L’Elena Crespi (Torelló, 1981), és psicòloga, feminista i està especialitzada en sexologia, relacions sexo-afectives i psicologia perinatal. És docent universitària, exerceix com a psicòloga en una consulta terapèutica privada i difon els seus coneixements per mitjà de xerrades, tallers i cursos. Col·labora en diferents mitjans de comunicació i acaba de publicar el llibre Confidències. Un viatge per la teva sexualitat. Amb ella parlem sense embuts i amb molta sororitat de desig, masturbació, pornografia i joguines eròtiques posant el focus, sobretot, en la sexualitat femenina.
Què és Confidències?
Confidències és un viatge en forma de llibre i de curs per descobrir aspectes de la pròpia intimitat en les quals no s'hi ha parat atenció i que té per objectiu ajudar a millorar la sexualitat.
Tot s'estructura sobre la base de la sexualitat reproductiva i segons un joc que és la penetració penis-vagina
Una de les primeres preguntes que fas al llibre és “per què creus que serveix la sexualitat?”. Me la pots respondre?
La sexualitat té tres funcions. La reproductiva, que sembla que és la que ha mogut tot el món. I la resta són la funció eròtica, que és la que té a veure amb els plaers, la part psicològica, i la comunicativa, que és la que té a veure amb l'ús social. Tot s'estructura a partir d'un joc que és la penetració penis-vagina. Tot l'erotisme i tota la nostra relació social parteix del coitocentrisme que en el llibre critico, no per eliminar-lo, sinó per ampliar-lo.
La sexualitat és molt masclista perquè s'estructura a partir del joc de la penetració que facilita el plaer sexual del penis
La sexualitat és masclista?
Sí, la sexualitat és molt masclista perquè s'estructura a partir del joc de la penetració que facilita el plaer sexual del penis. No necessàriament el de la vulva o d'altres parts que queden oblidades si només tenim present el coit. Llavors, tota l'estructura parteix del coit i del plaer de l'home cis i del seu penis.
El clitoris és una part del cos molt sensible que no està dins de la vagina, i quan s'introdueix un penis allà dins, no necessàriament ha de ser desplaent, però aquella zona no està feta pel plaer
Al llibre expliques que el canal de la vagina no té tanta sensibilitat com la del gland del penis, perquè si no, quan naixés el nadó, el dolor seria encara molt més gran.
Clar. El canal vaginal és una part essencial de la reproducció. És per on pot sortir la menstruació, per on poden entrar els espermatozoides que després poden anar a buscar l'òvul, i és per on surt un nadó. Per tant, aquesta zona del cos no pot ser extremadament sensible. La part del cos femení que és molt sensible és el clítoris i no està dins de la vagina. Llavors quan s'introdueix un penis allà dins no necessàriament ha de ser desplaent, però aquella zona no està feta pel plaer.
L'única funció del clítoris és el plaer. I el clítoris no és només un botonet que tenim relativament visible a la vulva, sinó que és una estructura que creix, que té braços, amb uns bulbs, i quan hi ha excitació, també rep sang, com una erecció d'un penis
Què hauríem de saber del clítoris?
Que la seva única funció és la del plaer. En canvi, el penis té triple funció: a través d'ell pots orinar, pots expulsar l'esperma que et permet reproduir-te, i també és una de les vies per aconseguir gran plaer sexual o orgasmes. De fet, fins a l’any 1998 no se sabia com era exactament el clítoris. No és només una punta, un botonet que tenim relativament visible a la vulva, sinó que dins és una estructura que creix, que té braços, amb uns bulbs que, en general, quan hi ha excitació, també rep sang, com una erecció d'un penis. I que és una zona extremadament sensible i que normalment per acaronar-la i aconseguir plaer se sol fer per la part externa del clítoris, per la vulva.
Es pot estimular per dins?
Sí, si tenim un clítoris llarg es poden arribar a tocar, molt superficialment, les arrels a través de les parets vaginals, o sigui que és complex, per tant, si volem aconseguir més plaer primer necessitem el cervell connectat amb el plaer, i la via d'estimular és la punta.
Hi ha persones que aconsegueixen orgasmar quan s'estimulen els mugrons, o l'anus
Existeixen els orgasmes vaginals?
Nosaltres batallem molt per no diferenciar entre orgasmes vaginals i orgasmes clitorians perquè si haguéssim de fer tota aquesta diferenciació n'hi hauria molts més. Hi ha persones que tenen orgasmes quan estan llegint literatura i tenen les mans al llibre, per tant no estan estimulant res. Hi ha gent que aconsegueix orgasmar mentre dorm. Les mans també estan tranquil·lament descansant i potser amb un somni sexualment potent el cervell envia l'ordre de disparar un orgasme. O hi ha persones que aconsegueixen orgasmar quan s'estimulen els mugrons o l'anus. Jo a vegades penso que pot haver-hi moments en els quals s'està tan excitat que si algú bufés l'orella, potser també podries aconseguir un orgasme.
