Encarna Orduna (Tarragona, 1968), degana del Col·legi de l’Advocacia de Reus des del 2016, ha assumit, recentment, la presidència del Consell de l’Advocacia Catalana, càrrec que anualment encapçalen cada un dels degans i deganes dels 14 col·legis de l’advocacia catalans. Llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona, Orduna exerceix com a advocada en un despatx de Cambrils des de l’any 1992, i ha estat professora de l’Escola de Pràctica Jurídica Guillem Maria de Brocà, del Col·legi de l’Advocacia de Reus, i del Màster d’Accés a l’Advocacia de la Universitat Rovira i Virgili, i ha format part de la comissió d’Igualtat del Consell. En aquesta entrevista, Orduna repassa la feina del Consell -que aquest 10 de juny complirà 40 anys, en constituir-se el 1983 a Tortosa-, així com els recursos que calen per garantir els drets de la ciutadania.
El Consell de l’Advocacia Catalana compleix 40 anys aquest any. Han evolucionat els seus reptes?
Molt! Nosaltres, l’advocacia, hem avançat amb la societat. I el més important és que els 14 col·legis de l’Advocacia Catalana hem anat junts de la mà i en moltes àmbits hem estat pioners. La més recent, és el protocol per a l'atenció de les víctimes de violència masclista a les comissaries, que vam presentar al Parlament l’altre dia. També en temes de la llengua, fa dos anys que treballem en el Compendium, que és una base de dades, amb formularis, articles i terminologia catalana perquè els nostres companys i tot el món jurídic pugui usar el català. I hem millorat molt en donar un servei de qualitat a la ciutadania en el Torn d’Ofici. La nostra professió està al costat de la ciutadania, i veu el dia a dia de la ciutadania.
Continua sent necessari el Consell de l’Advocacia Catalana?
Sí, i tant! Volem ser una eina per als nostres companys i companyes, per emparar els drets de la professió i defensar-la, que és el nostre deure, però també per anar junts amb la societat, evolucionar junts. Ara, per exemple tenim una comissió de Drets Humans, i aquesta setmana farem sessions sobre l’advocacia amenaçada, no només a nivell nacional sinó també a l’àmbit internacional, com ara a l’Afganistan, Filipines i Mèxic. Som multidisciplinaris. Precisament per ser 14 col·legis, tenim les tasques repartides entre nosaltres.
L'advocacia catalana ha estat pionera en molts àmbits. Avancem al costat del ciutadà
Quins són els objectius principals que es marca en el seu mandat?
Doncs, consolidar la nostra institució com una eina útil per a l’advocacia, que vegin que sortim a defensar-los i a emparar-los. També contribuir a la millora de l’Administració de Justícia, a més aquest any serà molt important perquè s’aprovaran els projectes de llei d’eficiència organitzativa, processal i digital, i hem d’estar molt atents perquè tindrà un impacte en l’advocacia. També treballem molt en millorar el torn d’ofici i l’assistència de justícia gratuïta, que treballem des dels col·legis. Augmentar l’ús del català en la Justícia també és una de les nostres implicacions, i posar noves eines i treballar conjuntament amb les administracions pel que fa a violència masclista i protecció a les dones víctimes. Aquestes en són algunes.
En la seva presentació, a la plana web del Consell, afirma que “hi ha una pèrdua de confiança de la ciutadania en la Justícia”. A què es refereix?
Sobretot per la lentitud. Una de les màximes que tenim és que si la justícia és lenta, no hi ha justícia. El que vol el ciutadà és una resposta ràpida i la situació actual dels nostres partits judicials és molt diversificada, evidentment, però necessitem més jutjats, també mitjans personals i millora d’edificis. Pero sobretot cal una bona organització i l’estabilitat de jutges i funcionaris a les nostres demarcacions. Per exemple, en el cas de Reus, que és el que conec, hi ha molta mobilitat, molts canvis. I, un jutjat que porta un assumpte, i en tres anys ha passat per cinc jutges diferents, no pot tenir una resposta ràpida. I després hi ha jutjats que tenen una ràtio de feina molt per damunt de les seves possibilitats i hi ha companys que d’un tema laboral li han assenyalat ara pel 2024! Com li expliques al teu client que el 2024 tindrà el judici pel seu acomiadament o una indemnització? L’advocacia que estem cada dia als jutjats, ho denunciem i fem reunions amb les administracions perquè ho resolguin.
El que vol el ciutadà és una resposta ràpida. Com li expliques al teu client que el judici pel seu acomiadament serà el 2024?
Recentment, el Departament de Justícia informava que en certes demandes de petites quantitats, el ciutadà ho pot reclamar al jutjat de forma telemàtica i sense necessitar advocat. Les noves tecnologies posen en perill l’ofici de l’advocacia?
Ho diu la llei. Però, evidentment, l’advocacia ha de participar en tots els procediments judicials perquè és la millora manera de garantir al ciutadà que tingui els seus drets garantits.
