El seneci del Cap (Senecio inaequidens) és una de les plantes més perilloses de Catalunya, tot i que sembli una simple margarida de color groc. És tòxica per al bestiar, devastadora per a la flora autòctona i una amenaça per al futur de les pastures de muntanya. Provinent de l'Àfrica, es va introduir a Europa amb llana importada i va arribar a Catalunya fa uns 40 anys. Els prats de muntanya del Pirineu han estat un lloc adient perquè s'hi desenvolupi, amb una expansió enorme. En declaracions a l'ACN, el director del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), Joan Pino, ha descartat que es pugui erradicar i ha apuntat que és important controlar-la en espais protegits per la seva biodiversitat: "No podem fer res més que això". En aquest context, és oportú preguntar-se què en sabem del seneci del Cap, la perillosa planta invasora que amenaça les pastures del Pirineu.
El canvi climàtic i la globalització han provocat la introducció d'aquesta mena d'espècies, fins al punt que el 20% de les més de 1.600 espècies exòtiques detectades a Catalunya són invasores. "Vol dir això que Catalunya ha estat molt envaïda? Sí, però també vol dir que ens hem dedicat a estudiar-les i, per això, sabem que en tenim moltes", ha explicat Pino. Com a mínim, el seneci del Cap està molt localitzat al Pirineu i no es pot expandir "massa" a la resta del país.
El seneci, una planta "imparable"
El seu període de reproducció és llarg: depenent de l'any, pot anar des del març al desembre, i la seva màxima capacitat reproductiva és a la tardor. Cada planta pot produir 10.000 llavors cada any, que es dispersen amb el vent, tot i que els fruits també poden ser transportats accidentalment amb els ramats o els vehicles de motor. A més, és resistent a la sequera i als herbicides, de manera que només es pot erradicar si s'arrenca de manera manual abans de la seva floració. "Això no evita que l'espècie desaparegui perquè produeix moltes llavors que poden persistir a terra durant anys, i això vol dir que s'han de fer actuacions repetides en el temps. No serveix fer una única campanya d'arrencada", ha aclarit el director del CREAF.
El seneci del Cap és al Parc Natural del Cadí-Moixeró des de fa unes tres dècades i, des d'aleshores, s'han fet campanyes per intentar mitigar-ne la presència. Es fan amb la brigada i també s'intenta que els ramaders col·laborin. Ara, es posarà en marxa un programa d'eliminació d'espècies exòtiques a diversos parcs naturals de Catalunya que, en el cas del seneci, s'arrencarà a la Garrotxa, al Cadí-Moixeró i a l'Alt Pirineu. El programa aconseguirà reduir-ne la presència en aquests indrets, però Joan Casòliva, tècnic del Parc Natural del Cadí-Moixeró, ha avisat a l'ACN que l'avenç de la planta és "imparable". En el cas d'aquest parc natural, el seneci del Cap substitueix la vegetació de pastura i, per tant, fa desaparèixer les pastures de muntanya —que representen unes 12.000 hectàrees de les 41.000 que hi ha al parc.
Preocupació entre els ramaders
Els ramaders que pasturen les muntanyes del Pirineu s'han mostrat preocupats per la proliferació de la planta. El president de la Federació Raça Bruna dels Pirineus, Joan Noguera, ha apuntat a l'ACN que els mateixos ramaders l'intenten treure de manera manual per evitar que colonitzi els prats. "En llocs on n'hi ha poca ho intentem, però quan està tan estesa, treure-la manualment és molt complicat i els ramaders ja tenim prou feina com per dedicar-nos a ser gestors del seneci", ha assenyalat. El que més preocupa és l'afectació que tenen sobre les pastures de muntanya: "Està fent estralls i les pastures estan en risc. (...) El seneci serà un problema greu".
El problema s'agreuja si tenim en compte que les pastures de muntanya són clau per mantenir un paisatge mosaic i lluitar contra els incendis forestals. És per això que Casòliva conclou: "Són decisives per a la biodiversitat perquè hi ha molts animals que viuen al bosc i mengen als prats. Com més superfície de pastures mantenim, menys pressió fan els herbívors salvatges, com isards o cérvols, per damunt dels herbívors domèstics".