El Govern ja ha enllestit  un nou protocol per minimitzar l’impacte negatiu dels desnonaments en persones i col·lectius en risc de vulnerabilitat social i absència d’alternativa habitacional. La Generalitat ha entregat als operadors jurídics i als ajuntaments "l'esborrany" perquè hi facin aportacions en aquest document, el qual se centra a potenciar una feina transversal  entre diferents departaments, especialment el de Justícia, Drets Socials i Interior, per evitar que l'atenció a les persones arribi massa tard.

Un escull  important a superar és que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC ) s’avingui a signar el protocol i així sigui assumit per tots els jutges. El president del TSJC, Jesús Maria Barrientos, s'ha negat  a renovar l’actual protocol en vigor, de l'any 2013, malgrat que tothom sosté que està obsolet. El president del TSJC sosté que hi ha molta normativa que ja recull totes les novetats que es volen aplicar ara. Tot i aquestes normes de protecció, amb les mesures contra la covid-19 i d’emergència social, els desnonaments continuen a Catalunya, que lidera el rànquing espanyol, malgrat la moratòria.

Formulari d’autorització

Un dels fracassos del protocol actual és la falta d’intercanvi d’informació entre els jutjats i l’administració, sobretot amb l’Ajuntament de Barcelona, ciutat que registra el nombre més gran de desnonaments. Alguns jutges han posat pegues per haver de facilitar dades personals dels afectats als Serveis Socials, ja que raonen que si no ho comunica la persona afectada, els jutjats han de complir la llei de protecció de dades. Per això, en el protocol  una de les novetats que es fixa és que el Departament de Justícia, que lidera Lourdes Ciuró (Junts), elaborarà un formulari mitjançant el qual s'obtindrà el consentiment de les persones afectades i l'autorització de la cessió de dades de caràcter personal per traslladar el seu expedient als serveis socials. S’hi afegeix que aquest formulari, que es podrà inserir en el sistema de gestió processal, s’haurà d’entregar al demandant de l’habitatge en la primera comunicació que rebi.

Una altra novetat que recull el nou protocol és que s’ha d’implementar una plataforma digital que ha de permetre la interconnectivitat i accés a la informació dels diferents intervinents en el procés, en col·laboració amb el Ministeri de Justícia i el CGPJ. Des del Departament de Justícia s’insisteix que malgrat la negativa actual del TSJC,  “s’està treballant per arribar a acords”, i que el grup mixt de treball  creat per analitzar els desnonaments aturats, “funciona”. També s’indica que s’han d’identificar tots els professionals que treballen en cada cas per tal de facilitar una major coordinació.

 Pel que fa als equips dels Serveis Socials, el protocol afirma que, ja existeix una obligació legal de comunicar als serveis socials els expedients en què els jutges detectin una especial vulnerabilitat, definida en els decrets llei dels anys 2020 i 2021. I també que els Serveis Socials de cada territori han d’emetre un informe de vulnerabilitat, que si és afirmatiu, hauria d’aturar un mes el desnonament fins a trobar una solució a la família vulnerable. Aquesta norma ja existeix també, però, s’han donat casos que els jutges no han considerat vinculant aquest informe per aturar un llançament o  l’han aplicat després del termini fixat i sense que la família hagi estat atesa  i obtingut una sortida.

Mediació i nova unitat dels Mossos

En el protocol també s’insisteix a usar l’eina de la mediació entre el titular de l’habitatge i l’ocupant, així com l’obligació dels grans tenidors d’oferir habitatges socials. I s’indica que mentre no es resolgui aquesta mediació i una resolució favorable de la mesa d’emergències, els procediments judicials s’haurien de suspendre.

Pel  que fa al Departament d’Interior, es precisa que  es crearà una “Unitat Central d’Intervenció en els conflictes d’habitatges” dels Mossos, la qual s’encarregarà de dos procediments interns: el d’actuació policial davant l’ocupació d’immoble si el d’actuació en desallotjaments judicials d’immobles. També es  requereix  que l’autoritat judicial justifiqui perquè necessita una unitat policial en el desnonament, que ara en alguns casos  des dels jutjats es requereix que siguin unitats antiavalots. Es detalla que quan hi hagi “situacions de risc per a la comitiva judicial”, el comandament policial pot activar  la unitat Àrea de Mediació, Negociació i Responsabilitat Social Corporativa de la Direcció General de la Policia catalana  per tal de “minimitzar les situacions de conflictivitat”.

La negativa del TSJC

L’octubre passat, el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, va comunicar que defugia de participar en la redacció d’un nou protocol de desnonaments que substitueixi el del 2013, per atendre millor i abans de ser desnonades les famílies vulnerables, en considerar que actualment hi ha “una detallada regulació positiva, amb normativa i evolució constant”.

No obstant això, experts del sector judicial afirmen que el protocol té la funció d’especificar qüestions pràctiques no previstes a la llei. I hi afegeixen que el protocol del 2013 està “obsolet i no s’aplica” i que caldria un de nou. L’actualització del protocol és un reclam de fa anys de l’Ajuntament de Barcelona, governat per Ada Colau, i en el qual es va implicar el Departament de Justícia, que és el que ara en nom del Govern n’ha presentat un de nou als operadors.

En la reunió del gener passat entre administracions es concloïa que calia actualitzar el protocol i incloure-hi els departaments d’Interior, Territori i Afers Socials per tal de  potenciar la cooperació institucional, especialment amb Mossos i serveis socials, i informar millor els ciutadans sobre les ajudes.

Per ara, però,  el TSJC desestima fer cap pas endavant i prefereix que es mantingui el protocol del 2013. Ho argumenta tot assegurant que els reials decrets llei aprovats el 2020 i el 2021 “ja recullen en gran manera els objectius innovadors del protocol del 2013”.  Barrientos hi exposa el cas que quan un inquilí està en situació de vulnerabilitat, el lletrat de l’Administració de Justícia ha de sol·licitar un informe a serveis socials per corroborar-ho i poder aturar el desnonament, malgrat que s’han donat casos en què no es compleix. Hi afegeix que “és possible un altre RDL que prorrogui la suspensió de llançaments”. Per tot això, el TSJC “considera prudent no avançar en un nou protocol”, tot i que afegeix que “es manté la col·laboració actual”.

 

Foto principal:  Agents policials en un desnonament / Sergi Alcàzar