La primera vegada que la Patrícia va viatjar a la cabina de maquinista del tren va ser el passat mes d'octubre. "Vaig pensar, què faig aquí? Només es veia carril, carril, carril..." La Patrícia té 34 anys, és de Cunit i va estudiar nutrició i dietètica. Treballava com a nutricionista en l'hostaleria, però les condicions de la feina la van decidir a fer un canvi de vida. Seguint el consell d'uns cosins de Madrid que són ferroviaris es va presentar als exàmens per accedir al curs de maquinista de tren. Des del mes de setembre, després de demanar un crèdit i un préstec per aconseguir els 21.200 euros que costa el curs, estudia a l'Escola Tècnica Professional d'Operacions i Conducció (ETPOC) de Renfe.
L'Escola té 12 centres repartits per tota Espanya, un dels quals a l'Hospitalet de Llobregat. I això no obstant, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, admetia aquesta setmana al Parlament que, a banda de trens, inversions i manteniment en estació i infraestructura, a Catalunya també falten maquinistes. L'arrel del problema apareix en una persistent escassetat de tradició ferroviària catalana, la qual cosa no deixa de resultar curiós tenint en compte que la primera línia ferroviària de la península va ser la de Barcelona-Mataró. Xavier Ruiz Cantí, formador i coordinador de l'Escola, ho atribueix a què el dinamisme econòmic del territori feia que Catalunya oferís altres oportunitats laborals, mentre que a altres punts de l'Estat els trens eren una opció laboral prou atractiva.
Tradició familiar
Aquesta dinàmica s'hauria vist reforçada, segons coneixedors del gremi, per les característiques històriques de l'empresa Renfe, creada el 1941, quan es va nacionalitzar la xarxa ferroviària espanyola igual com altres estructures considerades estratègiques. Els ferroviaris d'aquella empresa van assumir una marcada identitat com a col·lectiu, molt present fins i tot a la vida quotidiana de les famílies, alguns membres de les quals sovint acabaven treballant també en feines vinculades al tren. A aquells inicis molt corporatius de la companyia, s'atribueix un cert component de tradició familiar dels treballadors, que s'ha anat transmetent durant dècades. Encara avui resulta molt habitual trobar fills, nets i germans de ferroviaris entre els maquinistes. A tot plegat s'hi sumaria per explicar la falta de maquinistes una certa recança entre els catalans a concórrer a oposicions d'àmbit estatal i la preferència per opositar a Catalunya i garantir així una feina a prop de casa.
Aquestes inèrcies, però, s'han anat trencant. Els aspirants a maquinistes de l'ETPOC d'Hospitalet amb vincles familiars al gremi són ja només una part dels estudiants cada cop més petita, segons el coordinador. En canvi, s'han anat incorporant a les classes més alumnes nascuts a Catalunya. Si els primers anys els estudiants del centre de l'Hospitalet provenien de forma aclaparadora de la resta de l'Estat, aquest curs els catalans copen les 28 places ofertades. Aquesta dada no és anecdòtica. La perenne falta de maquinistes de Renfe ha obligat a ocupar les places a Catalunya amb treballadors d'altres punts de l'Estat, que majoritàriament no tenien aquest destí com a primera opció i que tan bon punt es presenta l'oportunitat demanen el trasllat, la qual cosa genera un nivell de rotació molt elevat i poca estabilitat a la plantilla. De fet, precisament un dels elements que apareix en les reticències dels sindicats al traspàs de Rodalies a la Generalitat és el temor a perdre aquesta mobilitat. D'aquí, també, la queixa expressada per la consellera al Parlament.
Fornada de maquinistes catalans
Aquest dijous a l'aula del simulador -una de les joies de la corona de l'Escola- comparteixen la classe l'Aleix de Puigcerdà, l'Ivan de Viladecans, el Víctor de Montgat i el Jeremies, Jere, de Torredembarra. A aquest grup pertany també la Patrícia. El 2010 a l'ETPOC de l'Hospitalet només el 3,4% dels estudiants eren dones. L'any passat ja van arribar al 14,48%, un percentatge similar al d'aquest any en què dels 28 estudiants, 4 són dones.
El Roger és també estudiant d'aquesta promoció. No és de família de ferroviaris, però sí que té un cosí al gremi. És de Vilanova, té 33 anys, va estudiar idiomes i treballava de traductor quan va decidir optar a una plaça del curs de maquinistes. Els seus coneixements de francès li van permetre accedir més fàcilment, atès que cada any es reserven unes places per aspirants que dominen aquesta llengua. Al Roger l'atrau d'aquesta professió la conducció, l'oportunitat d'emprar tecnologia avançada i de conèixer molt bé el territori. "I fas un servei públic", rebla. Per aquest vilanoví el més impressionant del seu primer dia a la cabina va ser la visió panoràmica, impossible d'imaginar des del vagó de passatger, la velocitat damunt les vies, l'entrada als túnels...
