El Govern i familiars provinents d'una cinquantena de localitats de les Terres de l'Ebre han retut homenatge aquest dissabte a les més de 200 víctimes del franquisme que van morir per malaltia o afusellades a l'antiga presó de Pilats, a Tarragona. L'acte, que ha comptat amb la presència de la consellera de Justícia, Drets i Memòria en funcions, Gemma Ubasart, s'ha celebrat al cementiri local, a on hi ha diverses fosses comunes amb restes òssies de moltes d'aquestes víctimes. Per a alguns dels familiars ha estat una reparació emocional necessària, han assegurat, en tant que en alguns dels casos havien desconegut durant anys el parador dels seus parents i ara ha estat el primer cop que visitaven les seves restes.
S'estima que van ser 233 els habitants de la zona de l'Ebre que van morir empresonats o bé a conseqüència de malalties mentre estaven interns en aquesta presó entre el 1939 i 1945, l'any final i els posteriors a la Guerra Civil. Hi eren allà represaliats per les seves vinculacions amb el bàndol republicà o amb el món sindicalista. "El seu és un llegat imprescindible per entendre la història recent del país, així com la tradició republicana a Catalunya, que avui i sempre reivindicarem", ha afirmat la consellera Ubasart aquest matí en l'acte. Els familiars de les víctimes han expressat el seu desig de continuar commemorant-les i d'explicar "per què van lluitar i quins són els perills del feixisme", com ha expressat Maite Pastor, neta de Joan Pastor, afusellat el 21 de juny de 1939 a Tarragona i inhumat en una fossa del cementiri.
Reparació
Abans dels parlaments, els assistents han participat d'una visita guiada de la mà del doctor en història de la Universitat Rovira i Virgili Xavier Tolosana, de forma que han pogut veure les tres fosses comunes dignificades que es troben en aquest cementiri tarragoní. En alguns casos, la visita ha estat el primer cop que veien l'espai on es troben les restes dels seus parents. És el cas de la Mª Carme Franch, d'Amposta, qui ha aconseguit saber on està el seu avi. "No se'n parlava, no sabíem més que el fet que al meu avi el van afusellar. Mai vam saber el perquè, ni què havia fet. El meu pare sempre deia que havia sabut per amics que l'havien afusellat sense que tingués delictes de sang a les mans. Llegint llibres hem sabut que va pertànyer al Comitè Revolucionari d'Amposta i un sindicat", ha explicat, en declaracions a l'ACN. A través de la llei de memòria històrica, Franch va poder ubicar les restes del seu avi al cementiri de Tarragona.
En l'homenatge també han participat altres testimonis de familiars de víctimes ebrenques, que han compartit les històries que els han marcat al llarg de les generacions. Com Vicent Casanova, veí de Sant Jaume d'Enveja Úbeda i net de Josep Úbeda Badia, qui va evitar que es fes una 'saca' de presos entre els veïns, alguns dels quals, de dretes. "Quan es va acabar la guerra, el van empresonar i jutjar. El meu avi va demanar molts avals a la gent del poble que havia salvat, però no li van fer mai. Ell va salvar als de dretes i a ell no el van voler salvar, suposo que per no donar-li les gràcies després tota la vida", ha recordat.
Evitar la repetició de la "barbàrie"
Durant la seva intervenció, la consellera Ubasart també ha posat èmfasi en el llegat democràtic i republicà: "Com a país, decidim recordar la lluita antifranquista no com un exercici de nostàlgia, sinó com una eina per reforçar la qualitat democràtica i fomentar la cultura de la pau i dels drets humans", ha asseverat. Alhora, la titular de Justícia ha focalitzat el missatge envers el conjunt de la societat i més concretament, els més joves, per ser conscients d'aquests valors i evitar la repetició "d'aquella barbàrie". El d'aquest dissabte ha estat el primer homenatge centrat en les víctimes ebrenques, un gest que Ubasart ha afirmat "que el país devia". L'acte s'ha donat per finalitzat amb una ofrena floral conjunta davant el grup escultòric 'Dignitat', ubicat en una de les fosses comunes on hi ha restes de persones represaliades. Alhora, s'han llegit un per un els 233 noms de les víctimes ebrenques reconegudes.