Pocs mesos després de la Segona Guerra Mundial, l’octubre del 1945, el món va fundar les Nacions Unides com a organisme internacional que intentés evitar un nou conflicte bèl·lic d’escala planetària. Aquesta història és coneguda. El què potser no se sap tant és que uns mesos després, el 13 de febrer de 1946, l’ONU va crear Ràdio Nacions Unides, un dels primers mitjans de comunicació amb intenció d’implantació mundial i, sobretot, una eina que servís també per posar pau allà on hi havia tensió. És per això que, al cap d’uns anys, la Unesco va declarar el 13 de febrer com a dia mundial de la ràdio.
Des d’aleshores, les emissores d’arreu del món celebren l’existència d’un mitjà tan particular com aquest, dels pocs que permet fer una altra activitat a la vegada mentre el consumeixes. Qui no escolta la ràdio al cotxe mentre condueix? Qui no ha cuinat mai mentre té un programa de fons? O simplement, quantes persones no tenen un petit transistor al lavabo per posar-se música mentre es dutxen? Aquest any, a més, Catalunya celebra que fa cent anys que té ràdio. El novembre de 1924 va començar a emetre Ràdio Barcelona que, de retruc, es va convertir també en la primera emissora de l’Estat (EAJ-1) que emetia a través de les ones.
Per tot plegat, aquest any se celebren diversos actes per commemorar tant aquest centenari com, simplement, l’existència de la ràdio, sempre al voltant del 13 de febrer. Cada any les emissores commemoren el dia internacional amb programació especial o amb actes paral·lels. Des de fa uns anys, a més, a Barcelona es va posar en marxa l’escola de periodisme pràctic Radiofònics, que -com bé indica el seu nom- es va fundar pensant en com millorar la formació de futurs comunicadors de ràdio. Actualment, però, ofereixen ensenyaments de tot tipus de suport i gènere: sense oblidar la ràdio, també tenen cursos de televisió, de comunicació audiovisual, entreteniment, esports, premsa del cor o fórmula musical.
Tot un dia dedicat al present i futur de la ràdio
Aquest any, Radiofònics i El Nacional.cat s’han unit per celebrar plegats el dia mundial de la ràdio. Ho faran el dia que toca, el dimarts 13 de febrer en una jornada plena d’activitats concentrada a la llibreria Ona de Barcelona, que també col·labora en l’esdeveniment. El tret de sortida el donarà una taula rodona sobre els professionals responsables que la ràdio sigui possible però que normalment estan a l’altra banda del micròfon i per tant no tenen el protagonisme ni el coneixement de les grans estrelles. Així, de 10 a 11 del matí, s’asseuran per parlar de 'La ràdio des de la peixera' Cristina Gaggioli, coordinadora del Via Lliure de RAC1, Josep Maria Cases, JK, tècnic de so del mateix programa, Roger Cuixart, tècnic de so de Carrusel Deportivo de la Cadena Ser i Isabel Vinaixa, responsable de producció i logística d’esdeveniments de RAC1 i RAC105.
A dos quarts d’una, la conversa serà sobre una de les preguntes que es fan els responsables de totes les emissores del món: Cap a on va la ràdio? És cert que la digitalització ha comportat noves maneres d’escoltar la ràdio. Però això ha anat en detriment o a favor? És una amenaça o bé és una nova oportunitat de transformació? Contestaran a aquesta i altres preguntes quatre veus de la nova generació de comunicadors de Catalunya i responsables de diversos podcasts. Són Andreu Juanola, de La Sotana; Nil Marbà, d'El Silenci de la Rambla; Alba Riera, de La Turra; i Bernat Dedéu, de L’illa de Maians. Aquesta taula rodona la moderarà el director de Negoci Audiovisual de ElNacional, Jofre Llombart.
Llombart també serà l’encarregat de dirigir la tercera i última conversa a dos quarts de cinc de la tarda. Serà una taula rodona entre tres grans noms de la ràdio: Albert Om, Pepa Fernández i Xavier Solà. Els tres sumen milers d’hores de ràdio a les espatlles però sobretot, i aquest és l’eix central de la xerrada, en l’anomenada ràdio de companyia, és a dir, aquell tipus de programació, format, to i vocabulari que s’escapa de la pressa del dia a dia, de l’estrès opinatiu, i de les ràfegues estridents i en canvi opta per la conversa amable, les històries humanes, i especialment la interacció amb l’oient i l’acompanyament. Ràdio com la que feia Albert Om quan dirigia Islàndia a RAC1 o com la que fa Xavier Solà al capdavant de La Nit dels Ignorants, cada mitjanit a Catalunya Ràdio. Solà va ser durant molts anys el responsable, també a l’emissora pública, de El Suplement, el magazine dels matins del cap de setmana. I és que els dissabtes i diumenges són també un moment especial a la ràdio, amb un ritme diferent al d’entre setmana. D’això en sap molt la Pepa Fernández que durant vint anys ha liderat No es un día cualquiera, l’espai dels caps de setmana de Ràdio Nacional d’Espanya. Tots tres repassaran experiències, anècdotes i sensacions i reflexionaran en veu alta sobre el moment actual pel que passa la ràdio i quina salut té la funció d’acompanyament de les emissores.
Ràdio en directe, emissió amb públic
Però això no és tot: entre les diverses taules rodones també hi haurà espai per fer, veure i escoltar ràdio en directe. En dos moments del dia, i també a la Llibreria Ona, els alumnes de Radiofònics faran els seus programes a temps real per als assistents a les jornades. I com a plat fort de tot això, l’emissió en directe, a les 15.00 del podcast La ronda perversa dirigit i presentat per David Balaguer. Aquest podcast acaba de guanyar fa uns dies el premi Ràdio Associació de Catalunya en la categoria d’innovació. Abans de recollir el guardó, l’equip de la ronda perversa farà aquest programa especial amb dos convidats de luxe: l’actriu Sílvia Abril i el comunicador Marc Giró. Es dona la circumstància que Giró acaba de guanyar també dos premis: un Ondas pel Late Xou de RTVE i el nacional de comunicació que atorga la Generalitat.
On inscriure's per assistir
Així doncs, la Llibreria Ona serà la seu d’un dia de ràdio amb majúscules amb professionals, grans noms del sector, futurs comunicadors i tothom que vulgui ser-hi present. L’entrada és de franc en qualsevol dels esdeveniments programats però, això sí, cal registrar-se a través d’aquest enllaç perquè les places són limitades.