D’altra banda, s’afirma que s’han reinterpretat lleis i el Codi Penal per anar contra el moviment independentista català, des de polítics a manifestats. Ho comparteix?
Com a institució no avaluem les decisions judicials. En els procediments, els jutges dicten sentències i en unes podem estar més o menys d’acord. Com a institució el que intentem fer és que l’Administració de Justícia funcioni, intentar millorar-la, i defensar els drets dels nostres companys. Per exemple, en el tema Pegasus, com el secret professional pot haver estat afectat aquí vam emparar un company (Andreu van den Eynde) i ens hem personat com a acusació particular al jutjat. Si es vulneren drets dels companys, és on hem d’actuar. Defensem els seus drets.
Com a institució no avaluem les decisions judicials. Intentem que l'Adminstració de Justícia funcioni i defensem els drets dels companys, com en el cas Pegasus
El Consell ha impulsat una nova formació en violència masclista per a advocats. Els infants i els adolescents estan prou protegits front aquesta violència?
Sempre hem fet formació en violència de gènere perquè l’advocat o advocada que realitza l’atenció a aquestes víctimes n’ha d’estar format. Ara, amb l'aprovació de llei catalana 17/2020 que va modificar la del 2008, que és violència masclista en general, l’hem adaptat més. Des dels col·legis oferim una formació continua als advocat. Pel que fa als infants, vam fer una jornada a Manresa el desembre passat i vam concloure que és prioritari la lluita contra la violència als infants i adolescents. I creiem que s’ha de fer un treball conjunt i coordinat a l’àmbit jurídic i també assistencial. I en les jornades parlàvem que en els casos de la violència, els nens són molt importants perquè tot el seu desenvolupament posterior per ser adult es viurà al voltant d’un trauma. Hem de ser conscients i ho veiem els advocats i advocades quan anem als jutjats. I cal una resposta coordinar entre tots.
Què veuen els advocats als jutjats?
Que els hi afecta molt. Cada cop els nanos tenen més problemes. I això es veu als centres escolars. Quan parlem de la violència masclista, ens centrem en la dona, però si aquesta dona té fills, ells veuen o pateixen aquesta violència. A més, també hi ha parricidis. I cal que les administracions posin més recursos per atendre aquests nens. L’advocacia veu el dia a dia de la societat. I també es important que les administracions ens cridin perquè donem el nostre punt de vista i ajudar per donar una solució coordinada entre tots.
Abans ha citat el nou torn d’ofici en què els advocats atenen a les víctimes de violència masclista a les comissaries. Funciona?
Sí. Recordo que la modificació de la llei catalana va entrar en vigor un 24 de desembre i , al gener ja vam començar a treballar-ho. A la llei hi ha un article que indica que quan una víctima va a la comissaria de Mossos o una policia local, aquests han de trucar a l’advocat de guàrdia per assistir-la. El territori català és molt extens i divers, no és el mateix Barcelona que Lleida, que té una gran extensió. Amb aquesta situació diversa vam estar treballant els 14 col·legis, i vam fer un protocol que dèiem com havia d’actuar el col·legi i l’advocat. Vam fixar que l’assistència es faria com a màxim en una hora, i si no pot anar-hi, que pugui trucar a la víctima i assessorar-la per presentar la denúncia, i l’endemà ja anar preparats al jutjat.
Es compleix aquesta assistència a tot el territori català?
Sí. En dos anys, hem passat a un 75% d'assistència , alguns casos 80%, a les comissaries en tot el territori. És a dir, que tres de cada quatre dones que van a la comissaria dels Mossos o policies locals i ha posat una denúncia, s’activa un advocat. Això és importantíssim. Agraeixo als departaments d’Interior i Justícia aquesta tasca de coordinació i que el protocol sigui una realitat. Però, l’advocacia ha estat a l’alçada i més; ara necessitem més recursos. Necessitem més advocats per assistir a les víctimes en aquestes guàrdies específiques i especialitzades, però també recursos i millors retribucions.
A quins recursos es refereix?
Per exemple, a Reus només hi ha un advocat que cobreix els casos de violència masclista de tot el partit judicial, que el poden trucar de Reus o de Cambrils. I per estar de guàrdia és cobra menys que per assistir a un detingut. I hem activat una llista d’advocats voluntaris, que només cobra si fan l’assistència i cobren una misèria.
Què cobren?
Doncs, per disponibilitat uns 65 euros, i per assistència a un detingut uns 179 euros, i quan són més de tres persones assistides, uns 358 euros. El que passa és que hi ha partits judicials, com ara Sabadell, Berga, Igualada que no es cobra per estar disponible. Això ho fixa el Departament de Justícia, i li demanem que s’hauria de millorar tant la guàrdia com l’assistència al detingut, tot i que no oblidem que el torn d’ofici és un servei a la ciutadania. Però insisteixo, no tot el territori català cobra per guàrdia. Per això, el que volem fer és una racionalització del sistema de guàrdies del torn d’ofici a tot el territori català, amb una retribució digna per a tots els companys i companyes.