L'squirt està tan mitificat que molts adolescents donen per fet que la majoria de les vagines fan squirt
Es parla molt de l'squirt i està molt mitificat, no?
Sí, està tan mitificat que de fet aquests dies que vaig pels instituts fent xerrades amb adolescents em trobo que molts donen per fet que la majoria de vagines fan squirt. I no, la majoria de vagines no fan squirt, i s’ha de diferenciar entre l'ejaculació femenina i l'squirt. Hi ha molt poca investigació sobre sexualitat femenina. Tenim un model mèdic molt patriarcal. Però es veu que l'squirt sí que és una expulsió com més vistosa de líquid i en canvi una ejaculació pot anar traient líquid de manera més constant i no de manera tan sobtada. Però tot això s'està investigant. Hi ha aquesta obsessió ara que tothom ha d'aconseguir un squirt perquè sembla que és molt més plaent. El plaer no depèn tant de què t'ajuda a disparar l'orgasme, com que tu estiguis realment excitada quan has de tenir aquest orgasme.
L'squirt és una expulsió més vistosa de líquid i, en canvi, una ejaculació pot anar traient líquid de manera més constant i no de manera tan sobtada
Aquest líquid és orina?
Pot tenir components de l'orina, però no és orina en la seva composició total. Estem acostumades a veure ejaculacions masculines d'esperma i de cop i volta hi ha hagut moltes dones que al llarg del temps han tingut un tipus d'ejaculació així i s'han sentit avergonyides.
Els adolescents parlen de fer-se palles tranquil·lament i, en canvi, les noies senten molta vergonya. Encara estem amb l'estigma que si ens interessa la sexualitat és que potser som una mica marranes
Els homes parlen de fer-se palles amb molta naturalitat i fins i tot, durant l’adolescència, se les fan junts, i en canvi, nosaltres parlem molt menys de masturbació femenina. Segueix sent un tema tabú?
Sí, encara continua sent un tema molt tabú. Ara, amb la irrupció de les joguines eròtiques ha posat el tema de la masturbació femenina damunt la taula. Però és això, els adolescents parlen de fer-se palles tranquil·lament i, en canvi, les noies senten molta vergonya, bàsicament perquè encara avui en dia estem amb l'estigma que si ens interessa la sexualitat és que potser som una mica marranes, per dir-ho educadament. Hem de naturalitzar més la sexualitat, donar importància a la masturbació femenina, bàsicament perquè qui té un penis se'l coneix, sap com funciona, mira avall, es veu el penis i té contacte diari tant visual com tàctil. En canvi, quan tens una vulva, no. I quan vols compartir la teva sexualitat amb algú és important que sàpigues com és el teu cos, com funciona i com pots aconseguir plaer. Però també per un tema de salut, hi ha moltes dones que quan els diem “mira't la vulva”, no ho tenen gaire clar, posen cara de fàstic, els sembla que no cal. I a vegades els hem d'explicar que és important conèixer com és la nostra vulva, perquè si mai li passa alguna cosa sapiguem identificar-ho. A vegades, tret que hi hagi dolor o picor no veiem si la nostra vulva està bé, per tant, és important passar-la a visitar de tant en tant.
Una joguina en si no crearà addicció. Hem de veure quin buit està omplint aquesta joguina pel qual tu et quedis allà atrapada.
Són importants les joguines sexuals? Les recomanes?
Sí, són importants perquè han posat el tema de la masturbació femenina damunt la taula. No són imprescindibles ni perjudicials, que a vegades també veiem titulars que les joguines sexuals poden crear addicció. Una joguina en si no crearà addicció. Hem de veure quin buit està omplint aquesta joguina pel qual tu et quedis allà atrapada. Ara hi ha una fal·lera en tenir un calaix ple de joguines i que això garantirà que tinguis una bona vida sexual. No, una joguina no garantirà que tinguis una bona vida sexual, però són un complement extra que pot estar molt bé perquè et provoca sensacions que segurament amb una mà, amb una llengua o compartint el teu cos amb algú o d'altres persones no aconseguiràs. Però si algú no vol, es pot viure una sexualitat molt plena sense tocar joguines. Jo recomano conèixer la sensació que es té quan una joguina t'està fent pessigolles, però no és imprescindible.
Un gemec sexual no sol sortir de manera natural. Podem fer algun so, però aquests gemecs que hem sentit a la pornografia, no surten de manera natural
Un dia et vaig sentir que explicaves que normalment gemeguem més les dones que els homes. Per què ho fem?
