Emocionant troballa a Empúries. Els arqueòlegs han trobat una gerra petita del segle VI aC amb escenes d'un gimnàs, que va servir d'ofrena per aixecar una de les primeres cases de la colònia grega. La peça (que es coneix com a lècit) és de ceràmica àtica i representa una palestra, el lloc on s'entrenaven els joves. S'hi veu la silueta negra d'un corredor flanquejada per dues figures que l'observen. Els alumnes del 78è Curs d'Arqueologia l'han localitzat a la base d'un dels murs d'una casa de la Neàpolis, la ciutat que va néixer a redós del primer port d'Empúries. "La gerreta ens explica un costum ancestral que ja seguien aquells primers grecs de fa més de 2.500 anys i que ha perdurat fins avui", ha dit a l'ACN Pere Castanyer, arqueòleg del jaciment.
L'excavació s'emmarca en el projecte que va impulsar Empúries, subseu del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), i que vincula l'evolució del jaciment amb els seus espais portuaris. Els estudiants han excavat restes de cases gregues que s'estenen des del moment fundacional de la Neàpolis (la segona meitat del segle VI aC) fins als segles IV i III aC. En una de les illes, just a la base del mur d'una de les cases, és on ha aparegut el flascó o lècit. És una gerra petita, de coll estret, que es va enterrar com a ofrena als déus en el moment de construir l'habitatge. Castanyer ha concretat que les restes de la casa daten de finals del VI o d'inicis del V aC, de manera que "és una de les primeres que hauria ocupat el sector de la Neàpolis".
Què contenia el lècit d'Empúries?
El lècit mostra una escena de palestra, els gimnasos de l'antiga Grècia on els joves s'entrenaven per enfortir-hi el cos i la ment. A la gerreta, s'hi veu la silueta negra d'un corredor en actitud atlètica, flanquejada per dues més que l'observen. Entre els objectes penjats al seu damunt, s'hi distingeix un disc. "Aquest flascó forma part de les produccions de figures negres d'època ja avançada, de finals del segle VI aC", ha dit l'arqueòleg, en referència al fet que les siluetes van donar pas a la tècnica de les figures roges, amb els motius en reserva sobre el fons de vernís negre.
Durant l'antiguitat, els flascons o lècits contenien olis perfumats. El que s'ha trobat a Empúries ha perdut l'embocadura i una zona del recipient s'ha escrostonat, però els arqueòlegs podran reconstruir aquesta última part perquè s'ha trobat la peça. En el laboratori es buidarà la terra que s'ha dipositat dins la gerreta per intentar saber què contenia. "Veurem si això ens permetrà revelar què s'hi va posar com a ofrena o bé si en queda algun rastre", ha explicat Castanyer, que ha afegit que "si va contenir oli o un altre líquid, els greixos queden impregnats i podrem identificar-ho".
Ja s'han trobat altres gerretes dipositades com a ofrena, però l'arqueòleg ha fet valdre que aquesta "explica una de les pràctiques que seguien els primers grecs d'Empúries a l'hora de construir les seves cases". Es tracta d'un costum ancestral que ha perdurat fins als nostres dies, com els actes de col·locació d'una primera pedra, amb un cilindre que pot contenir els diaris d'aquell dia i monedes en curs: "Això no és cap altra cosa que allò que ja van fer aquests grecs ara fa més de 2.500 anys quan van fundar la ciutat". De fet, a Empúries es veu com aquesta mena de ritus també van perviure a l'època romana.
Les excavacions fetes pels alumnes del 78è Curs d'Arqueologia d'Empúries també han permès aprofundir més en la vida quotidiana de la Neàpolis. Segons Castanyer, entre les cases que s'han excavat s'han trobat les restes d'una estança que podria haver acollit una cuina o un gineceu (un espai destinat exclusivament per a les dones). L'arqueòleg destaca que al sector més a llevant de l'antic barri nord s'han trobat restes de forns que segurament es destinarien a treballar el ferro: "Són forns possiblement vinculats a l'activitat metal·lúrgica, que estarien associats o bé formarien part de la façana d'alguna edificació; una pràctica que precisament també hem documentat en altres sectors de la ciutat grega, com l'àgora o l'estoa". Finalment, les peces quotidianes han permès desenterrar diferents monedes, que formarien part de les primeres encunyacions que es van fer a Empúries a partir de finals del IV, així com un braçalet fet d'os amb decoració estriada.