat les flames. Ha fet efecte xemeneia i s'ha consumit".
El president col·legial ha destacat que el col·lapse de l'edifici "es podria produir si el foc ha atacat elements constructius com ara pilars i bigues durant molt de temps" encara que, "en principi, no sembla que un col·lapse estructural sigui possible". Tot i això, ha advertit que "cal anar amb compte i prudència perquè hi pot haver persones a dins".
Respecte a la utilització del poliuretà com a material constructiu de la façana, Sendra ha argumentat que "en aquella època no hi havia restriccions als productes de les façanes ni dels mobles de les terrasses; s'han anat regulant amb el temps". El president del COAV ha recordat que en el cas de les normes contra incendis ara vigents, la normativa es va consolidar el 2011. "Avui el poliuretà no es posa directament, s'ha d'analitzar i esperar a veure què diu la pericial, quan es pugui fer", ha afegit.