El català es troba en hores baixes. Les dades sociodemogràfiques continuen evidencien un retrocés de l'ús d'aquesta llengua a Catalunya i a la resta de territoris catalanoparlants, una realitat que preocupa els experts. Com cada any, Plataforma per la Llengua ha publicat aquest dimecres el seu tretzè Informe Cat, un recull de 50 claus per entendre l'estat de la llengua, amb dades compilades a partir d'estudis propis o externs. L'informe ofereix motius per ser optimista, però també convida al pessimisme amb algunes xifres. En resum: "el català està en emergència lingüística des de fa anys", afirma el president de l'entitat, Òscar Escuder, una realitat que "no s'està revertint". L'informe pot llegir-se a continuació.
Les dades més destacables
Entre la multitud de punts, en destaquen alguns. En matèria sociodemogràfica, per exemple, gairebé vuit de cada deu catalanoparlants consideren que per ser català és important saber parlar la llengua, una dada que segons Plataforma demostra "la forta identificació que hi ha entre la identitat de grup i la llengua catalana". Però hi ha dades alarmants. A les Illes Balears, més de la meitat dels habitants parlen sempre en castellà amb la família, mentre que els que ho fan només en català són poc més de la quarta part. I a Catalunya la realitat no és gaire millor, perquè només un 12% dels joves entre 15 i 34 anys parlen únicament el català com a llengua diària, mentre que entre aquest col·lectiu hi ha un 69% de catalanoparlants habituals i un 85% de castellanoparlants habituals.
També en el món de l'empresa i els serveis les xifres són desfavorables. Solament el 22,8% de les empreses a Catalunya havien ofert formació als seus treballadors per aprendre i perfeccionar el català. A més, un de cada tres catalanoparlants diu que té problemes per expressar-se en català als restaurants del país. I en matèria d'ensenyament, es demostra que molts alumnes catalanoparlants comencen a utilitzar habitualment el castellà en el pas de primària a secundària, mentre que els castellanoparlants no fan aquest canvi de llengua. També es destaca que el 86% de catalans opina que s'han de dissenyar polítiques per garantir l'ensenyament de la llengua a les persones migrades, i un 93% afirma que calen mesures perquè els infants dominin el català en acabar l'escolarització obligatòria. En aquest camp, un motiu per a l'optimisme a la Catalunya Nord és que el 86% dels joves francesos de 18 a 24 anys són favorables a l'ensenyament de les llengües regionals a l'escola pública.
Pel que fa al reconeixement, ara que el debat per fer oficial el català a la Unió Europea està sobre la taula, el suport a aquesta proposta ha augmentat 20 punts en un any a Catalunya i ja supera el 80%. L'informe també destaca que el català s'ha estrenat per fi al Congrés dels Diputats després de pràcticament dos segles d'exclusió. I finalment, les millors notícies arriben en el camp de la cultura i la tecnologia, amb dades com per exemple que la 41a Setmana del Llibre en Català va acabar amb 60.000 assistents i un 20% més de vendes, el potent naixement de la plataforma 3Cat, el fet que el català ha esdevingut la quarta llengua amb els 10.000 millors articles de la Viquipèdia, i s'ha convertit també en la llengua del món amb més talls de veu al repositori Common Voice.
