El lambda cihalotrín, un insecticida sintètic àmpliament utilitzat en cultius de cereals, tubercles i fruiters de diferents països de la Unió Europea, podria estar amenaçant fins al 98% de les espècies d'insectes dels camps. Així ho revela un estudi liderat per la Universitat Jagellònica de Polònia en el qual han participat el Museu de Ciències Naturals de Barcelona i l'Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (UB). Els resultats, publicats a la revista Science of The Total Environment, mostren que, fins i tot quan s'aplica la dosi recomanada, aquest producte afecta "molt negativament" tots els insectes amb què entra en contacte, per la qual cosa els investigadors posen en qüestió la seguretat d'aquest producte.
Es tracta d'un insecticida piretroide —tòxic per a insectes i mamífers— d'acció ràpida, utilitzat habitualment per controlar plagues agrícoles com pugons, escarabats, arnes, mosquits, mosques i paparres que afecten la salut humana.
Es calcula en les estimacions més recents que la diversitat d'insectes disminueix a un ritme alarmant del 2,5 % anual, fet que es tradueix en la pèrdua d'aproximadament 25.000 espècies cada 12 mesos. A més del canvi climàtic, la pèrdua d'hàbitat i altres causes, moltes de les quals no se saben, els experts coincideixen que un dels principals responsables d'aquest declivi és l'ús massiu de pesticides sintètics en l'agricultura. La raó és que aquests productes no només eliminen espècies que danyen cultius, sinó que també tenen un impacte devastador sobre la resta dels insectes, inclosos els beneficiosos per a processos clau de les plantes com la pol·linització, el control natural de plagues i el cicle de nutrients.
"El lambda cihalotrín no distingeix entre les plagues i els insectes beneficiosos per als cultius i suposa una amenaça per a la biodiversitat", ha explicat Berta Caballero, conservadora d'artròpodes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i coautora de l'article. Així, el pesticida que s'utilitza per eliminar un pugó o una mosca concreta estaria també matant les marietes o aranyes, que en són els depredadors naturals.
Molta afectació fins i tot en petites dosis
Per fer les anàlisis, els investigadors van recollir mostres de més de 50 espècies diferents d'insectes en camps de cultiu representatius de diverses zones climàtiques de cinc països: Portugal, el Regne Unit, Alemanya, Polònia i Espanya. Aquest ampli mostratge va permetre avaluar els efectes d'aquest producte químic en animals presents a diversos ecosistemes agrícoles sota diferents condicions ambientals. Els insectes capturats en cultius com la colza, el blat o les oliveres van ser posteriorment exposats a creixents dosis del pesticida, amb un seguiment durant 72 hores.
"Amb només un 5% de la dosi recomanada, s'observa l'afectació de la meitat de les espècies d'insectes beneficiosos", ha alertat José Manuel Blanco, investigador especialitzat en agroecologia de l'Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB i coautor de l'estudi. L'expert ha asseverat que, quan s'aplica la dosi completa, aquesta xifra "s'eleva fins al 98%".
Revisar les avaluacions de risc actuals
Aquesta investigació també posa en dubte la fiabilitat dels estudis utilitzats per aprovar nous pesticides, ja que sovint només es basen en proves amb una sola espècie: l'abella de la mel, no representativa per les seves particularitats genètiques i biològiques. "Els resultats d'aquest estudi apunten a una necessitat urgent de redissenyar els procediments d'avaluació del risc, incorporant enfocaments multiespècie per protegir la biodiversitat de forma més eficaç", ha conclòs el doctor Blanco.