La gallega Laura Fernández Abalde ha deixat un emotiu missatge abans de rebre l'eutanàsia que tant va defensar. "Em sembla un colofó que ni en una pel·lícula de Hollywood, mai em vaig esperar un final de vida tan bonic com aquest", diu en un vídeo de comiat per a l'associació Derecho a Morir Dignamente (DMD) —a la qual ella pertanyia des del 2006.

La dona, de 67 anys, ha rebut l'eutanàsia aquest dimarts cap a les 10.00 hores envoltada de familiars, d'una representant de DMD i de l'equip mèdic. Patia un melanoma d'uretra amb mal diagnòstic i la seva situació era terminal. A l'octubre va ingressar en cures pal·liatives de l'Hospital Meixoeiro de Vigo i a finals de mes va cursar la primera sol·licitud per a la mort assistida. La setmana passada va fer la segona petició —entre cadascuna han de passar quinze dies—, després que el seu cas saltés a l'esfera política. Divendres, la Laura va saber que la seva sol·licitud va ser aprovada i que rebria l'eutanàsia a principis d'aquesta setmana, després de "vèncer els entrebancs burocràtics d'un Servei Gallec de Salut entestat a fer una lectura reglamentista" de la llei. "La insistència de Laura i la seva repercussió mediàtica han aconseguit el que semblava impossible: autoritzar una eutanàsia en la meitat del termini previst", han valorat des de l'associació.

"Morir, morirem tots. Però la forma de morir que jo he escollit em sembla meravellosa", diu en el vídeo, on assegura que se sent "afortunada" des que es va fer sòcia de DMD. Ho compara amb una assegurança: "Hi ha gent que fent-se una assegurança de vida està encantada. Ser sòcia de DMD, per a mi, és tranquil·litat. Qualsevol cosa que tingui a veure amb la mort, sé que puc consultar-la amb algú". Des de l'associació li diuen que la seva experiència és una "lliçó", i això a ella la reconforta. "Si només que aprengueu alguna cosa d'aquesta experiència meva que sigui bo per a vosaltres, em sento afortunadíssima", conclou.

Va ser activista del moviment veïnal de Vigo, una apassionada dels passejos per la muntanya ("sense auriculars, xerrant i mirant el paisatge") i integrant de la direcció de DMD Galícia des de fa anys. Ambiciosa en la lluita pel dret a morir dignament, advertia que "en els pròxims anys, en el nostre país, caldrà lluitar per mantenir l'aconseguit amb la llei d'eutanàsia, reclamar el seu compliment efectiu, i per això la gent ha de reflexionar bé a l'hora de votar, i no donar suport a forces o partits que intenten restringir drets com la mort digna o l'avortament".

Laura Fernández, sense por

La Laura deia que afrontava el final sense por, només temorosa de les agulles per posar les vies. "Serà com una anestèsia total, una mort feliç", assegurava aquests últims dies. I rebutjava l'equiparació amb Ramón Sampedro: "Òbviament, coincidim en la lluita, i la meva va començar en gran manera pel seu exemple, però el Ramón va tenir una mala vida i una mala mort, jo vaig tenir una bona vida i tindré una bona mort". Des de DMD li han agraït la seva lluita "incansable", alhora que han donat les gràcies a tothom qui ha intervingut i ha tingut cura d'ella en aquesta última etapa —com el seu equip assistencial.

Com ja hem dit, el cas havia arribat a l'espera política. El PSOE argumentava que la Xunta de Galícia s'equivocava en la prestació del dret a la mort digna perquè imposava una "burocràcia asfixiant" a les persones en situacions límit (com la de la Laura), així com assenyalava que aquest procés havia de respectar la seva dignitat i la seva decisió personal de morir en pau. En canvi, el govern autonòmic del PP va respondre que complia "estrictament" els procediments establerts en la llei.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!