L’electrocució d’aus protegides en torres antigues d’alta i mitja tensió és una realitat a Catalunya, reportada al detall pel cos d’Agents Rurals, però la companyia Endesa no incompliria la normativa vigent. És l’argument exposat per l’Audiència de Barcelona, que fins i tot expressa “cert dubte en l’encaix penal” de la investigació pel delicte contra el Medi Ambient atribuït a l’elèctrica i a sis directius investigats des del 2021 per un jutge de Vic, a qui el tribunal tomba la mesura cautelar acordada perquè E-Distribució arregli totes les torres del partit judicial de Vic, com exigia la Fiscalia. Aquesta resolució és del gener passat, però la companyia Endesa l’ha volgut explicar ara a ElNacional.cat per rebatre les acusacions de la Fiscalia de Medi Ambient que incompleix la normativa reguladora de protecció de l’avifauna. "Tenim el ple convenciment que complim la llei", afirmen fonts d'Endesa, que a banda de la via penal, precisen que el Govern, ha deixat prescriure unes 200 multes que li ha imposat en els darrers quatre anys per electrocució d'ocells perquè compleix la norma.
La disputa legal és la interpretació del reial decret (RD) 1432/2008, que desenvolupa la Llei 42/2007, de Patrimoni Natural i Biodiversitat, que imposa els criteris de protecció del cablejat per evitar l’electrocució d’ocells, obligat en les noves torres i de les antigues s’estableix una adaptació en fases.
Finançament, la clau
A més, s’interpreta de forma oposada una sentència del Tribunal Suprem que valida el RD 542/20, i que precisa que s'han de garantir la seguretat de totes les torres vers les persones i el medi. A parer d’Endesa, l’obligació de posar proteccions a les torres s'ha de complir un cop es rep el finançament per part del Ministeri de Medi Ambient i en certes zones protegides, mentre que per a la Fiscalia no hi ha cap limitació d'execució, ni de zones protegides.
En aquest sentit, Endesa detalla que ha rebut la primera subvenció de l’any 2020, xifrada amb 283.000 euros, per arreglar 89 torres en zones d’especial protecció. I que se li ha confirmat una segona subvenció per aquest any i fins al 2025 de 2,4 milions d’euros per arreglar unes 770 torres.
Més de 3.600 torres adaptades
Paral·lelament al finançament estatal, Endesa (que té el 95% del mercat elèctric a Catalunya) i la Generalitat van signar un conveni el 2020 per arreglar les antigues torres aèries de mitja tensió (de 25.000 vols) més enllà de les que marca el reial decret de 2008, i que el Departament d’Acció Climàtica fixa les zones prioritàries. El 2022 van acordar de posar un aïllador (amb un cost d’uns 3.500 euros la unitat) a unes 500 torres o suport a l’any, que en aquest cas paga l’empresa, a banda de l'actuació de brigades especialitzades amb uniforme específic per no electrocutar-se.
Experts de la companyia detallen que per criteris econòmics i ambientals no totes les torres de la xarxa aèria anterior a 2008 (uns 18.000 km, el 53% del total) haurien de ser arreglades. Hi precisen que des del 2018 han adaptat 3.600 torres de tota aquesta xarxa, que té 210.000 suports. I, quantes torres o pals antics falten per posar un aïllador per protegir les aus? La resposta, indiquen, la té Acció Climàtica, que consultats per ElNacional.cat, encara no han contestat.
Tot i els esforços, els Agents Rurals de Catalunya informen que 737 aus s’han accidentat en línies elèctriques a Catalunya des de l’1 de gener a 31 d’octubre d’aquest any.
Unes 200 multes arxivades
Endesa fins i tot no amaga que la Generalitat li ha imposat en els darrers quatre anys unes 200 multes (de menys de 30.000 euros cada una) per l’electrocució d’ocells - la majoria coincidint amb la querella de la Fiscalia, i malgrat tenir el conveni de treball conjunt d’actuacions-, però que gran part ha prescrit per falta de resposta de l’administració. Hi afegeix que dels 27 recursos que ha presentat a jutjats del contenciós administratiu contra multes imposades per la Generalitat per la mort d’ocells electrocutats, tots els han guanyat, menys un.
El jutjat contenciós administratiu 13 de Barcelona va ser el primer que va donar la raó a Endesa, l’abril de 2021. Hi exposa que Endesa “no va incomplir cap obligació” perquè el reial decret de 2008 que desenvolupa la Llei 42/2007, especifica, que hi haurà zones d’especial protecció, en les quals les elèctriques hauran de protegir les seves torres per evitar la col·lisió i electrocució d’aus salvatges, a partir del pressupost que aporti el Ministeri de Medi Ambient. Davant la falta d'aquesta subvenció i que la norma de 2013 de la Generalitat establia les fases d’actuació i on va morir l'animal encara no s’havia arribat a la zona a actuar, la jutgessa li retira la sanció en considerar que no ha negligit en les seves obligacions. El jutjat contenciós administratiu 8 de Barcelona, el juliol passat, gairebé fa el mateix raonament i revoca una sanció administrativa per la mort d’un ocell electrocutat en una zona no adaptada.
Querella de Vic ampliada
Endesa ha volgut aclarir la situació jurídica que té pel que fa a la protecció de l’avifauna a Catalunya, de la qual sosté que és l’únic territori on viu tanta pressió per la via penal, davant les darreres accions. En concret, el nou jutge responsable del jutjat de Primera Instància i Instrucció número 1 de Vic ha acordat ampliar la investigació sobre l’electrocució d’aus en torres elèctriques de la companyia Endesa de la comarca d’Osona a tota la província de Barcelona i fins a l’actualitat i que s'indiquin els directius de la companyia en aquesta àrea i temps, davant la denúncia del fiscal de Medi Ambient, Antoni Pelegrín, que “la situació de risc persisteix” i els fets “tenen connexitat”.
La Fiscalia de Barcelona va interposar una querella per la mort d’ocells protegits el maig de 2021 i es va centrar a la comarca d’Osona i en el període 2018-2020, amb el detall d’unes 300 electrocucions d’aus protegides, com ara voltors i cigonyes. Habitualment, les aus moren quan estan en una torre i en estirar les ales, toquen un dels cables, i s'electrocuten perquè el seu cos està en diferents potències elèctriques. La companyia ha presentat recursos per tal que el jutjat de Vic acoti el temps d’investigació, ja que des de la Fiscalia es van aportant tots els atestats nous d’aus electrocutades.
Per la seva part, la Fiscalia de Tarragona també va presentar una querella per la mort per electrocució de centenars aus protegides, que es va arxivar en primera instància i ara està pendent del que digui l’Audiència de Tarragona.