El ple municipal de l'Hospitalet de Llobregat denunciava aquest dimarts la greu situació que es viu a les escoles de la ciutat. Una situació que, segons una moció aprovada per unanimitat, comportava una "emergència educacional" a la segona ciutat més poblada de Catalunya. El motiu principal darrere d'aquest crit d'alerta és la greu massificació que hi ha a les aules, una situació que s'agreuja cada curs i que la comunitat educativa ha denunciat durant els últims tres anys. I és el nord de l'Hospitalet, on hi ha més centres d'alta complexitat, la zona que pateix la saturació de forma més preocupant.
Concretament, i segons les darreres dades públiques (del curs 2021-2022), aquest municipi acull la segona xifra més alta d'instituts de màxima complexitat de Catalunya —només per darrere de Barcelona—. Són un total de vuit, ubicats principalment a la zona nord de la ciutat, on es troben precisament els barris més saturats, com ara La Florida-Les Planes, La Torrassa-Collblanc i Can Serra-Pubilla Cases. Per davant, només la capital catalana, que amb més d'un milió i mig d'habitants reuneix fins a 13 instituts de màxima complexitat. Juntament amb l'Hospitalet, Sabadell també n'acumula vuit. I ja per darrere, destaquen municipis com Terrassa, Badalona i Santa Coloma de Gramenet. Les dades dels centres d'alta complexitat les té el Departament d'Educació, que no ha respost a una petició d'aquest mitjà per entregar-les.
Què són els centres de màxima complexitat?
Un centre de màxima complexitat (conegut amb les inicials CMC) és aquell en què la situació econòmica, personal i social de gran part dels alumnes genera dificultats a l'hora d'educar-los. Com que la classificació té en compte l'origen i el nivell d'instrucció i ocupació dels pares, a més de la vulnerabilitat socioeconòmica, es concentren en aquells barris amb més pobresa i conflictivitat.
Actualment, els centres catalans es classifiquen en quatre categories de complexitat: màxima, alta, baixa i estàndard. En funció de la seva posició, reben recursos addicionals, com ara més plantilla per atendre els alumnes, una figura amb el títol de Tècnic/a d'Integració Social, la participació en programes per atenuar les situacions personals de l'alumnat, a més de recursos econòmics. El 2021, va tenir lloc una reclassificació d'aquests centres que va provocar que molts rebaixessin la seva categoria, generant crítiques entre els representants del sector perquè comportava "una pèrdua de qualitat educativa, especialment pel que fa a l’atenció directa a l’alumnat", ja que eliminava els recursos addicionals d'alguns centres que encara els requerien.
Revertir la massificació
Per revertir la situació de massificació que hi ha a les aules de l'Hospitalet de Llobregat, la comunitat educativa demana mesures estructurals, com ara finançar adequadament l’educació amb l’equivalent al 6% del PIB de Catalunya, una exigència que han subratllat durant anys els sindicats del sector. D'altra banda, la moció aprovada també reclama reservar solars per a la construcció dels nous centres que facin falta per donar resposta a aquesta demanda creixent dels nous alumnes per posar fi a les construccions provisionals que hi ha a la ciutat. Mentre aquestes mesures estructurals no arriben, però, el ple municipal fa una crida al Govern de la Generalitat i al Parlament de Catalunya perquè flexibilitzi temporalment els criteris mínims que han de complir els solars destinats a la construcció de nous centres educatius a l'Hospitalet.