Volem racionalitzar el sistema de guàrdies del torn d'ofici a tot el territori català, ja que no es cobra igual
El Consell va fer un informe aquest estiu on denuncia espais indignes als jutjats per atendre les víctimes de violència masclista. S’ha resolt?
No encara no, tot i que el Departament de Justícia ha indicat que ho està mirant. Això és una feina que es va realitzar des de la comissió contra la violència masclista i la igualtat que tenim al Consell. Si no hi ha espais dignes als jutjats, revictimitzem la víctima, i també cal una especial sensibilització dels jutges i també dels advocats. A vegades, no és qüestió de diners, sinó buscar solucions i reubicacions als jutjats. És una de les nostres reivindicacions.
L’advocacia és una de les professions amb més dones. Hi ha masclisme a la professió i en els despatxos?
Tornem a ser pioners. Aquest any quan prenguin possessió del seu càrrec electe per primera vegada hi haurà 9 dones deganes i 5 homes degans al Consell. No s’ha vist en cap lloc d’Espanya. Vam arribar a ser set i set, però, mai majoria de dones. Quan vaig arribar al Consell, eren 13 homes i jo era l’única dona. Abans, van haver-hi dones que van obrir el camí. És un reflex de la societat. Això no vol dir que no es donin situacions de masclisme. I des de la comissió d’Igualtat hem impulsat la creació d’un canal de denúncies per aquelles advocades que hagin pogut patir masclisme en els jutjats o als despatxos professionals. Ara ho hem acordat i l'implantarem. No hem tingut cap cas concret, però, hem pensat que cal posar els mitjans per si passa, i com a institució defensar l'advocada on sigui.
L'Advocacia Catalana obrirà un canal de denúncies enfront el masclisme per a advocades
Vostè ha patit masclisme?
No he patit masclisme com a tal, però sí que per a mi ha sigut molt difícil la conciliació professional. Si vols prosperar, hi ha un moment que has d’escollir entre la vida professional o pensar que tens dos fills. Ara en la meva junta, tinc companys joves que tenen fills i fan la conciliació, i és una bona notícia. En el meu cas, he tingut molta ajuda de la família, però la conciliació és molt dura. És complicat dur-ho tot.
El Govern ha anunciat que prorroga aquest any la partida de 233.000 euros per pagar 20 euros per cada escrit del torn d’ofici presentat en català. És suficient?
Per a nosaltres, mai és suficient (riu).
Té dades del 2022?
Dels 6.346 advocats que estan inscrits al torn d’ofici, uns 1.231 estaven inscrit al programa del català l'any passat. És un 19,40%. Catalunya no és terra d’opositors a jutges i fiscals, i també vam demanar a Justícia que s’impulsessin beques a futurs jutges a Catalunya. És cert, però que l’advocacia tenim una responsabilitat. Molts vam estudiar en castellà i en entrar al jutjat canviem el xip i parlem en castellà. I una mesura era fomentar el català amb aquests escrits. El Compemdium.cat també és impulsat des del Consell i hi ha moltes institucions adherides, com el Col·legi d’Advocats de Perpinyà, el d’Andorra, universitats...I Compendium.cat, és una base da dades molt senzilla d’usar, on hi ha formularis de demandes en català, terminologia jurídica per ajudar a presentar els escrits en català.
Un 19,4% dels advocats del torn d'ofici participen en el programa de presentar els escrits en català
L’advocacia té deures pendents per augmentar l’ús del català a la Justícia?
Sí es clar. Tots tenim deures pendents.
Se superarà així la magre xifra de 7% de sentències en català?
Ho esperem. Són diverses mesures que ajuden als companys, i si presentes un escrit en català tota la tramitació ho ha de ser. És cert, que quan arribes al jutjat, normalment, es parla castellà perquè molts jutges, fiscals i lletrats de l’Administració de Justícia venen de fora de Catalunya. Molts s’adapten, i hi ha qui aposta per fer-ho en català.
Reben queixes de ciutadans, que no poden expressar-se en la llengua pròpia al jutjat?
Nosaltres defensem que tothom s’ha de poder defensar en la llengua pròpia. La comissió de Llengua és una de les primeres que es va crear al Consell per defensar l’ús del català a la Justícia, i una de les seves tasques és defensar qualsevol advocat si té un problema ell o el seu client en un jutjat per expressar-se en català. Tenim casos puntuals, pocs, però en tenim.
L’anterior consellera, Lourdes Ciuró, va impulsar la modificació del Codi Civil Català per tal que veïns i ajuntaments poguessin denunciar ocupacions violentes d’habitatges. I l’actual consellera, Gemma Ubasart, l’ha aturat en considerar que es pot criminalitzar tota ocupació. Què n’opina l’advocacia?
És un problema persistent i que ens preocupa molt perquè afecta la ciutadania. Vam fer un congrés d’ocupació a Mataró, i recentment el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona. Necessitem una solució, i des de l’advocacia també impulsem reformes legislatives, i en aquest cas volem donar la nostra visió. Vivim cada dia llançaments i ocupacions que afecten a la ciutadania.