Perquè ens han ensenyat a gemegar. És a dir, un gemec sexual no sol sortir de manera natural. Podem fer algun so, però aquests gemecs que hem sentit a les pel·lícules, a la pornografia, no són gemecs que surtin de manera natural. Jo puc gemegar per excitar-me més o per excitar més la persona o persones amb les quals estic compartint sexe. En general, quan a les pel·lícules surten relacions sexuals, els homes estan molt callats o emeten uns sons que són més guturals. Hi ha una imposició social molt gran amb això. I com que tampoc ens ensenyen com es fa el sexe, els referents que tenim són les pel·lícules o la pornografia, i acabem replicant això perquè és el que ens han ensenyat. És la part d'aquesta construcció social del desig i del sexe on imitem allò que creiem que s'ha de fer. Fixem-nos en quan ens masturbem. En general, una persona quan es masturba no sol gemegar.
Que tot el nostre joc sexual depengui d'un penis erecte ens va a la contra, perquè els penis no sempre estan erectes i no sempre tenen els mateixos nivells d'erecció
Hauríem d'eliminar la paraula preliminar?
Sí, si us plau. Eliminem-la. És una batalla molt gran, com aquesta idea de l'orgasme vaginal i l'orgasme clitorià. Hi ha tota una part de joc previ per preparar-te pel “sexe de veritat”. El sexe de veritat pot ser una masturbació, pot ser sexe oral... La penetració és un joc que està bé que hi sigui, endavant, només faltaria, clar que sí, pot ser molt plaent, pot ser no necessàriament orgàsmic per tothom, pot ser molt divertit, però que tot el nostre joc sexual depengui d'un penis erecte ens va a la contra, perquè els penis no sempre estan erectes i no sempre tenen els mateixos nivells d'erecció. Per tant, hem d'ampliar el ventall i anar més enllà i que això que hem mal anomenat preliminars entri dins del joc sexual i que tot sigui relacions sexuals.
Em pots posar exemples de red flags a la parella o durant una relació sexual que no siguin tan evidents?
Per mi una red flag seria que l’altre tingui aquest guió, que en el fons tenim un guió preestablert en el nostre cap: quatre petons, quatre carícies, potser una mica de sexe oral i penetració. Si sempre és així, i sento que no tinc l'espai per dir: “escolta potser a mi això no m'acaba de convèncer, o potser avui no vull tenir aquest joc o vull un altre”, si sento que no estic en un espai segur on ho pugui dir, potser ens hem de plantejar com i amb qui ens estem relacionant. Aquesta sexualitat que parteix tant d'aquest model reproductiu, que és acabar sempre amb la penetració, i a vegades una penetració molt salvatge, agressiva no necessàriament violenta però com molt bèstia. Perquè és l'únic model que ens han ensenyat i hem d'assegurar-nos que a tothom li agrada.
Si mai et diverteixes, si saps que és el peatge que has de passar perquè la parella no s'enfadi, per no tenir conseqüències majors, estem en una línia com molt perillosa i podríem estar parlant de violacions entre parella
És sempre fàcil identificar una violació dins la parella?
És complicat. No és fàcil perquè el model de sexualitat que tenim ens dona per suposat que hem de complaure a l'altre. El model parteix de la cis-heterosexualitat. Per tant, l'exemple el poso amb una parella cis-hetero, malgrat que també es pot donar amb qualsevol orientació i amb qualsevol gènere. Però clar, com que tenim tan estructurat aquest model que s'ha d'acabar amb penetració... Ho tenim tan instaurat que moltes vegades ni tan sols ens plantegem si és el que volem. Els homes creuen realment que si no practiquen sexe no sé què els passarà, i que pot ser molt lícit voler mantenir relacions sexuals, però el teu desig de sexe implica sotmetre l'altre. Però hi ha moltes dones que saben que si els diuen que no a les parelles, la parella s'enfada, no els hi parla, potser es torna més violenta, més malcarada. Aquest és un terreny on aquesta violència i aquesta agressivitat no hi hauria de ser. Si mai et diverteixes, si saps que és el peatge que has de passar perquè la parella no s'enfadi, per no tenir conseqüències majors, estem en una línia com molt perillosa i podríem estar parlant de violacions entre parella.
Es va inventar una paraula per representar un excés de desig sexual femení que no existeix en masculí, que és la paraula nimfòmana
Al llibre fas una llista de frases que tenim bastant assumides i són tan tòxiques, com la creença que si un home no practica sexe amb la seva dona n’anirà a buscar una altra, però que si li donéssim la volta a aquesta sentència ens grinyolaria molt.
