A partir d'aquest dimarts 25 de febrer i fins al 4 de març unes 570.000 famílies del País Valencià podran participar en una consulta impulsada pel Govern del president Carlos Mazón perquè escullin la llengua vehicular en què volen que els seus fills estiguin escolaritzats: el valencià o el castellà. La Generalitat Valenciana, en mans del PP, ja ha enviat una carta a les llars demanant la participació en el referèndum i ho emmarca tot plegat en l'anomenada Llei de Llibertat Educativa que va impulsar el conseller d'Educació, José Antonio Rovira, i que es va aprovar a les Corts l'estiu del 2024. La llengua escollida per les famílies serà la que tindrà "un pes més gran i una presència més gran en l'ensenyament" dels seus fills, i la que "s'utilitzarà perquè l'alumnat aprengui a llegir i escriure", des del segon cicle d'Infantil fins als cursos de l'ESO. La polèmica mesura ha portat cua i desenes d'agrupacions de docents, famílies i direccions, sindicats i entitats en defensa del valencià ompliran els carrers aquest dissabte per expressar el seu rebuig i refermar la seva aposta per l'ensenyament en la llengua autòctona del territori.
El president Carlos Mazón va presentar la consulta a mitjans de febrer, envoltada d'una campanya de promoció amb el nom 'Dos llengües, una Comunitat', i va defensar que era un pas de gegant en el camí "perquè les famílies siguin les principals responsables en l'educació dels seus fills" i que l'alumnat "sigui competent en les dues llengües cooficials". "Enfront de la imposició, recuperem la convivència i l'equilibri", va reblar el president. El conseller Rovira, per la seva part, ha defensat que el País Valencià té un "llegat cultural de ser una comunitat bilingüe" i ha assegurat, fins i tot, que la mesura té també l'objectiu de revertir la davallada d'ús del valencià, tant al carrer com a l'àmbit escolar, amb un canvi de paradigma, "passant de la imposició a la promoció".
Una doble xarxa: valencià o castellà
A partir del resultat de la consulta, s'adscriurà l'alumne a una llengua base, es determinaran quants grups de cada llengua hi ha en cada centre i curs i s'esbossarà un repartiment, que entraria en funcionament a partir del curs 2025-2026. Alhora, les famílies podran escollir llengua en el procediment d'admissió a un centre. En la pràctica, se segrega amb una doble via d'escolarització: valencià o castellà. El responsable de la política educativa de la Generalitat Valenciana admet la dificultat logística: "La casuística és variada, pot ser que si hi ha un 2% d'una opció enfront del 98% se'ls ofereixi plaça en el centre del costat, mentre que si el número és significatiu hi hauria la possibilitat de fer més grups", va puntualitzar Rovira en la presentació de la consulta, alhora que va afegir que tot es mirarà "cas per cas".
"Amenaça el model d’escola en valencià" i posa "en risc" la llengua
La mesura ha portat cua i ha esdevingut l'enèsima polèmica de Carlos Mazón, habitualment immers en la seva croada contra el valencianisme polític i darrerament més centrat a defensar-se davant el setge polític i social per la desastrosa gestió de la DANA que va arrasar València l'octubre passat. Més d'una vintena de consells escolars, sindicats, associacions de pares i mares i entitats per la llengua valenciana s'han posicionat en contra i s'han organitzat en el marc de la Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic per convocar manifestacions aquest dissabte 22 de febrer a València, Castelló i Alacant. Sota el lema "Tria valencià", donen suport a la mobilització Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana, CCOO, UGT, CGT, el sindicat de docents STEPV, la Federació de Pares i Mares de València, el sindicat estudiantil SEPC, les associacions de directors de primària i de secundària i una desena d'entitats més dels moviments socials, laborals i del catalanisme polític.
Els activistes per la llengua a l'educació pública d'Escola Valenciana denuncien que la consulta de Mazón "vulnera els drets lingüístics de l’alumnat que vol ensenyament en valencià" i rebutgen una tria que "amenaça el model d’escola en valencià i posa en risc l’ús del valencià com a llengua vehicular, essencial per a la cohesió social i la normalització lingüística". Escola Valenciana també argumenta que l'aprenentatge en valencià obre portes laborals i millora les possibilitats d'aprendre una tercera llengua. Alhora, refermen que "el valencià forma part de la nostra particular identitat i riquesa: és l’herència dels nostres avantpassats i l’hem de transmetre a les noves generacions". Des del col·lectiu Famílies pel Valencià lamenten que la decisió que han de fer ja les famílies de triar llengua és sense tenir tota la informació sobre què suposarà, per la qual cosa pot ser una "trampa", i denuncien que la mesura podria suposar una marginació de la llengua valenciana.
Per part del sindicat de docents STEPV han denunciat fins i tot coaccions per part d'inspectors de la Conselleria per evitar que hi hagi campanyes als centres a favor del valencià o que se celebrin consells escolars per abordar la mesura. A centres educatius d'Oliva s'han produït retirades de pancartes a favor del valencià i a Sagunt es va impedir la celebració d'una jornada sobre el tema organitzada per un institut, denuncien les entitats. A més, la confederació de famílies Gonzalo Anaya lamenten que la carta que ha enviat el conseller Rovira és "manipuladora i esbiaixada".
PSPV i Compromís, pendents dels tribunals
Des de la política institucional, l'oposició a la consulta de Mazón l'han escenificat el Partit Socialista i Compromís. El PSPV ha presentat mocions en tots els ajuntaments del País Valencià en defensa de la llengua i perquè s'exigeixi al Govern la retirada immediata de la iniciativa. El secretari d'Educació del PSPV, Miguel Soler, assegura que la consulta posa en perill "la cohesió educativa i lingüística" del País Valencià i introdueix "un criteri partidista i emocional en l'elecció de la llengua, menyspreant els criteris pedagògics i el paper dels consells escolars". També assenyala que la normalització lingüística del valencià a l'escola va ser aprovada per unanimitat a les Corts i va permetre un marc legal de protecció a una llengua "minoritzada". De trencar aquest "equilibri" responsabilitzen PP i Vox.
Des de Compromís, el partit de l'esquerra valencianista ha intentat aturar la consulta als tribunals, amb un recurs contenciós administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), de la mateixa manera que també ho han fet amb sengles recursos Acció Cultural del País Valencià, Famílies pel Valencià i Famílies de Russafa. Totes tres han reclamat al jutge mesures cautelaríssimes per aturar la consulta. Tot plegat està ara a sobre la teulada dels jutges, mentre els carrers clamaran aquest dissabte en defensa del valencià a l'escola.