Primer curs
El curs va començar el mes de setembre. Per accedir a una de les 300 places ofertades per l'ETPOC van haver de superar diferents proves de matemàtiques i física a nivell de primer de Batxillerat i llengua, literatura i història de segon de Batxillerat, a banda d'una prova psicotècnica.
En aquests sis mesos, el Roger i la Patrícia ja han superat els exàmens de la fase teòrica del curs i, a banda d'estudiar la matèria i la normativa ferroviària, han fet classes amb el simulador i les pràctiques a tercers, en què acompanyen el conductor del tren a la cabina, però exclusivament per observar-ne els funcionaments, la via i l'activitat del maquinista. En aquesta primera fase teòrica no poden tocar absolutament res pel que fa a la conducció.
El dia que van fer la seva primera pràctica a tercers, el passat mes d'octubre, amb Rodalies, a la R-2 Sud, la línia va quedar interrompuda per un atropellament. Tots dos són conscients dels problemes que pateix Rodalies, amb jornades de caos com les viscudes aquest mateix mes. Asseguren que també és complicat per als maquinistes, que sovint tampoc tenen informació sobre la raó de l'avaria, més enllà d'un semàfor vermell que els obliga a aturar-se. "No els pots dir als usuaris que tinguin paciència perquè fa molts anys que en tenen molta", admet el Roger, que comparteix que la situació és molt diferent si es pot informar la gent sobre les causes de la incidència.
Formació complementària
A partir d'ara, un cop superats els exàmens teòrics, començaran per ells i els seus companys la fase pràctica, que ja inclou, a partir d'aquí sí, conducció efectiva a les línies de la xarxa ferroviària. El curs acaba a mitjans de juliol. Si aconsegueixen superar-lo -no tots se'n surten-, encara hauran de passar l'examen de l'Agència Ferroviària de la Unió Europea, que és qui atorga la llicència de maquinista i el diploma. Els aspirants no es poden presentar lliurement a aquest examen, han de fer-ho a través dels centres formatius homologats, l'ETPOC de Renfe o algun dels privats, com CETREN o CEFF.
L'examen de l'agència europea es convoca el setembre i es fa a partir d'octubre, també amb proves teòriques i pràctiques. El procés acaba el mes de gener. No tots els estudiants aconsegueixen aprovar. En funció dels errors comesos, alguns dels aspirants que han suspès podran optar a una repesca, que els obligarà a tornar a l'Escola, fer un nou curs i pagar de nou una part de les classes. Amb les dues convocatòries el nivell d'èxit dels aspirants de l'ETPOC supera el 90%, segons el coordinador, Xavier Ruiz. "Els que no passen han perdut 21.200 euros i pràcticament dos anys de la seva vida", lamenta el coordinador.
Els qui aconsegueixin superar les proves de l'agència europea, tot i disposar la certificació encara no podran treballar com a maquinistes. Hauran d'aconseguir abans que alguna empresa els contracti com a treballadors en pràctiques o com a becaris i els proporcioni una formació complementària sobre infraestructura i trens. De nou és una formació teòrica i pràctica, sobre els vehicles que fa servir l'empresa que els contracti, la línia que transita i els sistemes de protecció del tren. El temps d'aquest curs depèn dels vehicles i la complexitat de les línies.
Rodalies
Per exemple, en el cas de Rodalies, on s'utilitzen tres o quatre vehicles diferents, cada vehicle comporta tres setmanes de formació i el corresponent examen, a més del temps que cal per a l'aprenentatge del recorregut i les característiques de les vies. Tot plegat pot suposar cinc mesos de formació.
El Roger confessa que quan tenia 20 anys no s'hauria pensat que avui estaria preparant-se per conduir trens, veia molt difícil aconseguir-ho. També la Patrícia ha superat el vertigen que va representar el primer dia a la cabina contemplar el tren avançant damunt les vies. "Ara que portem tota la formació teòrica, puc reconèixer tot el que estic veient a la via", assegura. Quan aconsegueixin la seva llicència tots dos volen treballar com a maquinistes de Renfe. Això els obligarà, per tant, quan acabin tot el període de formació de gairebé dos anys, a superar unes oposicions, atès que es tracta d'una empresa pública. Tant l'un com l'altre, malgrat ser usuaris habituals de la R-2 Sud, aspiren a ser maquinistes de Rodalies, tot un desafiament, sabedors com són de fins a quin punt un viatge en aquesta xarxa es pot convertir en un autèntic viacrucis.