Clar, en el fons són excuses que hem construït per justificar aquesta sexualitat vinculada sempre al plaer masculí. L'home com a subjecte que té agència pròpia del seu desig, en canvi, a les dones no ens eduquen per tenir agència pròpia del nostre desig. En el moment en el qual una dona es mostra desinhibida, segura de la seva sexualitat, explica que li agrada o inclús en algun moment diu és que jo vull practicar sexe perquè si no mantinc relacions amb tu doncs potser la relació no té sentit, automàticament se l'encasella en un altre lloc que és el de la marrana, la “cochina”, la puta. Es va inventar una paraula per representar un excés de desig sexual femení que no existeix en masculí, que és la paraula nimfòmana. De fet, a les sexòlogues se'ns diu “tu ets una mica marrana” i als nostres companys sexòlegs no se’ls diu res.
L'educació sexual que vam tenir nosaltres fa vint anys ha canviat molt ara, és bastant diferent. Per exemple, parlem de consentiment. Està bé no obligar a la canalla a fer dos petons a la gent gran? Està bé ensenyar-los a posar límits?
Està molt bé ensenyar-los a posar límits. Hem d'entendre que venim, però d'unes generacions més grans que han entès que la bona educació, que la cordialitat i que ser una persona correcta implicava fer dos petons, donar la mà, tenir com certa correcció. I nosaltres, d'acord aquesta generació que ara també estem criant comencem a dir, ei, que això sabem que si no eduquem a la canalla petita a aprendre a posar límits i en saber què volen i què no volen, després té certes conseqüències que poden tenir a veure amb la seva vida sexual.
Hem d'explicar a la canalla que existeixen els abusos perquè si en algun moment s'hi troben, puguin dir que això no està bé i frenin a un abusador
A partir de quina edat s'ha de parlar de sexe a les criatures?
Des d'ara mateix, des del minut menys u, perquè la canalla quan neix, inclús abans de néixer, ja tenen un grau de comprensió més sensorial, i a mesura que es van fent grans van posant vocabulari i llenguatge a tot plegat. Hem d’explicar a la canalla com és el seu cos, com es diu cada part, no escollir d'entrada noms que no són els oficials. Als genitals també està bé que en puguem dir pel seu nom, vulva i penis. Explicar sense cap mena de dubte com es fan les criatures amb un vocabulari que puguin entendre. I qui pot fer què amb el seu cos, quins són aquests límits. En algun moment posar més paraules i explicar que existeixen els abusos perquè si en algun moment s'hi troben, puguin dir que això no està bé i frenin a un abusador, o si els hi passa, puguin venir i dir que m'ha passat això i que sàpiguen que no en tenen la responsabilitat ells.
Una de les cerques més potents en els buscadors de pornografia mainstream són violacions. I se'n troben.
La pornografia arriba als nens des dels vuit anys. Hi ha algun tipus de pornografia que sigui positiva o que com a mínim no maltracti a les dones?
Sí, sí, s'està construint. Clar, aquí ens trobem que hi ha com sectors que criminalitzen tota la pornografia i sectors que potser assenyalem que s'està fent pornografia ètica, respectuosa, diversa, excitant, que no té a veure amb la violència. Una de les cerques més potents en els buscadors de pornografia mainstream són violacions. I se'n troben.
Les nenes comencen a aprendre que per agradar al món han d'estar boniques, han d'anar amb la roba que porten les noies, i han de començar a fer aquestes rutines de cura que en realitat s'estan fent malbé la pell
Tu vas explicar que volies comprar un banyador per la teva filla de dos anys i et venien la part de dalt del biquini tant sí com no. Hem de posar biquinis a les nenes?
Potser hem de preguntar-nos per què s'estan venent biquinis a les nenes. En aquell cas, era per la meva filla de dos anys i jo volia anar a buscar un banyador i em venien la part de sobre i no me la podien vendre separada, jo només volia una calceta. Quan jo vaig a buscar banyadors pel meu fill, ningú m'intenta vendre una part de sobre per tapar-li els mugrons, per tapar-li els pits. Llavors això forma part del procés de sexualització. Hem de ser conscients que això té implicació, ens estem sexualitzant. Les persones humanes som sexuades des del naixement, però això és sexualitzar en biaix de gènere a unes i no als altres, i començar construir aquest objecte de desig sense agència pròpia, i les nenes comencen a aprendre que per agradar al món han d'estar boniques, han d'anar amb "roba de noies", i han de començar a fer aquestes rutines de cura que en realitat s'estan fent malbé la pell. I aquí estem construint la identitat femenina, que passa per estar sempre pendent de què ensenyes, com és el teu cos, si estàs prou prima, si tens prou pit, si tens una cara prou bonica, si vas prou arreglada com si estiguéssim espatllades, i sempre prioritzant aquest model de dona jove com a dona vàlida, però com a objecte sense agència pròpia, com un florero, tal qual.